Varvara Stepànova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVarvara Stepànova
1920s Rodchenko and Stepanova.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 23 d'octubre de 1894
Kaunas
Mort 20 de maig de 1958 (63 anys)
Moscou
Sepultura Donskoe Cemetery
Activitat professional
Ocupació pintora
Modifica dades a Wikidata

Varvara Fiódorovna Stepànova (en rus: Варва́ра Фёдоровна Степа́нова; Kovno o Kaunas, Lituània, Imperi rus, 1894 - Moscou, Unió Soviètica, 1958), va ser una artista russa i soviètica nascuda a Lituània i relacionada amb el moviment constructivista soviètic. Va ser una de les artífexs de l'avantguarda russa i soviètica. Procedia d'una família camperola, però va obtenir una educació a l'Escola d'Art de Kazan (1910-1913), a la capital de la República de Tatarstan, a l'imperi rus, on va conèixer el seu col·laborador i parella, Aleksandr Ródtxenko. Seguidament, va fer un període d'estudis a l'Institut Central Artisticoindustrial Stroganov (en rus: Строгановское центральное художественно-промышленное училище, institut d'art i disseny industrial) a Moscou (1913-1914).[1][2] En els anys que van precedir la Revolució russa de 1917, van compartir un apartament a Moscou amb Vassili Kandinski i, per ell, va conèixer Oleksandra Ekster i Liubov Popova. Ella i aquests artistes aviat es convertirien en algunes de les principals figures de l'avantguarda soviètica. L'any 1917, començà a escriure poesia no figurativa (безпредметные стихи),[3] coneguda després com a zaum. Va compondre poemes zaum (‘transracionals’) i va crear llibres d'artista, manuscrits i collages, entre aquests Rtny Khomle, Zigra ar i, la seva obra mestra, Gaust Txaba (1918).[4]

El nou art abstracte a l'Imperi rus i després a la Unió Soviètica, que va començar al voltant del 1909, va ser una mostra més de l'art d'avantguarda que es coïa a Europa en aquell temps, com ara el cubisme i el futurisme italià, i que tenia influències de l'art camperol tradicional.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998.
  2. Варвара Степанова: Человек не может жить без чуда. Varvara Stepànova. ("L'home no pot viure sense miracles". diaris i escrits de la Varvara Stepànova), a cura de V. A. Ródtxenko i A. N. Lavrèntiev. Moscou: Sfera, 1994, cronologia de la seva vida, p.299-301. (en rus)
  3. Варвара Степанова: Человек не может жить без чуда. Varvara Stepànova. L'home no pot viure sense miracles. (diaris i escrits de la Varvara Stepànova), a cura de V. A. Ródtxenko i A. N. Lavrèntiev. Moscou: Sfera, 1994, cronologia de la seva vida, p.299-301. (en rus)
  4. Biografia de Varvara Stepànova per Christina Lodder a Grove Art Online, Oxford University Press, 2009, reproduït a la pàgina del MOMA de Nova York (en anglès).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Варвара Степанова: Человек не может жить без чуда [Varvara Stepànova. L'home no pot viure sense miracles. (diaris i escrits de la Varvara Stepànova)], a cura de V. A. Ródtxenko i A. N. Lavrèntiev. Moscou: Sfera, 1994, 303 pàgines. (en rus)
  • Музей в музее ("Un museu dins el museu"), a cura d'Irina Karàssik, Museu Estatal Rus de Sant Petersburg i Palace Editions, 1998. (en rus)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Varvara Stepànova Modifica l'enllaç a Wikidata