Can Casacuberta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Can Casacuberta
Façana des de carrer Colom.JPG
Façana modernista de l'edifici des del carrer Colom
Dades bàsiques
Tipus edifici i biblioteca
Arquitecte Joan Amigó i Barriga
Construït XX (1907)
Característiques
Estil modernisme català
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBadalona
Localització C. Enric Borràs 47 - C. Colom - C. Anton Romeu. Badalona (Barcelonès)
41° 26′ 45″ N, 2° 14′ 47″ E / 41.445805°N,2.246511°E / 41.445805; 2.246511Coord.: 41° 26′ 45″ N, 2° 14′ 47″ E / 41.445805°N,2.246511°E / 41.445805; 2.246511
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 20527
Modifica dades a Wikidata

Can Casacuberta, també coneguda en el passat com a Fàbrica Can Casacuberta, Fàbrica Giró o Ca n'Isop, és un edifici d'origen modernista industrial construït per Joan Amigó i Barriga situat al centre de la ciutat de Badalona (Barcelonès). Inicialment va ser construïda per ubicar una fàbrica tèxtil. L'edifici està protegit com a bé cultural d'interès local i actualment és una biblioteca pública.

Descripció[modifica]

És un edifici industrial d'estil modernista que antigament ocupava tota l'illa de l'eixample de Badalona, aproximadament de 60 x 120 m. Constava de 17 naus paral·leles, d'estructura metàl·lica, sobre columnes de ferro. L'entrada original, era decorada amb mosaics de Lluís Bru, estava situada al carrer Dos de Maig.

En la construcció de la fàbrica es va seguir el sistema innovador de cobertura shed o dents de serra, amb jàsseres, columnes i tirants de ferro colat, fabricades per l'industrial badaloní Fèlix Gallent, que, combinada amb la tradicional volta catalana, permetien cobrir una àmplia i extensa superfície sense murs interiors, amb il·luminació zenital natural aprofitant les dents de serra per col·locar vidres. Les parets exteriors de la fàbrica tenien referents decoratius modernistes inspirats en la Secessió vienesa.[1]

És l'exemple badaloní més important d'inici de s.XX pel que fa a la nova estructura arquitectònica de les fàbriques que utilitzaven l'energia elèctrica, substituint el sistema d'embarrats per superfícies interiors més àmplies, lleugeres, unitàries i segures que comportaren una major productivitat i una millora en les condicions de treball de la classe obrera.

De l'estructura original només es conserven l'espai interior i les façanes del carrer Enric Borràs i Colom, amb un ritme ondulant de testeres motllurades.

Història de la Fàbrica[modifica]

Dones sortint de la fàbrica

A l'últim quart del segle XIX, el sector tèxtil a Badalona va experimentar un creixement considerable i es varen obrir diverses fàbriques, com la d'en Josep Giró i Blanch el 1893, al carrer Guifré, empresa dedicada a la confecció de gènere de punt. El volum del negoci era tal que ben aviat varen haver d'ampliar obrint una nova fàbrica que ocupava els terrenys de l'actual illa de cases compresa entre els carrers Dos de Maig, Enric Borràs, Colom i Mossèn Anton.

L'obra es va dur a terme en diferents fases: el 1907, el 1913 i el 1920 per encàrrec de l'empresari tèxtil Josep Giró i Blanch, dit Isop. S'hi anaren afegint coses noves segons les necessitats.

Bona part dels treballadors de la fàbrica eren dones (es calcula que a principis del s.XX, a nivell provincial, el 62% de tots els empleats en el sector tèxtil eren dones);[2] l'adquisició de mà d'obra femenina beneficiava l'empresari, ja que la seva remuneració era inferior a la dels homes.

L'any 1920 Josep Giró va vendre l'edifici a l'empresari barcelonès Salvador Casacuberta. A finals dels anys 20, Can Casacuberta era la primera empresa de l'Estat espanyol en teixits de llana de senyora i de fantasia. Va arribar a tenir 26 telers i fins a la Guerra Civil, les toquetes i, sobretot, els mantons de Manila brodats van ser els productes més reconeguts de l'empresa. Després de la Guerra Civil, Salvador Casacubera la va vendre a l'empresa Bacàs.

La reconversió de la dècada dels 50 i la crisi del petroli iniciada el 1973, va suposar una pèrdua definitiva del pes del sector tèxtil en relació al conjunt de la indústria badalonina. En aquest context, la fàbrica va acabar tancant el 1979.

Biblioteca Can Casacuberta[modifica]

Infotaula d'organitzacióBiblioteca Can Casacuberta
SalaAdults.jpg
Sala interior de la biblioteca
Dades bàsiques
Tipus entitat Biblioteca pública
Història
Fundació 1992
Activitat
Volum col·lecció 111.149 documents[3]
Préstecs anuals 169.32 (2013)[3]
Població potencial 219.708 h. (2013)
Membres 35.581 (2013)[3]
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Imma Casals Torres
Empleats 20
Afiliacions Xarxa de Biblioteques Municipals
Xifres destacables
Pressupost 1.113.584 € (2013)[3]
Altres dades
Accés públic
Telèfon 934 643 400

Web badabiblios.cat

Modifica dades a Wikidata

Anys després del seu tancament i per iniciativa de l'Ajuntament de Badalona, l'edifici va ser rehabilitat com a equipament cultural. L'obra, dirigida pels arquitectes Antoni Poch i Jordi Moliner, que van ser premiats amb el premi FAD d'arquitectura 1991 en l'apartat de " Reformes i rehabilitacions", va ser inaugurada l'any 1992 com a Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta, fruit del trasllat de l'antiga Biblioteca Popular Sant Anastasi, i forma part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. L'any 2007 es va inaugurar l'ampliació de la biblioteca i en el mateix recinte l'Espai Betúlia,[4] un centre cultural dedicat al foment i a la difusió de les lletres. Aquesta ampliació fou obra de l'arquitecte Antonio Sanmartín, que fou nominat pel Premi Europeu ECOLA 2008.

La Biblioteca Can Casacuberta[5] compta amb 4.070m² i un fons superior als 95.000 exemplars, d'entre el qual destaca la seva col·lecció local i el fons especial de màgia. Fins a l'any 2001 Glòria Pérez-Salmerón va ser directora de la biblioteca, antiga directora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.[6] Des d'aleshores i fins a l'actualitat la direcció de l'equipament l'exerceix Imma Casals Torres.

Referències[modifica]

  1. «Fàbrica Giró - Fàbrica Casacuberta». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 abril 2012].
  2. Ferrando Puig, Emili. La dona a Badalona: cent anys de protagonisme invisible (1981-1997). Barcelona: Mediterrània, 2000.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Evolució de les dades de la biblioteca 2009 ‐ 2013». [Barcelona]: Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona, 2014. [Consulta: 30 octubre 2014].
  4. l'Espai Betúlia
  5. Biblioteca Can Casacuberta
  6. Ferrando Puig, Emili. Can Casacuberta: de fàbrica a biblioteca. Badalona: Museu de Badalona, 2010, ISBN 978-84-88758-47-7.

Bibliografia[modifica]

  • Albaladejo, Jordi; Bocanegra, Maria Dolors. Badalona modernista. [Badalona]: Edicions fet a mà, [2003]. 
  • Pla especial de protecció del patrimoni històric-artístic de Badalona, fitxes informatives. Badalona: Ajuntament de Badalona, 1980.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Casacuberta Modifica l'enllaç a Wikidata