Philipp Lenard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgPhilipp Lenard
Phillipp Lenard in 1900.jpg
Naixement 7 de juny de 1862
Bratislava
Mort 20 de maig de 1947(1947-05-20) (als 84 anys)
Messelhausen
Alma mater Universitat de Heidelberg
Ocupació físic, polític, inventor i catedràtic d'universitat
Partit polític Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys
Premis Premi Nobel de Física
Insígnia d'Or del NSDAP
Guardons
Premi Nobel de Física 1905
Modifica dades a Wikidata
Premi Nobel
Premi Nobel de Física
(1905)
Philipp Lenard

Philipp Eduard Anton von Lenard (en hongarès: Fülöp Lénárd) (Pressburg, Imperi austrohongarès, 1862Messelhausen, Alemanya, 1947) fou un físic alemany d'origen austrohongarès, guanyador del Premi Nobel de Física el 1905 per les seves investigacions sobre els raigs catòdics i el descobriment de moltes de les seves propietats.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a la ciutat de Presburg, actual Bratislava, que en aquells moments formava part de l'Imperi austrohongarès, el 7 de juny de 1862. Va estudiar física a Budapest, Viena, Berlín i Heidelberg, i obtingué el doctorat l'any 1886 a la Universitat de Heidelberg.

Des de 1892, va treballar com ajudant de Heinrich Rudolph Hertz a la Universitat de Bonn i com a professor associat a la Universitat de Breslau el 1894. A l'any següent, va ser nomenat professor de física d'Aquisgrà i entre 1896 i 1898 professor de física teòrica a Heidelberg. Entre 1898 i 1907, fou professor ordinari a la Universitat de Kiel, per retornar finalment a la universitat de Heidelberg el 1907. El 1909, va ser nomenat director de l'Institut Radiològic Universitari d'aquesta universitat.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Va treballar inicialment en mecànica, i publicà un manual de principis teòrics de mecànica juntament amb el professor Hert el 1894. Posteriorment, es va interessar en la fosforescència i la luminescència, realitzant així mateix estudis sobre el magnetisme. També va publicar articles sobre l'oscil·lació de les gotes d'aigua precipitades.

El 1888, quan treballava a Heidelberg, juntament amb Quincke, va realitzar els seus primers treballs sobre els raigs catòdics, tractant de descobrir si era cert que, com suposava Hertz, eren anàlegs a la llum ultraviolada i podrien, igual que aquesta, passar a través d'una finestra de quars en la paret d'un tub de descàrrega. Va descobrir que no ocorria així, però més endavant, el 1892, quan treballava com ajudant de Hertz a Bonn, va descobrir que era possible separar, per mitjà d'una placa fina d'alumini, dos espais, l'un en què els raigs catòdics es produïen i l'altre en què es podien observar. És el que es coneix com a finestra de Lenard, consistent a substituir la placa de quars que fins llavors s'utilitzava per a tancar el tub de descàrrega per una fina placa d'alumini capaç de mantenir el buit dintre del tub i permetre que els raigs catòdics passessin cap a fora. D'aquesta manera, era possible estudiar els raigs, i també la fluorescència que causaven fora del tub de descàrrega. Encara que Lenard, inicialment, seguint les idees de Hertz, suposava que els raigs catòdics es propagaven en l'èter, més tard va abandonar aquest punt de vista com a resultat dels treballs de Joseph John Thomson i Wilhelm Wien, que van demostrar la naturalesa corpuscular dels raigs catòdics.

Lenard va ampliar els treballs de Hertz sobre l'efecte fotoelèctric, demostrant que quan la llum ultraviolada incideix en el buit sobre certs metalls arrenca electrons del metall. Aquests electrons es propaguen en el buit, i poden ser accelerats o alentits per un camp elèctric, i les seves trajectòries es poden corbar per un camp magnètic. Mitjançant mesures exactes, va demostrar que el nombre d'electrons arrencats (intensitat de corrent elèctric) és proporcional a l'energia de la llum de l'incident, mentre que la velocitat dels electrons, és a dir, la seva energia cinètica, és independent del nombre d'electrons i depèn únicament de la longitud d'ona (i per tant, de la freqüència) de la radiació incident.

Aquests fets estaven en contradicció amb els postulats de la física clàssica i no van poder ser explicats fins al 1905, quan Albert Einstein va elaborar la seva teoria de l'efecte fotoelèctric basada en el concepte del quant de llum, el fotó.

El 1905, fou guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs al voltant dels raigs catòdics.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Lenard fou un nacionalista radical que menyspreava els físics anglesos en considerar que havien robat les seves idees dels alemanys. Durant el règim nazi, va ser l'impulsor de la idea d'una física alemanya ("física ària"), ignorant les —en la seva opinió— falses idees de la "física jueva", encarnades fonamentalment en les idees d'Einstein i el seu "frau jueu" de la teoria de la relativitat.

Va ser conseller d'Adolf Hitler, i arribà a ser el principal dirigent de la "física ària". Va ser expulsat de la Universitat de Heidelberg per les tropes d'ocupació aliades el 1945, i es morí el 20 de maig de 1947 a Messelhausen, a l'estat de Baden-Württemberg.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]