Vés al contingut

Margarida III de Flandes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMargarida III de Flandes

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Marguerite III de Flandre
(nl) Margaretha van Male Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1350 Modifica el valor a Wikidata
Male (Bèlgica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort16 març 1405 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Arràs (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCollégiale Saint-Pierre de Lille (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Borgonya
Comte de Boulogne
Comte d'Alvèrnia
Comte de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDampierre Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFelip II de Borgonya (1369 (Gregorià)–)
Felip I de Borgonya (1356 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoan I de Borgonya
 () Felip II de BorgonyaMargarida III de Flandes
Margaret de Burgundy, Duquesa de Bavaria
 () Felip II de BorgonyaMargarida III de Flandes
Caterina de Borgonya
 () Felip II de BorgonyaMargarida III de Flandes
Bonne de Bourgogne
 () Felip II de BorgonyaMargarida III de Flandes
Antoni de Borgonya
 () Felip II de BorgonyaMargarida III de Flandes
Maria de Borgonya i de Flandes
 () Felip II de BorgonyaMargarida III de Flandes
Philip II, Count of Nevers
 () Felip II de BorgonyaMargarida III de Flandes Modifica el valor a Wikidata
ParesLluís II de Flandes Modifica el valor a Wikidata  i Marguerite de Brabant Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 12406398 Modifica el valor a Wikidata
Margarida de Flandes

Margarida III de Flandes o Margarida de Male (Male, Flandes 1350 - Arràs, aleshores a Flandes, 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).[1] Va fundar el poder dels Borguinyons a les Disset Províncies.[2]

Va néixer el 1350, filla única de Margarida de Brabant i del comte Lluís II de Flandes.[2] Per línia paterna era neta del comte Lluís I de Flandes i la comtessa Margarida I de Borgonya, i per línia materna del duc Joan III de Brabant i Maria d'Evreux.[3]

Quan són pare va morir, va heretar el comtat de Flandes, Rethel i les ciutats de Mechelen i d'Anvers, i més tard s'hi van afegir el comtat de Nerver, la baronia de Donzy, el comtat d'Artèsia i el Franc Comtat. Aleshores tan la casa real d'Anglaterra com la de França cercaven expandir llur influència, i organitzar un casament polític amb Margarida.[4] El comtat de Flandes volia conservar les relacions comericials amb Anglaterra i veia malament la política antianglesa de França. El príncep anglès Edmund Langlay, duc de Cambridge, va organitzar el casament am el duc Felip II el 1369.[5][6] El 1361 es quedà viuda, i sense fills, fou designada hereva titular del ducat de Borgonya.

Margarida III de Flandes morí el 16 de març de 1405 a Arràs.

Núpcies i descendents

[modifica]

Es casà el 14 de maig de 1357 a Lilla amb el duc Felip I de Borgonya. No van tenir fills. Felip I va morir el 1361. Es va casar, en segones núpcies, el 19 de juny de 1369 a Gant amb el duc Felip II de Borgonya, fill del rei Joan II de França. Van tenir almenys onze fills, dels quals set van atènyer l'edat adult.[3]

Referències

[modifica]
  1. «comtat de Flandes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Deen, Femke «Margaretha van Bourgondië en Margaretha van Male: wie waren deze moeders des vaderlands? [Margarida de Borgonya i Margarida de Male: qui eren aquestes mares de la pàtria]». Geschiedenis Magazine, 28-03-2024.
  3. 3,0 3,1 Claeys, A. «Margareta van Male». A: Nationaal Biografisch Woordenboek (en neerlandès). volum 3. Brussel·les: Koninklijke Vlaamse Academiën van Belgie, 1968, p. 540-574. 
  4. Claeys, 1968, p. 539.
  5. Sànchez Garcia, Francesc. «V. Els Països Baixos, l’humanisme i la reforma -». A peu de camí ral. VilaWeb, 04-02-2018. [Consulta: 8 setembre 2024].
  6. Claeys, 1968, p. 539-540.



Precedida per:
Lluís II
Comtessa de Flandes
1384-1405
Succeïda per:
Joan I