Vés al contingut

Joan el Cec

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan el Cec
Imatge
Joan de Bohèmia en una miniatura del Còdex Gelnhausenův (s. XV)
Biografia
Naixement10 agost 1296 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1346 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Crécy-en-Ponthieu Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort en combat Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia d'Altmünster 
Comte de Luxemburg
1313 (Gregorià) – 1346 (Gregorià)
← Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic – Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic →
10è Rei de Bohèmia
1310 – 1346
← Enric I de Bohèmia – Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic →
Margrave of Moravia (en) Tradueix
1310 – 1333
← Enric I de Bohèmia – Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic →
Rei de Polònia
1310 – 1333
Príncep elector
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRei de Bohèmia
Carrera militar
Conflictebatalla de Crécy Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Bohèmia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Luxemburg
CònjugeBeatriu de Borbó (1334, 1334 (Gregorià)–)
Elisabet de Bohèmia (1310, 1310 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMargarida de Bohèmia
 () Elisabet de Bohèmia
Bona de Luxemburg
 () Elisabet de Bohèmia
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
 () Elisabet de Bohèmia
Nicolau de Luxemburg
 () valor desconegut
Joan Enric de Moràvia
 () Elisabet de Bohèmia
Anna de Bohèmia
 () Elisabet de Bohèmia
Venceslau I de Luxemburg
 () Beatriu de Borbó Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric VII del Sacre Imperi Romanogermànic Modifica el valor a Wikidata  i Margarete von Brabant Modifica el valor a Wikidata
GermansBeatrice of Luxembourg
Maria de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles IV de França, cunyat Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 20422Modifica el valor a Wikidata

Joan el Cec[1] (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346). És conegut per haver mort lluitant en batalla als cinquanta anys, quan feia més d'una dècada que estava cec.

Biografia

[modifica]

Joan fou educat a París, però tot i rebre una educació francesa es va veure immers de ben jove amb la política germànica.

El 1310 el seu pare va pactar el seu matrimoni amb Elisabet de Bohèmia, germana del difunt rei de Bohèmia Venceslau III. Amb el suport del seu pare, va fer campanya a Bohèmia per reclamar el regne en nom de la seva esposa, i finalment en va ser escollit rei després de deposar Enric de Caríntia.

A la mort del seu pare el 1313 va heretar el comtat de Luxemburg. Els seus intents de succeir-lo també al capdavant del Sacre Imperi van fracassar quan els prínceps electors escollir Lluís IV de Wittelsbach. Com el seu predecessor es va trobar amb l'hostilitat de la noblesa txeca envers un rei estranger. Per això, Joan va deixar l'administració de Bohèmia en mans de regents i va posar-se a viatjar, passant per Silèsia, Polònia, Lituània, el Tirol, el nord d'Itàlia i l'Avinyó papal. Va lluitar al costat dels cavallers teutònics contra el rei Ladislau I de Polònia a la guerra que mantingueren entre 1326 i 1332.

Poc després de la batalla de Mühldorf, les relacions entre Joan i l'emperador es van tensar per la creixent amistat del rei amb el Papat i amb França i per disputes territorials. Convidat pels ciutadans de Brescia que volien posar fi a les disputes entre güelfs i gibel·lins i els intents de Mastino II della Scala de prendre la ciutat, va creuar els Alps amb un petit exèrcit el 1331 i el seu fill Carles, va aliar-se amb el cardenal Bertrand du Pouget i va rebre ràpidament l'homenatge de Bèrgam, Milà, Parma i Lucca i aviat es va convertir en el governant d'una gran part de la península,[2] rebent el vicariat d'Itàlia.[3]

En 1332 Robert I de Nàpols va convocar als principals senyors güelfs i gibel·lins a Gènova, va fer la pau i va crear una aliança per derrotar Bertrand du Pouget i Joan de Bohèmia, prenent Mòdena i Brescia.[4] Joan va retornar a Itàlia en 1333 amb l'exèrcit de Joan I d'Armanyac i Bertrand du Pouget però fou derrotat a la batalla de Ferrara i hagué de retornar a Bohèmia abandonant el projecte de governar la Llombardia.[5]

El 1335, a la mort d'Enric I de Bohèmia sense fills mascles va cedir Caríntia i Carniola a Albert II d'Àustria a canvi de la renúncia a la corona alemanya mentre els Wittelsbach de Baviera van rebre el Tirol.[6]

L'any 1336, als quaranta anys, Joan es va veure afectat per oftàlmia i va perdre la vista mentre es trobava participant en una croada a Lituània. Tot i que es va fer visitar pels metges més destacats de l'època, incloent-hi el reconegut Gui de Chaulhac, Joan va quedar completament cec.

