Càmera de televisió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Càmera de televisió d'estudi primitiva
Càmera de televisió actual, professional
Operador i cámara a un partit de baseball.
Una cámara de control remoto montada en un telefèric miniatura
Per a altres significats, vegeu «Càmera de vídeo».

La càmera de vídeo és un dispositiu que captura imatges convertint-les en senyals elèctrics, en la majoria dels casos en un senyal de vídeo, també conegut com a senyal de televisió. En altres paraules, una càmera de vídeo és un transductor òptic.

La televisió en blanc i negre, que utilitza únicament la informació de la llum d'una imatge (la luminància), utilitza càmeres d'un sol canal de captació. Els sistemes per a televisió en color, que necessiten captar les característiques dels diferents colors, la crominància, fan servir tres canals, cada un d'ells destinat a la captura d'un color primari.

Les primeres càmeres de vídeo van utilitzar tubs electrònics com captadors: un tipus de Vàlvula de buit que realitzaven, mitjançant l'escombrat per un feix d'electrons de l'objecte on es formava la imatge procedent d'un sistema de lents i la transducció de la llum que conformava la imatge en senyals elèctrics. En l'època dels 80 del segle XX, es van desenvolupar transductors d'estat sòlid: els CCDs (Dispositius de càrrega acoblada) que van substituir molt avantatjosament els tubs electrònics, propiciant una disminució en la mida i el pes de les càmeres de vídeo. A més van proporcionar una major qualitat i fiabilitat, encara que amb una exigència més elevada en la qualitat de les òptiques utilitzades.

Història[modifica | modifica el codi]

La càmera de televisió va ser inventada el 1923 per Vladímir Zvorikin que li va donar el nom d'iconoscopi; tres anys més tard, l'enginyer escocès John Logie Baird va fer les primeres demostracions de transmissió d'imatges de 3,8 x 5 cm, amb una definició de 30 línies.

Les primeres transmissions públiques de televisió es van fer amb el Mètode Baird el 1929 a la Gran Bretanya. A mesura que avançava la tecnologia, es va passar a una major quantitat de línies i la freqüència d'imatges va millorar a 25 o 30 per segon.

El primer sistema «compatible» de televisió en color NTSC (National Televisison System Commitee) es va inventar als Estats Units i es va assajar a partir de 1950; l'empresa GE va començar a comercialitzar aparells de color amb aquesta norma el 1966.

A Europa es van dissenyar sistemes de televisió en color basats en el sistema NTSC (millorant-ne els defectes) i es van assajar a partir de 1962:

  • El sistema PAL (Phase alternating line) de televisió en color el va dissenyar el Dr. Bruch als laboratoris de Telefunken d'Alemanya.
  • El sistema SECAM (Séquentiel à mémoire) de televisió en color el va dissenyar a França l'enginyer Henri France.

Components d'una càmera de televisió[modifica | modifica el codi]

Hi ha una gran incertesa a l'hora de definir els tipus de càmeres existents en l'actualitat, sobretot, quan ja es comercialitzen càmeres de televisió que empren mosaics de tecnologia MOS (Metal Oxide Semiconductor) o CCD (Charge Cuppled Devices), equips amb un sistema de rastreig digital, amb fonaments tecnològics molt diferent dels convencionals.

Bàsicament, els elements que componen una càmera de televisió són:

  • El sistema òptic que capta l'escena que ha de ser analitzada pel sistema. Està format per un objectiu focal fixe o, més normalment, un objectiu de focal variable (zoom) que permet abastir diferents angles d'imatge.
  • El tub de càmera encargat de la transformació de la llum en valors de tensió. Si la càmera ñes de color pot incorporar dos, tres i fins quatre tubs per realitzar convenientment aquesta conversió.
  • Els circuits amplificadors que asseguren la preamplificació del senyal de vídeo proporcionada pel tub.
  • El monitor d'imatge que és com un televisor de dimensions molt reduides la funcionalitat del qual és proporcionar al operador de la càmera la imatge que la càmera està analitzant.[1]

Classificació de les càmeres segons la seva utilització[modifica | modifica el codi]

  • Càmeres d'estudi (EFP): aquestes càmeres estan dissenyades per a l'obtenció de la millor qualitat d'imatge possible en funció de la rapidesa amb què s'obté. Estan connectades directament a la sala tècnica de l'estudi, és a dir, són càmeres que només transporten el senyal de vídeo, no poden gravar per elles soles. A la sala tècnica, el control de vídeo s'encarrega de la configuració de la càmera, com ara el control del diafragma o el balanç de colors, entre altres funcions. El càmera treballarà sobre els moviments, emplaçaments, enquadraments, moviments òptics i enfocament, que generalment són indicats pel director de televisió.
  • Càmeres de terreny (ENG): és a dir el camcorder, porten un gravador incorporat que captura la imatge. Els senyals de vídeo i àudio generats per la càmera i el seu micròfon corresponent van directament al gravador, sense necessitat de cables. Actualment la majoria d'aquestes càmeres poden ser adaptades per al seu ús a l'estudi.

Classificació de les càmeres segons la seva qualitat[modifica | modifica el codi]

  • Càmeres domèstiques: dissenyades completament per a ús domèstic, no aptes per a transmissió. La gran majoria porta poques possibilitats de control de la imatge i la majoria dels ajustos són realitzats de forma automàtica. Avui en dia, i amb l'avanç de la tecnologia, la seva qualitat d'imatge ha millorat ostensiblement.
  • Càmeres semiprofessionals: són equips relativament assequibles pel que fa al preu, la seva qualitat és superior a les domèstiques, i, encara que són de qualitat mitjana en termes de transmissió, s'han tornat populars en aquest àmbit com a càmeres ENG, ja que la seva qualitat d'imatge, sense ser professional, és molt bona. A diferència de les domèstiques, ja permeten personalitzar certs ajustaments, com el maneig de l'iris manual, el focus i el zoom manuals o el balanç de blancs, entre altres funcions. En general incorporen tres CCD.
  • Càmeres professionals: càmeres de gamma alta, utilitzades en productores i canals de televisió, amb un cost no assequible per a l'ús personal. Lliuren una molt bona qualitat d'imatge de televisió i en general són utilitzades per als registres d'imatge anteriors a l'emissió (ENG). No obstant això, poden ser fàcilment adaptades per a ser usades com a càmera d'estudi.
  • Càmeres broadcast: són equips dissenyats per a la indústria televisiva i l'emissió del senyal. Càmeres d'altíssima qualitat i de costos molt elevats, funcionen només com a càmeres d'estudi. Prioritzen obtenir una màxima qualitat d'imatge per sobre de la portabilitat de la càmera, per tant de vegades són de grans dimensions i han de ser usades sobre pedestals.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càmera de televisió Modifica l'enllaç a Wikidata


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martínez Abadía, José. Introducción a la tecnología audiovisual (en castellà). Tercera edició. Barcelona: Editorial Paidós, 1992, p. 33.