Jan Peter Balkenende

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Jan Peter Balkenende
	;
Biografia
Naixement	7 maig 1956 (67 anys); Biezelinge (Països Baixos) (en)
Floruit	2020
Membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos
	30 novembre 2006 – 21 febrer 2007
Membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos
	30 gener 2003 – 26 maig 2003
Minister of General Affairs (en)
	22 juliol 2002 – 14 octubre 2010 ; ← Wim Kok – Mark Rutte → ; Gabinet: First Balkenende cabinet (en) , Second Balkenende cabinet (en) , Third Balkenende cabinet (en) , Fourth Balkenende cabinet (en)
Primer ministre dels Països Baixos
	22 juliol 2002 – 14 octubre 2010 ; ← Wim Kok – Mark Rutte → ; Gabinet: First Balkenende cabinet (en) , Second Balkenende cabinet (en) , Third Balkenende cabinet (en) , Fourth Balkenende cabinet (en)
Membre de la Cambra de Representants dels Països Baixos
	19 maig 1998 – 21 juliol 2002
Municipal councillor of Amstelveen (en)
Dades personals
Nacionalitat	Neerlandesa
Religió	Cristianisme protestant
Formació	Universitat Lliure d'Amsterdam
Activitat
Camp de treball	Relacions internacionals
Ocupació	jurista, advocat, professor d'universitat, catedràtic, polític, participant en un fòrum internacional
Ocupador	Universitat Lliure d'Amsterdam ; Universitat Erasme de Rotterdam
Partit	Crida Demòcrata Cristiana (CDA)
Participà en
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
Família
Cònjuge	Bianca Hoogendijk
Pare	Jan Pieter Balkenende (en)
	Premis (2008) Premi Estatal del Rin del Nord - Westfàlia; (13 març 1998) membre de l'orde d'Orange-Nassau; Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya; Gran Creu de l'Orde de l'Estrella de Romania; doctor honoris causa per la Universitat de Keiō; Gran Creu de l'Orde del Mèrit de la República de Polònia; Comanador Gran Creu de l'Orde de l'Estrella Polar de Suècia; Gran creu de l'Orde de la Creu del Sud; doctor honoris causa per la Universitat Hofstra; Gran Creu de l'Orde d'Orange-Nassau; Gran Creu de l'Orde del Mèrit del Gran Ducat de Luxemburg ;
	Signatura

Jan Peter Balkenende (pronunciat [ˈjɑn ˈpetər ˈbɑɫkənɛndə] (?·pàg.)). Nascut el 7 de maig de 1956 a Biezelinge, vila del municipi zelandès de Kapelle. És un polític i jurista neerlandès que fou Primer ministre dels Països Baixos des del 22 de juliol del 2002 fins al 14 d'octubre de 2010.

Membre del partit demòcrata-cristià CDA des de 1982, n'esdevingué el líder parlamentari el 2001. Després de les eleccions legislatives neerlandeses de 2006 fou nomenat novament primer ministre dels Països Baixos. Fou substituït per Mark Rutte després de les eleccions legislatives neerlandeses de 2010.

Biografia[modifica]

Balkenende va estudiar Història i Dret a la Universitat Lliure d'Amsterdam,^[1] obtenint un Màster en Dret i va treballar com a assessor legal del consell acadèmic de la seva universitat abans d'acabar la tesi. Es va graduar com a doctorat en estudis governamentals i va treballar com a professor de Filosofia Cristiana des d'abril de 1993 fins al maig de 2002.^[2] Després de les eleccions de 1998, Balkenende va ser elegit membre de la Cambra de Representants el 19 de maig de 1998 i va exercir com a Ministre de Finances i com a líder parlamentari adjunt.^[3] Després de la dimissió del líder del partit i líder parlamentari, Jaap de Hoop Scheffer, Balkenende va anunciar la seva candidatura a les eleccions entrants i va ser escollit com a successor l'1 d'octubre de 2001.^[4] Per a les eleccions de 2002, Balkenende va exercir com a Lijsttrekker (principal candidat) i després d'una formació de gabinet amb la Llista Pim Fortuyn i el Partit Popular per a la Llibertat i la Democràcia van formar el Gabinet convertint-se en primer ministre dels Països Baixos, i prenent possessió el 22 de juliol de 2002.^[5]

El primer gabinet Balkenende va caure només 87 dies en el seu mandat. Per a les eleccions de 2003, Balkenende va tornar a exercir com a Lijsttrekker i després d'una formació de gabinet amb el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia i Demòcrates 66 van formar el segón Gabinet, continuant com a primer ministre.^[6] Aquest segon gabinet va caure el 30 de juny de 2006 i va ser substituït pel gabinet provisional de Balkenende el 7 de juliol de 2006.^[7] Per a les eleccions de 2006, Balkenende va tornar a servir com a Lijsttrekker, i després d'una formació de gabinet amb el líder laborista Wouter Bos i els seus companys demòcrates-cristians van tornar a formar el govern.^[8] El quart govern Balkenende va tornar a ser liderat per ell com a primer ministre durant un altre mandat. Aquest quart gabinet va caure exactament 3 anys en el seu mandat. Per a les eleccions de 2010, Balkenende va tornar a exercir com a Lijsttrekker, però va patir una gran derrota i va anunciar la seva retirada, deixant el càrrec el 9 de juny de 2010.^[9] Balkenende va deixar el càrrec després de la constitució del govern Rutte I el 14 d'octubre de 2010.^[10]