Un any després començava la Guerra dels Cent Anys, i Joan hi va prendre part a favor del rei Felip IV de França. Entre els novembres de 1338 i 1340 va exercir de governador de Llenguadoc. Finalment va morir lluitant contra els anglesos a la batalla de Crécy, el 26 d'agost 1346.[7] Tip de brandar l'espasa al vent, el rei va manar que lliguessin les seves brides als cavalls del costat i va ordenar carregar contra l'enemic al centre de la batalla.

Va ser succeït com a rei de Bohèmia pel seu fill gran Carles. El seu segon fill Venceslau va heretar el comtat de Luxemburg.

Família

[modifica]
Il·lustració de Joan en un manuscrit medieval
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Waleran III de Limburg
 
 
 
 
 
 
 
8. Enric V de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ermesenda de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
4. Enric VI de Luxemburg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Enric II de Bar
 
 
 
 
 
 
 
9. Margarida de Bar
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Felipa de Dreux
 
 
 
 
 
 
 
2. Enric VII del Sacre Imperi
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bouchard IV d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
10. Balduí d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Margarida II de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
5. Beatriu d'Avesnes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Tomàs II de Coucy
 
 
 
 
 
 
 
11. Felicitat de Coucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Mahaut de Rethel
 
 
 
 
 
 
 
1. Joan el Cec
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Enric II de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
12. Enric III de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 
 
6. Joan I de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hug IV de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
13. Adelaida de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Violant de Dreux
 
 
 
 
 
 
 
3. Margarida de Brabant
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Guillem II de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
14. Guy de Dampierre
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Margarida II de Flandes (=21)
 
 
 
 
 
 
 
7. Margarida de Flandes
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Robert VII de Bethune
 
 
 
 
 
 
 
15. Matilde de Bethune
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Isabel de Mori
 
 
 
 
 
 
Casament de Joan i Elisabet a Espira.

Joan era fill del comte de Luxemburg i emperador electe del Sacre Imperi Enric VII i la seva esposa Margarida de Brabant. Joan es va casar per primer cop el setembre de 1310 amb Elisabet de Bohèmia (1292-1330). La parella va tenir set fills:

  • Margarida (1313-1341), es casaria el 1328 amb el duc Enric XIV de Baviera.
  • Bona (1315-1349), es casaria el 1332 amb el rei Joan II de França.
  • Carles (1316-1378), succeiria el seu pare com a rei de Bohèmia (Carles I) i seria escollit emperador del Sacre Imperi (Carles IV).
  • Otakar ("Otó") (1318-1320)
  • Joan Enric (1322-1375), seria nomenat Marcgravi de Moràvia.
  • Anna (1323-1338), es casaria el 1335 amb el duc d'Àustria Otó IV.
  • Elisabet (1323-1324), germana bessona d'Anna.

L'any 1334 es va casar en segones núpcies amb Beatriu de Borbó, filla del duc Lluís I de Borbó. Van tenir un fill: Venceslau (1337-1383), esdevindria duc de Luxemburg i Brabant com a Venceslau I.

Referències

[modifica]
  1. ↑ En luxemburguès: Jang de Blannen; en alemany: Johann der Blinde von Luxemburg; en txec: Jan Lucemburský
  2. ↑ de Cristofaro, Dario. «Aristocracy and Empire: the political and social language of the profane paintings of the Northern Italy in the XIV century». A: José María de Francisco Olmos, María de la Encarnación Martín López. La comunicación social en la Europa medieval (en anglès). Editorial Dykinson, S.L., 2022, p. 386. ISBN 9788411221443. 
  3. ↑ Coxe, William. History of the House of Austria: from the foundation of the monarchy by Rhodolph of Hapsburgh, to the death of Leopold the second : 1218 to 1792 (en anglès). I. H.G.Bohn., 1847, p. 104. 
  4. ↑ «Ferrara 1333: la vittoria dimenticata' raccontata da Paolo Sturla Avogadri» (en italià). Commune di Ferrara, 21-10-2013. [Consulta: 19 juliol 2025].
  5. ↑ McKitterick, Rosamond. The New Cambridge Medieval History (en anglès). vol.6, C.1300-c.1415. Cambridge University Press, 1995, p. 494. 
  6. ↑ Berenger, Jean; Simpson, C.A.. A History of the Habsburg Empire 1273-1700 (en anglès). Taylor & Francis, 2014, p. 57. ISBN 9781317895701. 
  7. ↑ (anglès) Andrew Ayton, Philip Preston i Françoise Autrand, The Battle of Crécy, 1346, p.189-190
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan el Cec


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_el_Cec&oldid=36472117»