Josep de Taverner i d'Ardena

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep de Taverner i d'Ardena
Biografia
Naixement 17 maig 1670
Barcelona
Mort 16 gener 1726 (55 anys)
Girona
  Bisbe catòlic 

1r maig 1721 –
  Bisbe de Solsona 


  Bisbe diocesà 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Historiador
Consagració Andrés de Orbe y Larreátegui
Modifica les dades a Wikidata

Josep de Taverner i d'Ardena el seu cognom també se sol escriure Taberner - (17 de maig de 1670, Barcelona - 16 de gener de 1726, Girona) fou un erudit i religiós que fou bisbe de Solsona - electe - i de Girona.

Fill de Francesc de Taverner i de Rubí, després comte de Darnius, i d'Ignacia d'Ardena i d'Aragó seguí el carrera literària, havent obtingut graus i honors a la Universitat de Barcelona. Acabats els estudis va ser nomenat canonge i tresorer de la catedral de Barcelona, on complides les obligacions del seu destí, emprava tot el temps en la lectura de llibres i en registrar còdexs antics. Així és que en 1710, estant a Perpinyà per assumptes de família, va registrar totes les biblioteques dels monestirs d'aquella part de França, havent recollit notícies molt curioses. Els cèlebres escriptors Harduino i Marlene van manifestar la seva gratitud pels molts documents preciosos que els va facilitar. Se li deu el descobriment del concili gironí de l'any 1068 com s'assegura en la col·lecció de concilis de Labbé. Va ser nomenat bisbe de Solsona en 1718 i de Girona el 1720, on va morir.

Va passar comissionat a París, on rebé honors i distincions del Rei Lluís XIV, i entre elles una reial ordre perquè se li permetés l'entrada a l'arxiu de la biblioteca Reial, i copiar l'obra manuscrita «Crónica general de Cataluña», escrita per Jeroni Pujades conservada allà. Sobre aquesta obra Taverner feu diverses anotacions que van quedar sense concloure el moment de la mort. Va deixar a més escrites les següents obres:

  • «Compendio histórico de los antiguos monasterios é insignes iglesias de los condados de Rosellon, Ampurias y Peralada»
  • «Árbol genealógico de la casa de los condes de Rosellon, Peralada y Ampurias»
  • «Tratado de los vizcondes de Rosellon»
  • «Historia de los condes de Ampurias y Peralada»
  • «Disertaciones históricas de los condados de Rosellon, Conflent y Vallespir»

Aquests dos darrers títols obraven en poder del comte de Darnius. Llegà totes aquestes obres inèdites al seu germà Francesc Taverner, abat de la col·legiata de Sant Feliu de Girona i canonge de la catedral, que copià Serra i Postius, tal com diu al seu llibre «Finezas de los Angeles».

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]