Fordisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Línia de muntatge de Ford al 1913

El terme fordisme es refereix al sistema de producció en cadena que va derivar directament de la posada en pràctica, per part de Henry Ford, de la cadena de muntatge i tot un seguit de noves tècniques que acabaren desembocant a l'esdeveniment d'El Cas Ford, un episodi que acabaria marcant un abans i un després en les tècniques de fabricació i producció.

Aquest sistema va tenir el seu auge entre finals de la dècada dels 20 i principis dels 70 del segle xx. Suposa una combinació de cadenes de muntatge, maquinària especialitzada, salaris alts i un nombre elevat de treballadors en plantilla. Aquest mode de producció resulta rendible sempre que el producte es pugui vendre a un preu baix en una economia desenvolupada.

Henry Ford va aplicar aquesta nova organització de treball fonamentant-se en el taylorisme (fabricació en sèrie juntament amb la fabricació per peces i la posterior divisió del treball) en la seva fàbrica de muntatge de cotxes. Com explicà el mateix Ford, a La meva vida i la meva obra, de 1925: "El nostre primer progrés en la producció va consistir a portar treball a l'obrer, en primer lloc de fer desplaçar l'obrer cap al treball. Avui en dia totes les nostres operacions s'inspiren en aquests dos principis: cap treballador ha de tenir més d'un pas a fer, i sempre que sigui possible, cap treballador s'ha d'inclinar (...). El resultat de l'aplicació d'aquests dos principis és reduir la necessitat de pensar per a l'obrer, i reduir els seus moviments al mínim. Sempre que sigui possible, ha de fer una sola cosa amb un sol moviment (...). Al treballador no se l'ha d'obligar a la precipitació: no ha de tenir un segon més ni menys que el que li faci falta (...). Alguns obrers no fan més que una o dues operacions. (...) L'home que col·loca una peça no la fixa: la peça només pot quedar completament fixada després de la intervenció de diversos obrers. "

A canvi d'aquest esforç per part del treballador, Ford es mostrà partidari d'apujar els sous dels treballadors; de retruc es convertien en consumidors (amb més capacitat adquisitiva) dels seus productes. Per altra banda, el fordisme convertí l'automòbil en un producte de consum massiu. Això va marcar l'inici de la societat de consum, així com la popularització de l'automòbil i diverses conseqüències més que es derivaren del Cas Ford.

Origen i desenvolupament del fordisme[modifica]

El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil.

El fordisme va aparèixer en el segle XX i promogué l'especialització, la transformació de l'esquema industrial i la reducció de costos.[1] Les diferències amb el taylorisme, són més d'ordre quantitatiu que qualitatiu ja que tots dos models compten amb estratègies basades en l'estandardització i el control dels temps de treball que realitza l'obrer. Però la clau de volta del fordisme es que va portar el model taylorista a la seva màxima expressió mitjançant una estratègia d'expansió del mercat amb el conseqüent augment de quantitats i la màxima estandardització. Per primera vegada s'aconseguia la producció en massa que, al seu torn, requeria un consum en massa. Aquest és, doncs, l'element central del nou model: incrementa el volum d'unitats gràcies a la tecnologia d'assemblatge de la "cadena de muntatge", redueix costos de producció per augment de la productivitat del treball, amplia la jornada laboral neta i redueix el "cicle del capital" entre inici de la producció i la venda final. Aquest model fa que el producte final (el cotxe) superi la capacitat de consum de l' elit tradicional i única consumidora amb anterioritat. A la fi, el model fordista s'expandirà als més variats productes de la societat de consum.

A les fàbriques apareix un obrer especialitzat amb un estatus major al proletariat de la industrialització i sorgeix la classe mitjana del model nord-americà que es transformarà en la cara visible de l'arquetip del american way.[2] Però, a canvi, el nou sistema exclou el control del temps de producció que tenia el treballador, aquest perd els coneixements necessaris per a fer el seu treball de manera autònoma, d'aquesta manera el capitalista controla els temps de producció. Així, el fordisme i el taylorisme contribuïren a una feina més alienadora amb característiques que porten a l'obrer a perdre el control dels temps de producció.

De retruc el model de Ford contribuí a una organització dels treballadors nord-americans diferent als europeus malgrat que el sindicalisme de classe havia arribat als Estats Units a través de la primera onada d'immigrants europeus fortament lligats al treball artesà i dels gremis de treballadors.

En resum, podem comptar com a elements centrals del model fordista:

  • Augment de la divisió del treball.
  • Major control dels temps productius per part de la direcció de les empreses de la feina dels obrers (control exhaustiu de vinculació temps/execució).
  • Reducció de costos
  • Augment de la circulació de la mercaderia (expansió interclasista de mercat)
  • Interès en l'augment del poder adquisitiu dels assalariats.
  • Polítiques d'acord entre obrers organitzats (sindicat) i el capitalista.
  • Producció en sèrie.

Desenvolupament posterior[modifica]

El model madurarà sota l'esquema econòmic del keynesianisme i el temor a l'expansió dels socialismes reals de tipus soviètic per part del liberalisme capitalista. tot plegat dugué a l'expansió de l'Estat de benestar. Quan el sistema econòmic keynesià i el sistema productiu fordista comencen a esgotar-se a partir dels anys 70 del segle xx, la producció industrial comença a girar cap al model japonès (toyotisme); model que va permetre portar la indústria japonesa des del subdesenvolupament a potència mundial en només dècades. La crisi mundial del mercat del petroli a partir de l'any 1973 inicia la caiguda del model d'estat de benestar i, a principis de la dècada dels 80, els governs dels Estats Units i del Regne Unit impulsen un projecte liberal global.

Referències[modifica]

  1. Domm, Robert W. Michigan yesterday & today, 2009. ISBN 9781616731380.. 
  2. Cartes des de la presó / Cartes a Tatiana Schucht Antonio Gramsci Traducció d’Alba Dedeu De Bat a Bat, 29 978-84-15835-39-4 192 pàgines