Teleprompter

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Esquema del teleprompter:
(1) Càmera (2) Tela
(3) Monitor (4) Vidre reflector
(5) Imatge del subjecte (6) Imatge del monitor

El teleprompter o apuntador òptic és un aparell electrònic que reflecteix el text de la notícia en un vidre transparent, a través del qual se situa una càmera. El presentador de l'informatiu llegeix el text que apareix al vidre i al mateix temps la càmera fa la filmació. En alguns mitjans informatius, aquest aparell també és conegut amb el nom d'autocue, nom d'una de les primeres marques de teleprompters. El nom es refereix a les famoses notes escrites a mà (cue cards en anglès) utilitzades anteriorment al teleprompter.

Com que el parlant no necessita mirar cap avall per consultar notes escrites, el teleprompter crea la il·lusió que el parlant ha memoritzat el discurs o parla espontàniament, dirigint directament la mirada cap a la lent de la càmera. En canvi les notes escrites a mà han d'estar situades fora de l'eix de la lent, fent que el parlant miri a un costat de la càmera, donant una mala impressió al públic.

La paraula TelePrompTer, es va originar com a un nom comercial utilitzat per TelePrompTer Company, que va desenvolupar l'aparell durant els anys cinquanta; ara és una marca genèrica. Autocue, fabricant de telèfons intel·ligents del Regne Unit, també s'utilitza de manera genèrica als països de la Commonwealth i alguns països europeus.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Utilitzat en cinema, televisió, vídeos corporatius, concerts i esdeveniments en general, aquesta eina permet a l'orador mantenir un vincle visual amb la seva audiència, evitant haver de dirigir la mirada a un guió en paper o necessitar l'ajuda d'un apuntador. En els casos en els que és important mirar directament a la càmera mentre es recita el text, el teleprompter permet fer les dues coses a l'hora, ja que el text es projecta sobre un mirall situat exactament davant la càmera.

Existeixen dos tipus de teleprompter:

  • Els teleprompters de pòdium o presidencials són aquells que s'utilitzen per events en els que es te un orador al front d'una audiència en viu. En aquests casos, s'acostuma a posicionar a l'orador en una tarima per a referir-se a l'audiència. El pòdium pot estar totalment centrat respecte de l'escenari o també en un extrem d'ell. En els dos casos, el teleprompter sempre facilita la lectura a l'orador i el contacte amb la seva audiència. En aquest tipus, el teleprompter serà alineat i col·locat de 1.5 a 2m de l'orador, amb una inclinació del mirall a 45° perquè res interfereixi en la lectura del monitor.

Si l'orador ha de llegir mentre es gravat, és preferible l'ús del teleprompter en lloc de llegir, per exemple, unes targetes amb les que ha de baixar la mirada.

  • Els telepromters càmara són aquells utilitzats per a gravacions de programes de televisió, noticiaris, entre d'altres. Aquest tipus de telepromters es disposen a sobre d'un trípode que suporta una plataforma en la que es munta un mirall, monitor i càmera. El mirall és de característiques especials, el del costat de la càmera és translúcid mentre que el del costat del conductor és reflectiu.

Història[modifica | modifica el codi]

TelePrompTer Corporation va ser fundada als anys cinquanta per Fred Barton, Jr., Hubert Schlafly i Irving Berlin Kahn. Barton va ser un actor que va pensar en el teleprompter com un mitjà per ajudar els artistes i presentadors de televisió que havien de memoritzar grans quantitats de material en poc temps.[1] Schlafly va construir el primer teleprompter l'any 1950. Era simplement un dispositiu mecànic, operat per un tècnic amagat a prop de la càmera. El guió, va ser imprès per una màquina d'escriure elèctrica especial en un rotlle de paper que s'anava desenrotllant a mesura que l'intèrpret llegia. Aquestes màquines es llogaven per 30 $ l'hora. El 1952, l'expresident Herbert Hoover va utilitzar un teleprompter dissenyat per Schlafly per abordar la Convenció Nacional Republicana a Chicago. Els teleprompters, mecànics es van utilitzar fins a 1992 a programes televisius com The Tonight Show de Johnny Carson.

Jess Oppenheimer, que va crear la sitcom I Love Lucy i va treballar de productor i guionista, va desenvolupar i patentar el primer teleprompter digital. Fou utilitzat per primera vegada per Lucille Ball i Desi Arnaz l'any 1953 per llegir els anuncis mirant a la càmera, aviat es va convertir en un element essencial per les notícies de televisió i és el sistema principal utilitzat a tots els mitjans televisius d'avui dia.

