Dallas (sèrie)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de sèrie de televisióDallas
SouthForkFront.jpg
Gènere Telenovel·la
Època d'ambientació 2006
Espai d'ambientació Dallas
Format d'imatge 480i (SDTV)
Format d'àudio Mono (Temporades 1–11)
Stereo (CBS Stereo Sound) (Temporades 12–14)
Creador(s) David Jacobs
Productor(s) Leonard Katzman (temporades 1–8)
James H. Brown (Temporada 9)
David Paulsen (Temporades 10–11)
Howard Lakin (Temporada 12)
Cliff Fenneman i Mitchell Wayne Katzman (Temporades 13-14)
Actors
Larry Hagman
Patrick Duffy
Charlene Tilton
Barbara Bel Geddes
Lesley-Anne Down
Linda Gray
Ken Kercheval
Steve Kanaly
Howard Keel
George Kennedy
John Beck
Morgan Brittany
Audrey Landers
William Smithers
Sasha Mitchell
Jim Davis
Priscilla Presley
Victoria Principal
Fredric Lehne
Donna Reed
Sheree J. Wilson
Deborah Shelton
Joseph Campanella
Morgan Fairchild
Jack Scalia
Marc Singer
Brenda Strong
Ken Foree
Mark Lindsay Chapman
Dakin Matthews
Glenn Morshower
Barry Nelson
Marla Maples
Christine Taylor
Michael Dudikoff
Brad Pitt
Amy Yasbeck
John Anderson
Steve Forrest
Kenneth Tigar
Barbara Eden
Jared Martin
Buck Taylor
Wendy Fulton
Michelle Johnson
Jim Beaver
Barbara Carrera
John McIntire
Chelcie Ross
Sam Anderson
James Whitmore Jr.
Catherine Dent
Parley Baer
Diana Dill
Gregory Itzin
Ian McShane
Brad Harris
James Karen
Jim McMullan
Dimitra Arliss
Tom Bower
Melody Anderson
Richard Beymer
Alexis Smith
Dale Robertson
Lance Guest
Lane Davies
Talia Balsam
Joan Van Ark
Diane McBain
Chazz Palminteri
Tina Louise
Clifton James
Jean Claudio
Max Thayer
Christopher Kriesa
Deborah Tranelli
Susan Howard
Joan Staley
Howard Duff
Cliff Potts
Trey Wilson
Albert Salmi
Jerry Hardin
Craig Stevens
Paul Koslo
Barbara Babcock
Ted Shackelford
Stephen Nichols
Susan Flannery
Patricia Barry
Rosemary Forsyth
George Coe
Gail Strickland
Karen Kopins
Michael C. Gwynne
Kimberly Foster
Deborah Rennard
Gregory Walcott
Harry Carey Jr.
J.A. Preston
Randolph Mantooth
William Lucking
Ron Roy
Jon Cypher
Ted Markland
Lou Hancock
Karen Austin
Aaron Lustig
Robert Walker, Jr.
Lee Montgomery
Vanessa Brown
Doug McGrath
Ben Piazza
Bibi Besch
Marj Dusay
Charles Tyner
Lance LeGault
Christopher Atkins
Jim Haynie
James Avery
Gayle Hunnicutt
Norman Alden
Amy Stoch
Karen Carlson
Bert Remsen
Charles Aidman
Anne Francis
Casey Sander
Richard Herd
Erich Anderson
Stephen Elliott
Roy Jenson
James Griffith
Raymond St. Jacques
Mary Crosby
Nicholas Pryor
Bill Erwin
William Boyett
John McLiam
Larry Cedar
William Prince
Glenn Corbett
Bill Quinn
Laura Johnson
Arthur Malet
Eugene Robert Glazer
Alejandro Rey
Alan Fudge
Francis X. McCarthy
Paul Mantee
Allan Miller
Stefan Gierasch
William Bassett
Warren J. Kemmerling
George D. Wallace
John Milford
Daniel Pilon
Shalane McCall
James T. Callahan
John Crawford
Edson Stroll
Alberto Morin
Frank Marth
John Zaremba
Joey Aresco
David Wells
Herbert Rudley
William Phipps
Lee de Broux
John Larch
Lloyd Battista
Dennis Lipscomb
Joe Dorsey
Don Galloway
Jan Merlin
Duane Davis
Alan Rachins
Frances Lee McCain
Jeffrey Weissman
Robert Sampson
Sam Hennings
Arlen Dean Snyder
Joel Brooks
Joel Fabiani
Jack Collins
Penelope Windust
Robert Rockwell
Kelly Jean Peters
Peter White
James Harper
John O'Leary
Davis Roberts
Ellen Bry
Joshua Harris
David White
Linden Chiles
Valentin de Vargas
Jerry Haynes
Tim O'Connor
Kenneth Kimmins
F. William Parker
Jocelyn Brando
Kate Reid
País de producció Estats Units
Llengua original Anglès
Doblada al català Sí
Canal original CBS
Durada dels capítols 45 minuts (aprox.)
Primer episodi emès el 2 d'abril de 1978
Últim episodi emès el 3 de maig de 1991
Nombre de temporades 14
Nombre d'episodis 357
Llista d'episodis Llista d'episodis de Dallas
IMDB Fitxa a IMDB
TV.com ID Fitxa a TV.com
Web oficial Web oficial
Modifica dades a Wikidata

