Venceslau I de Bohèmia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Venceslau I, duc de Bohèmia».
Infotaula de personaVenceslau I de Bohèmia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(cs) Václav I. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1205 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1253 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (47/48 anys)
Králův Dvůr Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent de Santa Agnès Modifica el valor a Wikidata
4t Rei de Bohèmia
1230 – 1253
← Ottokar IOttokar II de Bohèmia → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRei
Altres
TítolRei Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Premíslida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCunegunda de Suàbia (1224 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsVladislau de Moràvia, Beatriu de Bohèmia, Ottokar II de Bohèmia, Agnès de Bohèmia Modifica el valor a Wikidata
ParesOttokar I Modifica el valor a Wikidata  i Constança d'Hongria Modifica el valor a Wikidata
GermansAgnès de Bohèmia, Anna de Bohèmia, Judith de Bohèmia, Dagmar de Bohèmia, Přemyslid, Margrave of Moravia (en) Tradueix, Vratislav (en) Tradueix, Vladislaus, Margrave of Moravia (en) Tradueix i Božislava (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Venceslau I (en txec: Václav I.) (1205 – 23 de setembre de 1253) va ser rei de Bohèmia entre 1230 i 1253.[cal citació]

Venceslau era fill del rei Ottokar I i de Constança d'Hongria. Els seus avis materns eren Bela III d'Hongria i Agnès d'Antioquia (Agnès de Châtillon), qui era filla de Reinald de Châtillon i Constança d'Antioquia, prínceps d'Antioquia.[cal citació]

Ja el 2016, en virtut del dret de senyorat vigent en aquell temps a Bohèmia, va ser reconegut com a successor al tron i va obtenir la confirmació de l'emperador Frederic II. El 1224 va casar amb Cunegunda, filla del rei Felip de Suàbia i Irene Àngel. A la mort del seu pare el 1230 es va encarregar del govern i va portar endavant la guerra empresa per aquell contra Àustria i la va continuar (encara que amb interrupcions) fins gairebé la mort de l'últim Bebenberger (1246). Les esperances que havia concebut d'heretar els dominis de Bebenberger, ja que el seu fill gran, el marcgravi Ladislav de Moravia, casat amb Gertrudis (neboda del duc Federico), havia mort ja a principis de 1247, van sortir fallides davant les reivindicacions de l'emperador de Hongria.

També va entaular una terrible lluita contra el seu fill Przemysl Ottokar i amb una part de la noblesa bohèmia. Finalment, però, es van unir pare i fill per a l'adquisició de l'herència Babenberger, i Przemysl va obtenir (amb la mà de Margarita, germana de l'últim Babenberger) l'Alta i la Baixa Àustria; però per causa de la Marca d'Estíria, va entrar en lluita amb Hongria, la qual va acabar amb la mort de Wenselao I i l'elevació de Przemysl al tron de Bohèmia.

Durant el regnat de Venceslau I va ser decidit protector dels trobadors, va mantenir llarg temps en la seva cort á Reinmaro de Sweter i ell mateix va cultivar aquesta poesia, tenint-se comunament per l'autor del cant Us hoher aventure.

Wenceslao va animar a un gran nombre d'alemanys a establir-se a ciutats i pobles de Bohèmia i Moravia. Com a conseqüència dels nous pobladors, nous edificis de pedra van començar a reemplaçar els antics de fusta a Praga.

Matrimoni i descendència[modifica]

El matrimoni amb Cunegunda va tenir cinc fills coneguts:

  • Ladislav, marcgravi de Moravia (c. 1228–1247).
  • Ottokar II de Bohèmia (c. 1230–1278).
  • Beatriu de Bohèmia (c. 1231–27 de maig de 1290). Casada amb Otón III, marcgravi de Brandenburg.
  • Inés de Bohèmia (†10 d'agost de 1268). Casada amb Enric III, marcgravi de Meissen.
  • Una filla de nom desconegut, morta jove.[cal citació]

Bibliografia[modifica]