El primer teleprompter informàtic, "Compu=Promp" va aparèixer l'any 1982. Va ser inventat i comercialitzat per Courtney M. Goodin i Laurence B. Abrams a Los Angeles, Califòrnia. El programari i la maquinària van ser redissenyats per poder ser operats des de l'ordinador Atari 800, que permetia un desplaçament fluid del text. Posteriorment, la seva empresa es va convertir en ProPrompt, Inc., que segueix prestant serveis de teleprompting més de 32 anys després. Altres companyies de teleprompting basades en paper, Electronic Script Prompting, QTV i Telescript van seguir el cas i van desenvolupar el seu propi programari diversos anys més tard, quan es van fer servir ordinadors amb prou potència gràfica. El gener de 2010, Compu=Prompt va rebre un premi Emmy de Tecnologia i Enginyeria.

Usos a l'actualitat[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

Els teleprompters moderns utilitzats a les notícies inclouen un ordinador connectat a monitors de vídeo. En alguns casos, l'ordinador es pot connectar mitjançant WiFi, soulucionant així possibles problemes amb les distàncies i el cablejat. Els monitors són sovint en blanc i negre monocrom i tenen l'escaneig invertit per compensar la reflexió del mirall. Un dispositiu perifèric adjunt té un botó que es pot activar per accelerar, reduir la velocitat o fins i tot invertir el desplaçament del text. Normalment, el text es mostra en lletres blanques sobre un fons negre per obtenir la millor lectura. Les paraules difícils (principalment noms internacionals) estan escrites fonèticament.

Teleprompter de pòdium

Discursos[modifica | modifica el codi]

En aquest cas, la pantalla amb el text es troba a sota d'un faristol que subjecta un mirall perquè el parlant pugui llegir el text reflectit mentre que el públic només veu el que sembla un full de vidre opac o tintat davant del parlant.

El teleprompter sempre li facilita l'orador la lectura i el contacte amb la seva audiència. Aquest sol estar alineat per a la lectura correcta i ha de ser col·locat a 1,5 o 2 metres de l'orador, amb una inclinació del mirall a 45° perquè pugui llegir sense problemes. Quan l'orador canvia la seva vista del mirall dret a l'esquerre (per exemple), banya amb la seva mirada l'audiència del centre.

El futur del teleprompter[modifica | modifica el codi]

En paral·lel a l'auge del vídeo a Internet (gràcies a plataformes com YouTube) i a la integració en la vida quotidiana dels telèfons intel·ligents (i les tauletes intel·ligents com l'iPad), ha sorgit una nova generació de teleprompters que substitueixen les pesades pantalles d'ordinador per aquests versàtils dispositius. Els nous teleprompters per a tauletes intel·ligents[2] tenen un funcionament similar als teleprompter d'estudi (de cambra) convencionals però són molt més lleugers, fàcils d'usar i de transportar a causa que no requereixen estar connectats a una font d'alimentació. Un altre avantatge és un preu més assequible, arribant a costar aproximadament una cinquena part del que costen els seus germans grans. Aquestes característiques els està fent molt populars tant entre els usuaris domèstics com també entre les empreses que desitgen, sense fer grans inversions en equips sofisticats, comunicar amb les seves audiències a través de vídeo.[3]

No serveix qualsevol mirall per a un teleprompter, aquests són de fabricació especial i la seva relació reflectivitat / translucitat ha de ser 70/30 o 60/40 amb un gruix de 3 mm i super transparents perquè el diafragma de la càmera, no detecti la presència del mirall o en tot cas només redueixi 1/3 o 1/2 l'entrada de llum. La plataforma ha de tenir adaptadors per a qualsevol tipus de càmera.

Els programes de treball o programari (també en format d'aplicació per a tauletes) són els que ens permeten importar els discursos o guions de l'orador. N'hi ha de molt senzills o tremendament sofisticats. Avui en dia, un programa de treball es pot operar des d'un telèfon mòbil però per a una producció de vídeo o cinematogràfica o un discurs davant d'una audiència en viu, es requereix un programa de treball potent que ens doni la possibilitat d'importar textos tan grans com la producció ho requereixi en qüestió de segons i addicionalment que tingui la potència per fer totes les modificacions en el programa mateix, sense haver de sortir-ne per modificar la font, mida, color o edició en general.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teleprompter Modifica l'enllaç a Wikidata