Dallas és una sèrie de televisió dels Estats Units que consta de 356 episodis de 45 minuts, un episodi de 70 minuts, dos telefilms de 90 minuts i un altre de 135. Fou creada per David Jacobs i emesa entre el 2 d'abril de 1978 i el 3 de maig de 1991 al canal CBS, i produïda per Lorimar Television. Fou emesa en català per TV3 i es considera que va marcar un punt d'inflexió en la difusió i utilització de la llengua catalana, que a la televisió fins aleshores només s'utilitzava per a l'alta cultura, per expressar també la cultura popular i registres més baixos[1] o en tot cas una referència a la història de la televisió en català.[2]

Argument[modifica]

La sèrie narra les tempestuoses relacions dels Ewing, una família multimilionària, poderosa i molt influent a l'estat de Texas. Té com a escenari principal el negoci de petroli de la companyia familiar Ewing Oil, i en segon pla la ramaderia a través de la granja Southfork, on vivia la família, prop de la ciutat de Dallas. Fou una de les sèries més venudes arreu del món i doblada per emetre-la a nombrosos països, motiu pel qual esdevingué una de les sèries dramàtiques de més durada, ja que arribà a les 13 temporades. D'entre els personatges, el més popular sens dubte fou J.R. Ewing (interpretat per Larry Hagman), el fill gran sense escrúpols, amb un matrimoni completament infeliç i caracteritzat per l'avarícia i l'ànsia de poder i diners, enmig dels negocis més turbulents que el fan enfrontar-se a tota la família.

Context de l'aparició de la sèrie[modifica]

Façada de la mansió Southfork, residència dels Ewing.

Des que la televisió s'assentà en la majoria de les cases occidentals, en la dècada dels 50, les sèries han anat guanyant-se les preferències d'un ample sector del públic. Al començament els protagonistes d'aquestes sèries eren detectius, doctors o advocats de conducta modèlica, o bé famílies, gairebé sempre nombroses, que lluitaven per sortir-se'n en un medi rural o urbà, simbolitzant el conegut estil de vida estatunidenc.

Amb el pas del temps tant les famílies com els herois televisius començaren a evolucionar, revelant-se menys perfectes i més normals. El drama es convertí en melodrama, i les Soap Operas, sèries programades per a l'hora de després de menjar, obtingueren un èxit insospitat als Estats Units, especialment entre el públic femení. Hereves directes de les Woman's Pictures (pel·lícules de dones) que en els anys 30 i 40 protagonitzaren actrius com Bette Davis i Joan Crawford, les seves característiques essencials eren un elevat nombre d'episodis (cal tenir en compte que s'emeten cada dia), una gran quantitat de personatges i uns arguments complicats.

