El Clamor del Magisterio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesEl Clamor del Magisterio
Tipussetmanari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data d'inicioctubre 1865 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1886 Modifica el valor a Wikidata
FundadorJoaquim Montoy i Escuer Modifica el valor a Wikidata

El Clamor del Magisterio va ser un setmanari professional de pedagogia, una de les revistes catalanes més importants i influents en aquest àmbit,[1][2] publicada entre 1865 i 1886.

La revista la va fundar l'octubre de 1865[3] el pedagog Joaquim Montoy i Escuer.[4] Tenia diverses seccions dedicades a temes oficials, doctrinals, a més de la crònica i espais de col·laboracions i notícies.[5] Com tantes altres revistes professionals de mestres i professors va denunciar la penosa situació del sistema educatiu espanyol,[6] i des de totes les seves seccions es van llançar queixes i reivindicacions relatives als problemes de les escoles i a la feina dels mestres com la creació d'escoles de pàrvuls, la higiene en els locals escolars, l'intrusisme laboral, les oposicions i les jubilacions, entre altres.[5] Des de les seves pàgines es va reclamar el manteniment econòmic del sistema educatiu passés a mans de l'estat o de les províncies, en lloc de dependre dels municipis,[6] o es criticà al govern quan va recuperar el control dels llibres de text el 1875, que deixava al professor sense el seu criteri científic d'elegir el text.[7] La revista va desaparèixer el 1886[4] i al llarg de la seva existència va tenir col·laboradors com Joan Basté i Serarols, Antoni Bori i Fontestà.[1] o Ignasi Farré i Carrió.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 González-Agàpito, Josep. Aportació per a una bibliografia pedagògica catalana del segle XIX. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 87, 96, 408. 
  2. Delgado, Buenaventura. «Bardina y «La Revista de Educación»» (en castellà). Centre d'Estudis Joan Bardina.
  3. Riera i Sans, Pau. Diccionario geográfico, estadístico, histórico, biográfico, postal, municipal, militar, marítimo y eclesiástico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Barcelona: Heredero de P. Riera, 1882, p. 364. 
  4. 4,0 4,1 «Joaquim Montoy i Escuder». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 22 octubre 2022].
  5. 5,0 5,1 Esteban, León; López, Ramón «La prensa pedagógica en su devenir histórico (antecedentes de la revista española de pedagogía)» (en castellà). Revista española de pedagogía, núm. 192, 1992, pàg. 222.
  6. 6,0 6,1 6,2 Rincón Igea, Benet del. L'aportació pedagògica del mestre Rius. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p. 55. 
  7. García Puchol, Joaquín. Los textos escolares de historia en la enseñanza española (1808-1900). Análisis de su estructura y contenido (en castellà). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1993, p. 23.