Bernadí de Siena
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Bernardino Albizzeschi 8 setembre 1380  Massa Marittima (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 20 maig 1444 (63 anys) L'Aquila (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Sepultura | Basílica de Sant Bernadí (L'Aquila) | ||
| Religió | Església catòlica i catolicisme | ||
| Formació | Universitat de Siena | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | teòleg, clergue regular, pastor, religiós cristià, clergue catòlic romà, predicador, confessor, pare, escriptor | ||
| Professors | Giovanni da Spoleto (en)  | ||
| Orde religiós | franciscans observants | ||
| confessor; Apòstol d'Itàlia | |||
| |||
| Celebració | Església Catòlica Romana | ||
| Pelegrinatge | L'Aquila, Siena, Assís (Eremo delle Carceri) | ||
| Festivitat | 20 de maig | ||
| Iconografia | hàbit franciscà; crismó amb el monograma IHS voltat de raigs de llum; tres mitres als peus | ||
| Patró de | publicistes, comunicació, esparters (a Barcelona); ludòpates; L'Aquila; copatró d'Itàlia | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
Bernadí de Siena (Massa Marittima, Toscana, 1380[1] - L'Aquila, Abruços, 20 de maig de 1444) va ser un frare franciscà, considerat el més gran orador del seu temps. És venerat per l'Església Catòlica com a sant; la seva festivitat se celebra el 20 de maig.
Fill d'una família noble de Siena, els Albizzeschi, es consagrà al servei dels malalts; va tenir un paper important en la seva cura durant la pesta que assolà la ciutat el 1400. Ingressà a l'orde dels franciscans de l'estricta observança, del qual en va esdevenir vicari general i el reformà per fer-lo tornar a l'esperit primitiu. Fou ordenat sacerdot l'any 1404.[2]
Quadre d'El Greco (Toledo, Casa del Greco)
Estàtua per Antonio Raggi (Capella del Vot, Duomo de Siena)
St. Bernadí entre dos sants, per Pinturicchio (Santa Maria in Aracoeli, Roma)
Sancti Bernardini Senensis Opera omnia, 1745
Crismó de Sant Bernadí a l'Eremo delle carceri (Assís)
De gran humilitat, va refusar fins a tres bisbats. En predicar, Bernadí mostrava a la gent un panell on hi havia pintat el monograma de Crist "IHS" (Iesus Hominum Salvator: Jesús, dels homes salvador) en un cercle blau (la humanitat) amb dotze raigs daurats, com un sol, com a símbol de Crist il·luminant la humanitat.
Basílica de Sant Bernadí, L'Aquila
Sepulcre del sant, obra del taller de Silvestro dell'Aquila, 1505
Iconografia
[modifica]Obresː
- Retaule de Sant Bernardí i l'Àngel Custodi, de Jaume Huguet (segle xv, Museu Catedralici de Barcelona)
- Tríptic Spiridon (segle xv, Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà)
- Retaule de sant Bernardí (s. XVIII, Catedral de Barcelona)
Referències
[modifica]
- ↑ Thureau-Dangin, Paul. Saint Bernardin de Sienne : 1380-1444 : un prédicateur populaire dans l'Italie de la Renaissance (en francès). Sixième édition. París: Librairie Plon, E. Plon, Nourrit et Cie, 1912, p. 5. OCLC 1044389848.
- ↑ «Bernardí de Siena, franciscà». Catalunya Cristiana, vol. XLVII, núm. 2426, 17 maig 2026, p. 34 [Consulta: 31 agost 2026].