Agnès de Bohèmia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Santa Agnès».
Infotaula de personasanta Agnès de Bohèmia, o
de Praga
AnezkaPremyslovna.jpg
Miniatura del s. XIV, al leccionari d'Arnold von Meissen
Biografia
NaixementAnežka Česká
1211
Praga (Bohèmia, República Txeca)
Mort2 de març de 1282
Praga
Lloc d'enterramentConvent de Sant Francesc (Praga) 
  Abadessa 

Dades personals
ReligióCatolicisme
Activitat
OcupacióReligiosa
Orde religiósClarisses
abadessa
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació28 de novembre de 1874 , Roma nomenat per Pius IX
Canonització12 de novembre de 1989 , Roma nomenat per Joan Pau II
Festivitat2 de març
Esdeveniment significatiuFundadora dels Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja
IconografiaHàbit de clarissa, amb una església a la mà; atenent un malalt
Patrona deBohèmia
Altres
TítolPrincesa
FamíliaDinastia Premíslida
ParesOttokar IConstança d'Hongria
GermansDagmar de Bohèmia, Anna de Bohèmia, Judith of Bohemia (en) Tradueix, Vratislav (en) Tradueix, Přemyslid, Margrave of Moravia (en) Tradueix, Wenceslaus I of Bohemia (en) Tradueix, Vladislaus, Margrave of Moravia (en) Tradueix i Božislava (en) Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Agnès de Bohèmia (Praga, 1211 - íbidem, 2 de març de 1282) va ser una religiosa bohèmia de l'Orde de Santa Clara, fundadora del monestir i hospital de Sant Francesc de Praga i de l'orde religiós dels Canonges Regulars de la Creu amb l'Estrella Roja. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

Era filla del rei de Ottokar I de Bohèmia i de Constança, germana d'Andreu II d'Hongria, i, per tant, emparentada amb altres sants com: Ludmila de Bohèmia, Venceslau I de Bohèmia, Eduvigis d'Andechs, Elisabet d'Hongria i Margarida d'Hongria.

Va ser educada per Eduvigis d'Andechs al monestir cistercenc de Trzebnica i, després, al premostratenc de Doksany. A l'edat de vuit anys va ésser promesa en matrimoni a Enric VII d'Alemanya, fill i hereu de l'emperador Frederic II de Suàbia, i enviada a la cort de Viena[1] per rebre-hi la formació adequada al seu futur paper. Leopold VI el Gloriós, però, volia casar la seva filla amb Enric d'Alemanya i, sis anys després, el compromís amb Agnès es va trencar, compensant Agnès amb una dot; això no obstant, Otokar I va emprendre una guerra contra Àustria arran del fet. En 1226, Otokar va acordar un nou matrimoni, ara amb Enric III d'Anglaterra, però el compromís va ser vetat pel mateix emperador, que volia casar-se amb ella.

Mentrestant, la princesa havia madurat la seva vocació religiosa, sobretot arran de la difusió del missatge de Francesc d'Assís, i va rebutjar prendre part en aquests arranjaments. Amb els suport del papa Gregori IX, va ingressar en l'Orde de Santa Clara, fundada feia poc temps; encara que no es van trobar mai, Agnès i Clara van mantenir correspondència durant gairebé vint anys.

En uns terrenys donats pel seu germà Venceslau I de Bohèmia fundà el primer convent de Frares Menors del regne en 1232 i, a la vora, un hospital per a pobres. Per a gestionar l'hospital, va crear una fraternitat laica, els Crucífers de l'Estrella Roja, que el 1237 va convertir-se en orde de canonges regulars. En 1234 va fundar al costat un monestir de clarisses: la mateixa santa Clara d'Assís hi envià cinc religioses. Agnès es retirà a aquest convent l'11 de juny de 1234, on tenia cura dels malalts i de la cuina. Se'n va convertir en abadessa fins que hi morí vuit anys després.

Veneració[modifica]

Des de la seva mort fou objecte de devoció popular. Va ser beatificada el 28 de novembre de 1874 per Pius IX, aprovant-ne el culte. El 12 de novembre de 1989, Joan Pau II la canonitzà a Roma. Se li atribuïen visions i capacitat de guarició.

Notes[modifica]

  1. La cort d'Enric VII era a Colònia, i la de l'emperador a Palerm; es va prendre la decisió d'enviar-la a Viena, on regnava llavors Leopold VI.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Agnès de Bohèmia