Maria Rosa Font Massot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Rosa Font Massot
Biografia
Naixement(ca) Rosa Font i Massot Modifica el valor a Wikidata
1957 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Sant Pere Pescador (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora Modifica el valor a Wikidata

Rosa Font i Massot (Sant Pere Pescador, Alt Empordà, 12 de març de 1957) és una escriptora catalana i professora de llengua i literatura catalanes en Secundària.[1][2]

En l'aspecte literari, ha dedicat la major part de la seua obra a la poesia, tot obtenint guardons com el Vila de Martorell per Aigua llunyana, el Festa d'Elx per La llum primera, el Rosa Leveroni per Des de l'arrel[3] i el Carles Riba per Un lloc a l'ombra.[4] En el gènere de la novel·la ha guanyat el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga per La dona sense ulls, novel·la basada en la vida de la pintora surrealista Ángeles Santos Torroella.[5] La seua obra, tant poètica com narrativa, destaca per la seua vinculació amb la comarca de l'Empordà.[6] Ella mateixa explica que escriu és perquè estima les paraules i es recolza en autors com María Zambrano i Josep Pla.[7]

El seu llibre La dona sense ulls ha estat guanyador del Premi Ciutat de Palma Llorenç Vilallonga de novel·la 2013.[8][9]

Bibliografia[modifica]

  • Quadern d'Erinna de Telos (1989, Columna)
  • Tres notes i el silenci (1989, Edicions 62)
  • Com ombres vives (1996, Columna)
  • Envia'ns un àngel (1999, Alfaguara).
  • Aigua llunyana (2001, Viena)
  • L'ànima del freixe (2003, Barcanova)
  • Can Manent : 600 anys d'història i el naixement [sic] d'un poble: Premià de Mar: recull documental (s.n.: 2003)
  • Envia'ns un àngel (2004, Alfaguara).
  • La llum primera (2005, Tres i Quatre)
  • Des de l'arrel (2009, Proa)
  • Un lloc a l'ombra (2011, Proa)
  • L'ànima del freixe (2012, Barcanova)
  • La dona sense ulls (2014, Onada) (Traduït al castellà: La mujer sin mirada, 2014)
  • Em dic la veu (2017, Llibres del Segle)
  • Celobert (2019, Tres i Quatre)

Referències[modifica]