A les acaballes dels 70 aparegué un nou subgènere, entre els nombrosos espectacles musicals, sèries policíaques i comèdies de situació, que arribà a conquerir el públic d'arreu del món: es tracta de les Super Soaps, telefilms melodramàtics amb un pressupost que augmentava a mesura que passaven els anys, ja que anaven dirigits a un sector d'audiència molt més ample. Els humils i bons membres de les típiques famílies dels 70 deixaren pas als corruptes personatges dominats pel poder i el sexe, que captaren l'atenció del públic dels 80. Els sociòlegs intentaren explicar per què triomfaven aquestes sèries.

La fórmula de Dallas, la sèrie que inicià un canvi, es repetiria durant els anys següents: la història paral·lela de diverses famílies els membres de les quals no eren precisament exemplars, i en què els bons constituïen una excepció. Amb un repartiment que reunia veterans secundaris per una banda, i joves amb certa experiència per una altra, el que féu que Dallas fos un èxit fou, bàsicament, l'estructura narrativa: una sèrie de trames entrelligades que formen una història amb un argument que gira al voltant d'una família de Texas, els Ewing, milionaris gràcies al petroli i la ramaderia. També s'evoca la magnificiència de Gegant el 1956, la pel·lícula en què actuaren Elizabeth Taylor i Rock Hudson amb temes similars: molt de petroli, ramaderia, diners, poder i problemes familiars.

Inicis de la sèrie[modifica]

A començaments del 1978 el director i guionista David Jacobs tingué la idea de posar en marxa la sèrie mentre veia en televisió la pel·lícula Escenes d'un matrimoni, d'Ingmar Bergman, on una difícil relació de parella era analitzada en profunditat pel director suec, considerat com un dels més hermètics del cinema europeu. Jacbos tingué l'original ocurrència de plantejar aquest mateix tema en un ambient típic americà i estendre'l a diverses parelles de forma simultània, el que permetia una anàlisi més completa i més rendible.

Però la CBS, la cadena que l'encomanà el projecte, li demanà quelcom de més espectacular, com una saga. La seva idea inicial s'acabaria convertint en Knots Landing, la sèrie paral·lela a Dallas. Així que imaginà en principi que la sèrie podia situar-se en el món de les altes finances de Nova York, però es considerà que la ciutat dels gratacels ja havia estat molt freqüentada en el cinema. Ramaderia i pous de petroli, en canvi, constituïen un element nou i alhora real, ja que Texas havia estat un dels estats que conegué un desenvolupament econòmic més vertiginós en els anys 70.

El següent pas fou contactar amb una productora que estigués disposada a dur a terme el projecte. Lorimar hi accedí, atès que tenia diversos èxits amb sèries com Family o Eight is Enough, de temàtica oposada a Dallas.

Filmada inicialment amb una etapa-pilot o minisèrie de cinc parts, el 2 d'abril de 1978 se n'emetia el primer episodi, La filla d'en Digger. El secret de l'inesperat èxit consistia en uns brillants guions i un ajustat repartiment. Els papers dels patriarques estaven destinats des del començament a Barbara Bel Geddes, notable actriu amb una gran experiència teatral, i a Jim Davis, un vell actor de repartiment d'incomptables wèsterns.

El paper central de la sèrie, que tingué una popularitat mítica, fou per a Larry Hagman, fill de l'estrella teatral Mary Martin, que no aconseguí triomfar en les seves aparicions cinematogràfiques i televisives. El seu únic èxit relatiu l'havia obtingut els anys 60 amb la sèrie I Dream Of Jeannie que protagonitzà juntament amb Barbara Eden. Hagman no hauria imaginat mai que un paper d'aquestes característiques el fes esdevenir l'actor més popular i millor pagat de la història de la televisió estatunidenca. La persona que va convèncer-lo perquè acceptés el paper de John Ross II Ewing (J.R. Ewing), un home adúlter i sense escrúpols, fou precisament la seva dona Maj.

