Montserrat Julió i Nonell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMontserrat Julió i Nonell
Dades biogràfiques
Naixement Montserrat Julió i Nonell
1929
Mataró
Mort 26 de gener de 2017 (87/88 anys)
Madrid
Alma mater Universitat de Santiago de Xile
Activitat professional
Ocupació Actriu, directora de cinema i guionista

IMDB: nm0432314
Modifica dades a Wikidata

Montserrat Julió i Nonell (Mataró, Maresme, 1929 - Madrid, gener 2017) va ser una actriu de teatre i de cinema. També va exercir la direcció teatral i l'escriptura.

Biografia[modifica]

En 1939 s'exilia en Santiago de Xile. Després de viure la Guerra Civil, Montserrat de només deu anys creua a França al costat de la seva família (els seus pares militaven al Partit Socialista Unificat de Catalunya). A França, mentre el seu pare roman en un camp de refugiats a la Catalunya del Nord, ella és allotjada en un castell prop de Cognac. Des d'allí, una vegada reunits, embarquen com a refugiats al vaixell Winnipeg cap a Xile..[1]

Es llicencia en Art Dramàtic en la Universitat de Santiago de Xile, ciutat on també es relaciona amb els cercles culturals de l'exili republicà i amb molts dels seus representants, entre els quals es troben Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Francesc Trabal, Cèsar August Jordana i Joan Oliver. En 1956 retorna a Catalunya, on col·labora amb la Agrupació Dramàtica de Barcelona, i actua a Itàlia.

Entre 1959 al 1961 torna a residir a Xile, on dirigeix la Societat d'Art Dramàtic de Santiago. En 2003 va publicar Vida endins (Viena Edicions), on recorda el seu exili i el desenvolupament de la seva carrera. Amb aquestes memòries va guanyar el premi "Romà Planas de Memòries Populars 2002"".[2][3][4]

Directora de teatre[modifica]

  • 1981. Pigmalió de Bernard Shaw, versió de Joan Oliver.
  • 1985. El roig i el blau de Joan Oliver.
  • 1986. Allò que tal vegada s'esdevingué de Joan Oliver.
  • 1987. Com acabar d'una vegada i per sempre amb la maleïda cultura, original de Woody Allen. Teatre Comtal de Barcelona.

Filmografia[modifica]

  • 1956. La cárcel de cristal.
  • 1957. Cumbres luminosas (Montserrat).
  • 1961. La cuarta ventana.
  • 1961. Tierra de todos.
  • 1963. El diablo también llora.
  • 1965. El arte de vivir.
  • 1965. La Barrera.
  • 1966. Cuando tú no estás.
  • 1967. Club de solteros.
  • 1969. El paraíso ortopédico.
  • 1970. Goya, historia de una soledad.
  • 1970. Chicas de club.
  • 1972. La novia ensangrentada.
  • 1972. El espanto surge de la tumba.
  • 1973. El chulo
  • 1973. Manolo la nuit.
  • 1973. Una gota de sangre para morir amando.
  • 1973. Autopsia.
  • 1974. Los nuevos españoles.
  • 1975. Casa manchada.
  • 1967. Codo con codo.
  • 1968. En Baldiri de la costa.
  • 1976. Batida de raposas.
  • 1976. Castillo en la arena.
  • 1976. Robin y Marian.
  • 1977. Doña Perfecta.
  • 1986. Puzzle.
  • 1986. Mi General.

Escriptora[modifica]

  • 1975. Memòries d'un futur bàrbar.
  • 2003. Vida endins. Premi Romà Planas i Miró (exaequo)

Referències[modifica]

  1. Rediris. «Por obra y gracia del Winnipeg». [Consulta: 5 setembre 2015].
  2. ABC. «Montserrat Julió evoca su exilio chileno», 2003. [Consulta: 5 setembre 2015].
  3. MEMORO. «Montserrat Julió i Nonell», 2010. [Consulta: 5 setembre 2015].
  4. Bertrán Cazorla. «Un tren conmemorativo del exilio viaja a la frontera francesa», 2009. [Consulta: 5 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]