Balkenende es va retirar de la política activa als 54 anys i va esdevenir actiu al sector privat com a director corporatiu i com a professor de Governació, Institucions i Internacionalització a la Universitat Erasme de Rotterdam a partir del desembre de 2010.^[11] Durant el seu mandat de primer ministre, els seus gabinets van ser responsables de diverses reformes del sistema educatiu, lleis d'immigració i reducció del dèficit després de la crisi financera del 2008. Ha estat el quart primer ministre que ha tingut una mes llarga activitat després de la Segona Guerra Mundial i el seu càrrec és valorat constantment tant pels estudiosos com pel públic com a superior a la mitjana. Balkenende va rebre el títol honorífic de ministre d'Estat el 14 d'octubre de 2022, exactament dotze anys després de deixar el càrrec.^[12]

Precedit per: Wim Kok	Primer ministre dels Països Baixos 2002–2010	Succeït per: Mark Rutte
Precedit per: Jaap de Hoop Scheffer	Líder de la Crida Demòcrata Cristiana 2001–2010	Succeït per: Maxime Verhagen Interinament

Referències[modifica]

↑ «Jan Peter Balkenende: Against the current for the Common Good» (en anglès americà). clubmadrid.org, 01-07-2020. [Consulta: 26 febrer 2023].
↑ «H.E. Jan Peter Balkenende Biography | Booking Info for Speaking Engagements». allamericanspeakers.com. [Consulta: 26 febrer 2023].
↑ «Prof.Dr. J.P. (Jan Peter) Balkenende» (en anglès). parlement.com. [Consulta: 26 febrer 2023].
↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Jaap de Hoop Scheffer». CIDOB. Biografias de líderes políticos. [Consulta: 26 febrer 2023].
↑ Bennister, Mark; Worthy, Ben; Hart, Paul 't. The Leadership Capital Index: A New Perspective on Political Leadership (en anglès). Oxford University Press, 2017, p. 167. ISBN 978-0-19-878384-8.
↑ Van Holsteyn, Joop; Irwin, Galen «The Dutch parliamentary elections of 2003» (en anglès). West European Politics, 27, 1, 2004-01, pàg. 157–164. DOI: 10.1080/01402380412331280853. ISSN: 0140-2382.
↑ Koopmans, Joop W. Historical Dictionary of the Netherlands (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015-11-05, p. 151. ISBN 978-1-4422-5593-7.
↑ «Dutch recover their courage» (en anglès). The Guardian, 22-11-2006. ISSN: 0261-3077.
↑ Hill, Michael; Hupe, Peter. Implementing Public Policy: An Introduction to the Study of Operational Governance (en anglès). SAGE Publications, 2021-12-08, p. 126. ISBN 978-1-5297-6652-3.
↑ «Populismo en auge» (en castellà). El País [Madrid], 11-06-2010. ISSN: 1134-6582.
↑ Koopmans, Joop W. Historical Dictionary of the Netherlands (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015-11-05, p. 41. ISBN 978-1-4422-5593-7.
↑ «Jan Peter Balkenende receives honorary title Minister of State | Erasmus University Rotterdam» (en anglès). eur.nl, 17-10-2022. [Consulta: 26 febrer 2023].

[1] «Jan Peter Balkenende: Against the current for the Common Good» (en anglès americà). clubmadrid.org, 01-07-2020. [Consulta: 26 febrer 2023].

[2] «H.E. Jan Peter Balkenende Biography | Booking Info for Speaking Engagements». allamericanspeakers.com. [Consulta: 26 febrer 2023].

[3] «Prof.Dr. J.P. (Jan Peter) Balkenende» (en anglès). parlement.com. [Consulta: 26 febrer 2023].

[4] Ortiz de Zárate, Roberto. «Jaap de Hoop Scheffer». CIDOB. Biografias de líderes políticos. [Consulta: 26 febrer 2023].

[5] Bennister, Mark; Worthy, Ben; Hart, Paul 't. The Leadership Capital Index: A New Perspective on Political Leadership (en anglès). Oxford University Press, 2017, p. 167. ISBN 978-0-19-878384-8.

[6] Van Holsteyn, Joop; Irwin, Galen «The Dutch parliamentary elections of 2003» (en anglès). West European Politics, 27, 1, 2004-01, pàg. 157–164. DOI: 10.1080/01402380412331280853. ISSN: 0140-2382.

[7] Koopmans, Joop W. Historical Dictionary of the Netherlands (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015-11-05, p. 151. ISBN 978-1-4422-5593-7.

[8] «Dutch recover their courage» (en anglès). The Guardian, 22-11-2006. ISSN: 0261-3077.

[9] Hill, Michael; Hupe, Peter. Implementing Public Policy: An Introduction to the Study of Operational Governance (en anglès). SAGE Publications, 2021-12-08, p. 126. ISBN 978-1-5297-6652-3.

[10] «Populismo en auge» (en castellà). El País [Madrid], 11-06-2010. ISSN: 1134-6582.

[11] Koopmans, Joop W. Historical Dictionary of the Netherlands (en anglès). Rowman & Littlefield, 2015-11-05, p. 41. ISBN 978-1-4422-5593-7.

[12] «Jan Peter Balkenende receives honorary title Minister of State | Erasmus University Rotterdam» (en anglès). eur.nl, 17-10-2022. [Consulta: 26 febrer 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]