Eleccions legislatives neerlandeses de 1994
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Eleccions legislatives neerlandeses de 1994 | ||||
|---|---|---|---|---|
| 150 escons a la Tweede Kamer | ||||
| 3 de maig de 1994 | ||||
| 1a candidatura | 2a candidatura | 3a candidatura | ||
 |
 |
 | ||
| Cap de llista | Wim Kok | Elco Brinkman | Frits Bolkestein | |
| Candidatura | PvdA | CDA | VVD | |
| Escons aconseguits | 37 | 34 | 31 | |
| Vots | 2.151.394 | 1.995.155 | 1.790.952 | |
| Percentatge | 23,9% | 22,2% | 19,9% | |
| 4a candidatura | ||||
 |
||||
| Cap de llista | Hans van Mierlo | |||
| Candidatura | D66
| |||
| Escons aconseguits | 24 | |||
| Vots | 1.390.047 | |||
| Percentatge | 15,4% | |||
 | ||||
Primer Ministre dels Països Baixos en funcions | ||||
‹ 1989  1998 › | ||||
Les eleccions legislatives neerlandeses de 1994 se celebraren el 3 de maig de 1994, per a renovar els 150 membres de la Tweede Kamer.
Antecedents
[modifica]A les eleccions legislatives neerlandeses de 1989, el partit més votat fou el Crida Demòcrata Cristiana (CDA) de Ruud Lubbers, qui formà un govern de coalició amb Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD).[1]
Sistema electoral
[modifica]Els 150 membres de la Cambra de Representants són elegits per representació proporcional de llistes semiobertes. El nombre d'escons per llista es determina mitjançant la Regla D'Hondt. Una llista ha de rebre un nombre de vots igual o superior a la quota Hare (1 escó complet) per poder optar a la distribució d'escons, la qual cosa significa que hi ha un llindar electoral del 0,67%.[2] Els votants tenen l'opció d'emetre un vot preferencial. Els escons guanyats per una llista s'assignen primer als candidats que, en votacions preferencials, han rebut almenys el 25% de la quota Hare (efectivament ¼ d'escó o el 0,17% del total de vots), independentment de la seva posició a la llista electoral. Si diversos candidats d'una llista superen aquest llindar, el seu ordre es determina en funció del nombre de vots rebuts. Els escons restants s'assignen als candidats segons la seva posició a la llista electoral.[3]
Resultats
[modifica]←  →Eleccions legislatives neerlandeses de 1994 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit | Líder | Vots | % | Escons |   |
Govern | |
| Partit del Treball (PvdA) | Wim Kok | 2.151.394 | 23,9 | 37 / 150 |
12 |
coalició | |
| Crida Demòcrata Cristiana (CDA) | Elco Brinkman | 1.995.155 | 22,2 | 34 / 150 |
20 |
oposició | |
| Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) | Frits Bolkestein | 1.790.952 | 19,9 | 31 / 150 |
9 |
coalició | |
| Demòcrates 66 (D66) | Hans van Mierlo | 1.390.047 | 15,4 | 24 / 150 |
12 |
coalició | |
| Aliança General de l'Ancianitat (AOV) | Jet Nijpels-Hezemans | 326.129 | 3,6 | 6 / 150 |
Nou | oposició | |
| Esquerra Verda (GL) | Ina Brouwer | 311.033 | 3,4 | 5 / 150 |
1 |
oposició | |
| Centrum Democraten (CD) | Hans Janmaat | 220.621 | 2,4 | 3 / 150 |
2 |
oposició | |
| Federació Política Reformada (RPF) | Leen van Dijke | 158.627 | 1,7 | 3 / 150 |
2 |
oposició | |
| Partit Polític Reformat (SGP) | Bas van der Vlies | 155.230 | 1,7 | 2 / 150 |
1 |
oposició | |
| Unió Política Reformada (GPV) | Gert Schutte | 119.108 | 1,3 | 2 / 150 |
= | oposició | |
| Partit Socialista (SP) | Jan Marijnissen | 118.738 | 1,3 | 2 / 150 |
2 |
oposició | |
| Unió 55+ | Bertus Leerkes | 78.079 | 0,8 | 2 / 150 |
1 |
oposició | |
| Total | 8.981.556 | — | 150 | ||||
Conseqüències
[modifica]El partit més votat fou el Partit del Treball de Wim Kok, qui formà un govern de coalició amb VVD i Demòcrates 66, conegut com a paarse kabinet (govern porpra).[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Serie parlementaire geschiedenis: Politiek ten tijde van de kabinetten-Lubbers (1982-1994)» (en neerlandès). Radbout Universiteit. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «Zetelverdeling over partijen» (en neerlandès). Kiesraad, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ «Zetelverdeling over kandidaten» (en neerlandès). Kiesraad, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2023. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑ Barrois, Mark. «De paarse kabinetten Kok I en Kok II (1994-2002)» (en neerlandès), 26-10-2021. [Consulta: 28 novembre 2025].