Els altres papers es repartiren mitjançant diverses proves realitzades per Lorimar. Un paper de transsexual en una comèdia serví perquè els productors es fixessin en Linda Gray i la convoquessin per a una prova, que consistia a dir quatre línies i plorar. Fou d'aquesta manera que aconseguí el paper de Sue Ellen Shepard Ewing Lockwood, la dona de J.R. Ewing. Quant al personatge de Pamela Jean Barnes Ewing (Pam Ewing), el productor executiu Philip Capice i la directora de repartiment Irene Mariano, no varen dubtar a triar Victoria Principal quan varen veure-la plorar després de dir el seu diàleg.

Aquella escena pertanyia al primer episodi i juntament amb Victoria, també actua Steve Kanaly en el paper de Raymond Ewing Krebbs (Ray Ewing), el cap de la granja on vivien els protagonistes. El personatge de la rebel Lucy Ann Ewing Cooper fou assignat a la vital Charlene Tilton, i Patrick Duffy completava el ventall de personatges de la sèrie en la primera temporada com a Robert "Bobby" James Ewing.

Tot i que fou un secret durant molt de temps, l'últim episodi de les cinc que conformaven l'etapa-pilot finalitzava amb la mort d'en Bobby, que diexava sola la Pamela en la seva lluita contra JR. Però per ironies del destí el petit dels Ewing morí set anys després a petició de l'actor, i, un any més tard, tornaria a la vida, per demanda dels espectadors.

La quarta etapa registrà una baixa: Jim Davis, el patriarcal John Ross "Jock" Ewing, havia mort abans de concloure el rodatge de l'anterior bloc d'episodis. Per cobrir el buit deixat per aquest actor fou contractat com a perosnatge fix Howard Keel com a Clayton Farlow.

Actors com Jared Martin, Leigh McCloskey, Timothey Patrick Murphy, John Beck, Christopher Atkins, Dack Rambo i Sasha Mitchell feren intervencions més o menys extenses com a atractiu addicional per al públic femení. D'altres papers foren interpretats per actrius ja conegudes als Estats Units: Susan Flannery, Joanna Cassidy, Priscilla Pointer, Lois Chiles, Bárbara Carrera, Leigh Taylor-Young, Lesley-Anne Down o Barbara Eden.

Ocasionalment es va recórrer a estrelles com Alexis Smith i Donna Reed, menbtre que, d'altres vegades, les escollides eren ja famoses, com Priscilla Presley, vídua d'Elvis Presley, o Deborah Shelton, Jenilee Harrison i Karen Kopins.

Juntament amb l'heterogeni grup format pels actors de Dallas, cal destacar que n'hi hagué que rebutjaren participar en la sèrie, com Robert Foxworth (que després acceptà un paper principal a Falcon Crest), o bé abandonaren els seus personatges (com Colleen Camp, Morgan Fairchild, Francine Tacker, David Ackroyd i David Wayne). A conseqüència de tantes desercions els productors es van veure obligats a cercar substituts amb massa freqüència. Entre els artistes que, suposadament, rebutjaren papers a Dallas, cal destacar Madonna, Warren Beatty, Nastassia Kinski, Dorothy Malone, Lori Singer i Ryan O'Neal. Tots ells varen preferir continuar amb llurs carreres en cinema o televisió.

Dels cinc episodis que s'havien pensat al començament, es passà a tretze, després a vint-i-nou, finalitzant la primera temporada. El març de 1982 s'emeté l'episodi n.100 i el novembre del 85 ja n'hi havia 200, fins a superar amb escreix els 300. Hi ha quelcom que per als productors estava sempre fora de discussió: Larry Hagman havia de romandre en la sèrie, ja que el seu personatge, JR Ewing, era el símbol de Dallas.

Referències[modifica]

Coord.: 33° 02′ 57″ N, 96° 36′ 33″ O / 33.04916667°N,96.60916667°O / 33.04916667; -96.60916667