Vladímir Tatlin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaVladímir Tatlin
Татлин.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 desembre 1885 Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPenza Art School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor, arquitecte, escultor, professor d'universitat, artista i il·lustrador Modifica el valor a Wikidata
InstrumentBandura Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 13688218 Modifica els identificadors a Wikidata

Vladímir Tatlin o Volodímir Tatlin (rus: Владимир Евграфович Та́тлин, Vladímir Ievgràfovitx Tatlin; ucraïnès: Володи́мир Євгра́фович Та́тлін, Volodímir Ievhràfovitx Tatlin) (Khàrkiv, Imperi Rus 1885 - Moscou, 1953) fou un pintor i escultor[1] rus o ucraïnès, constructivista, que va abastar múltiples facetes: escultura, pintura, projectes arquitectònics, objectes inventats, de disseny, i decorats teatrals.

Biografia[modifica]

El 1915 va fundar el Constructivisme,[2] sent el principal inspirador de l'avantguarda artística de major impacte a l'URSS, juntament amb el Futurisme. L'any 1913 va conèixer Picasso[3] i va passar per diversos moviments artístics. Va voler materialitzar l'art amb muntatges, i promoure la mort de l'art de museu: "l'Obra ha de participar en la vida i en la construcció del món."

Obra[modifica]

El seu projecte més famós és el Monument a la Tercera Internacional (en rus: «Памятник III-му Интернационалу»; en ucraïnès: Монумент III Інтернаціоналу), també conegut com a Torre de Tatlin (en ucraïnès: Башта Татліна, 1919-1920), que mai no es va construir. Havia de ser un edifici habitable, molt més alt que la Torre Eiffel, en el qual s'albergaria la seu de la Internacional. Es va unir a Aleksandr Ródtxenko als VKhUTEMAS o Tallers Superiors Artístics i Tècnics de l'Estat (en rus: ВХУТЕМАС, Высшие художественно-технические мастерские), una de les primeres escoles de disseny del món, instal·lada a Moscou del 1920 fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial.

Tatlin va dissenyar també el Letatlin (en rus: «Летатлин»; en ucraïnès: «Летатлін»), aparell volador sense motor d'ús individual que permetria als ciutadans soviètics desplaçar-se sense crear contaminació i de manera natural. El nom de l'aparell juga amb la paraula per volar (letat) i el nom de l'artista.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Tatlin

Referències[modifica]

  1. «Vladimir Tatlin» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana, -. [Consulta: 30 desembre 2019].
  2. Hodge, Susie. Breve historia del arte moderno y contemporàneo (en castellà). 1a. Londres i Barcelona: Laurence King Publishing Ltd. Edició espanyola per Blume, 2019, p. 100. ISBN 978-84-17757-48-9. 
  3. Hodge, Susie. Breve historia del arte moderno y contemporàneo (en castellà). 1a. Londres i Barcelona: Laurence King Publishing Ltd. Edició espanyola per Blume, 2019, p. 26. ISBN 978-84-17757-48-9.