Ermesinda I de Luxemburg

No confondre amb Ermesinda de Luxemburg, (1080–1143)

Ermesinda I de Luxemburg

Biografia
Naixement	1186 (Gregorià)
Mort	12 febrer 1247 (60/61 anys)
Sepultura	Clairefontaine Abbey (en)
Comtessa de Luxemburg
1197 (Gregorià) – 1247 (Gregorià) ← Otó I de Borgonya – Enric V de Luxemburg →
Regent
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Comtessa
Família	Casa de Namur
Cònjuge	Walerà III de Limburg (1214 (Gregorià)–) Tibald I de Bar (1197 (Gregorià)–)
Fills	Margarita de Bar  () Tibald I de Bar Elisabet de Bar-Mousson  () Tibald I de Bar Caterina de Limburg  () Walerà III de Limburg Enric V de Luxemburg  () Walerà III de Limburg Gerard I de Durbuy  () Walerà III de Limburg
Pares	Enric IV de Luxemburg   i Agnès de Gueldre

Ermesinda I de Luxemburg, nascuda el juliol de 1186, morta el 12 de febrer de 1247, va ser comtessa de Luxemburg, de La Roche i de Durbuy de 1196 a 1247.

Biografia

Filla única d'Enric IV el Cec, comte de Luxemburg i de Namur, i d'Agnès de Gueldre, és de vegades numerada Ermesinda II, al considerar-se com Ermesinda I a la seva àvia paterna, filla del comte Conrad I de Luxemburg, però aquesta primera Ermesinda mai no va regnar sobre Luxemburg, ja que el comtat fou atribuït al seu fill Enric IV des de la mort de Conrad II.

Abans del seu naixement, el seu pare havia designat com a successor el seu nebot Balduí V d'Hainaut. El seu naixement va qüestionar aquest arranjament successori i el seu pare, ja de 76 anys i per trobar-li un protector, la va prometre a l'edat de dos anys a Enric II (1166 + 1197) comte de Xampanya. Va viure llavors la seva infantesa a França a la cort de Xampanya. Però Balduí V no va renunciar, i al final d'una guerra i d'un arbitratge de l'emperador, el comtat de Namur va ser atribuït a Balduí, el comtat de Luxemburg a Otó I de Borgonya, i el comtat de Durbuy i el de La Roche a Ermesinda.

Enric de Xampanya va trencar les seves esposalles, i Ermesinda va ser casada amb Teobald I comte de Bar (1158 + 1214) el 13 de març de 1223. Teobald o Tibald va negociar amb Otó la renúncia del comtat de Luxemburg, i una vegada aconseguida, Ermesinda va esdevenir comtessa de Luxemburg amb el seu marit. Tibald va intentar també reconquerir Namur a Felip d'Hainaut, el nou comte, però sense èxit i hi va renunciar pel tractat de Dinant, el 26 de juliol de 1199.

Tibald va morir el 13 de febrer de 1214 i Ermesinda, de 27 anys, es va tornar a casar el maig de 1214 amb Walerà de Limburg (1180 † 1226), el futur duc de Limburg.

Waléran va intentar també recuperar Namur, però en va. Els esposos hi van renunciar definitivament pel segon tractat de Dinant, el 13 de març de 1223

Vídua una segona vegada, va administrar Luxemburg durant 21 anys, i el seu govern, sensat i prudent, en va fer un país pròsper.

Matrimonis i fills

Ermesinda i Tibald o Teobald van tenir

• Renald, seigneur de Briey, mort avant 1214 ;

• una filla, morta el 1214

• Elisabet († 1262), casada amb Walerà de Limburg (+ 1242), senyor de Monschau

• Margarida, casada amb Hug III († 1243), comte de Vaudémont, i després amb Enric de Blois, que va ser regent del comtat de Vaudémont.

Amb Walerà, Ermesinda va tenir a:

• Enric V el Ros (1216 † 1281) ;
• Gerard († 1276), comte de Durbuy;
• Caterina († 1255), casada el 1229 amb Mateu II († 1251), duc de Lorena.

Ascendència

Teodor Blanch Gallart

Bernat Blanch Borràs

Juliana Borràs Pla

Bernat Blanch Casadevall

Llorenç Casadevall Tauler

Mercè Casadevall Vicens

Mercè Vicens Genover

Bernat Blanch Barceló

Eugeni Barceló Castelló

Jacint Barceló Savalls

Jacinta Savalls Mascort

Dolors Barceló Ferrer

Joan Josep Ferrer Llach

Dolors Ferrer Bonany

Dolors Bonany Sabater

Bernat Blanch Bassols

Salvador Bassols Moradell

Salvador Bassols Fàbregas

Maria Ona Fàbregas Feixas

Salvador Bassols Vilardell

Jordi Vilardell Ayats

Coloma Vilardell Collellmir

Coloma Collellmir Puigvert

Clara Bassols Teixidor

Miquel Teixidor Casabó

Joan Miquel Teixidor Clarà

Oriola Clarà Güell

Clara Maria Teixidor Masmitjà

Lluís Pere Masmitjà Serarols

Margarida Masmitjà Puigdemont

Margarida Puigdemont Cabratosa

Bernat Blanch Bellver

Josep Anton Bellver Valls

Josep Andreu Bellver Llobet

Sibila Llobet Pastors

Josep Andreu Bellver Escursell

Joan Escursell Comellas

Joana Escursell Abeyà

Maria Rosa Abeyà Rovira

Josep Enric Bellver Sellarès

Pompeu Sellarès Riera

Pompeu Sellarès Farell

Antònia Farell Gamissans

Agnès Sellarès Colldeforns

Ramon Colldeforns Puig

Catalina Colldeforns Corominas

Catalina Corominas Pladellorens

Eulàlia Bellver Clusells

Jaume Clusells Playà

Gerard Clusells Casajoana

Rosalia Casajoana Viladoms

Gerard Clusells Puigmartí

Valentí Puigmartí Oller

Valentina Puigmartí Camprubí

Dolors Camprubí Solervicens

Eulàlia Clusells Puigdellívol

Joan Puigdellívol Domènech

Joan Puigdellívol Soler

Montserrat Soler Passarell

Eulàlia Puigdellívol Casanovas

Miquel Casanovas Canaletes

Eulàlia Casanovas Serradell

Eulàlia Serradell Guitart

Font

• Alfred Lefort, La Maison souveraine de Luxembourg, Reims, Imprimerie Lucien Monge, 1902
• Bulletin trimestriel de l'Institut d'Archéologie du Luxembourg, n°3-4, p.163-245, L'abbaye cistercienne de Clairefontaine - Du rêve d'Ermesinde aux réalités archéologiques, Arlon, 2010.