Navalla (estri)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Col·lecció de navalles

Una navalla o raor/rasor és un ganivet amb una fulla plegable que es pot desar dins el mànec. En la disposició més típica i senzilla la fulla és giratòria i d'un sol tall. En posició oberta és com un ganivet normal. Quan es plega, la fulla gira amb el tall aproximant-se al mànec. En posició tancada el tall és amagat, protegit pel mànec i la fulla mig encabida dins d'una ranura o cavitat adequada.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Navalla d'època romana trobada a Gellep-Stratum (Alemanya) i reconstrucció.

El terme navalla deriva del llatí "novacula", que significa raor o navalla d'afaitar.

Trempaplomes[modifica | modifica el codi]

Es tracta de navalles molt petites de fulla prima. El nom de trempaplomes o tallaplomes ve de l'època en què hom usava plomes d'aus per a escriure sucant la tinta d'un tinter i calia anar retallant la punta de la ploma quan s'havia desgastat o fet malbé.

Navalles[modifica | modifica el codi]

L'anell de seguretat es gira per a tenir la fulla inamovible.

Dins de la denominació genèrica de navalles hi ha una munió d'estris plegables que, generalment, és poden classificar com a "de butxaca" quan les dimensions moderades permeten de dur-los en els indrets indicats. Per les seves característiques es poden classificar de maneres diverses, sense oblidar la classificació més important que és la de la seva funció.

Hi ha navalles:

  • de supervivència
  • d'acampada
  • de pescador
  • de mariner
  • de caçador
  • multiestris
  • d'electricista...

Sistemes de plegatge[modifica | modifica el codi]

Mecanisme de fiador Benchmade "Axis Lock".
  • De fulla giratòria: La fulla pot girar entorn d'un piu o eix.
  • De fulla que es desplaça longitudinalment en relació amb el mànec.
  • Navalles de papallona ("balisong").

Sistemes de fixació de la fulla[modifica | modifica el codi]

Navalla francesa Opinel, amb fiador per anell giratori.
  • Sense fiador. La fulla resta en posició per simple fregament.
  • Amb molla simple. La fulla resta posicionada per una molla que fa una certa força, però que no és un fiador eficaç. Un esforç moderat inadequat pot fer que la fulla es plegui involuntàriament.
  • Amb fiador. La fulla oberta roman immobilitzada per un fiador. Per a plegar la fulla cal desblocar el fiador. Hi ha diversos tipus de fiadors. Alguns són tradicionals ( de virolla,[1] de dent pivotant,...) i altres inventats modernament.[2]

Sistemes d'obertura[modifica | modifica el codi]

  • Manual.
    • Amb dues mans. Les navalles tradicionals exigeixen l'ús de les dues mans. La fulla pot tenir un rebaix (per a rebre l'ungla del polze de la mà auxiliar; l'esquerra generalment) o una part que sobresurt.
    • Amb una sola mà.

Hi ha fulles amb un botó que sobresurt (o peça similar) que permeten obrir o parar la fulla amb una sola mà. També hi ha diversos sistemes patentats que permeten la funció indicada i són molt útils en certes circumstàncies.

  • Manual i molla.

Són navalles que es comencen a obrir manualment i amb una molla auxiliar que acaba l'acció.

  • De molla (molla de veritat) o automàtiques.

Navalles que s'obren automàticament en prémer un botó o desplaçar un fiador. El seu ús està prohibit en gairebé tots els països. Com a eines acostumen a ser mediocres (pel fet que la fulla en posició oberta queda baldera). I com a armes, a més de la seva vàlua discutible (per la raó indicada de la fulla baldera), tenen la connotació d'armes prohibides i pròpies de delinqüents.

Navalles multiús o multifuncionals[modifica | modifica el codi]

Petita navalla multiús. Fulla de 4 cm. A més té llima, tisores, pinces i escuradents.
Article principal: Navalla suïssa

Les versions fundacionals de la navalla multiús, i alhora les més populars, són les navalles suïsses (anomenades també "de l'exèrcit suís") de les marques Victorinox i Wenger.

Models tradicionals. Regions de fabricació[modifica | modifica el codi]

Al costat de les navalles industrials o semiindustrials produïdes en grans quantitats des de fa més d'un segle a Sheffield (Regne Unit),[3] Solingen (Alemanya), Albacete (Espanya) i altres, hi ha navalles artesanes fabricades localment segons dissenys tradicionals. Es pot fer una aproximació a la matèria a partir de les regions geogràfiques i els noms dels models de navalla:

  • França continental (Opinel, Laguiole,...)
  • Còrsega (els emblemàtics i falsos "Vendetta" i similars).[4]
  • Itàlia peninsular
  • Sicília
  • Sardenya[5] (Arburesa, Pattadesa, Guspinesa,...).

Navalles modernes. Nous dissenys[modifica | modifica el codi]

Tant les indústries ganiveteres com els artesans independents fabriquen navalles de col·leccionista de gran qualitat, amb fulles dels millors materials i mànecs de materials exòtics. També hi ha sistemes d'obertura i de fiador especials.[6] [7] [8] [9] [10] [11] [12] [13] [14]

Alguns exemples:

La navalla espanyola[modifica | modifica el codi]

Un "ganivet de molla de formes tradicionals. Amb fulla de 140 mm.

La dita navalla espanyola (navaja española) ha estat objecte d'estudis seriosos.[15] [16] [17] I hi ha un article específic a la Wikipedia en anglès: "Navaja". La denominació tradicional catalana de la navalla com a arma que es portava a la faixa, és "ganivet de molla" o "ganivet de molles" (en castellà "navaja de muelle(s) o encaje", "navaja con gozne" o "navaja de carraca").[18] En aquest context molla té un significat especial, ja que fa referència a una osca o rebaix que tenia la fulla (en la part oposada a la punxa) i que servia d’encaix al fiador, restant la fulla fermament fixada un cop obert el ganivet. En obrir la navalla era característic el soroll del fiador quan s'encaixava la fulla. Hi havia ganivets de molla amb 3 i 4 osques dites singlots, que en ésser oberts feien un clacs secs similars als d’una carrau. Probablement és la raó per la qual aqueixes osques s'anomenen singlots.

A Aragó, València i Catalunya[19] hi havia bons ganiveters amb gremis molt antics. A Saragossa, València, Xàtiva, Girona, Ripoll, Solsona, Reus i altres localitats es fabricaven coltells i navalles. A Aragó i a les terres de parla catalana el Decret de Nova Planta va prohibir la fabricació, la venda i l'ús de tota mena d'armes blanques.[20]

La navalla papallona[modifica | modifica el codi]

La navalla papallona és una arma blanca amb una fulla suportada per dues parts allargades anomenades “galtes” que estan unides formant el mànec. El mànec es divideix en dues parts.

Navalla d'afaitar[modifica | modifica el codi]

Navalla d'afaitar.
Article principal: Navalla d'afaitar

La navalla d'afaitar o raor acostuma a ser de formes particulars i tradicionals adaptades a la seva funció específica. La fulla és d'acer amb alt contingut de carboni trempat a una gran duresa, la qual cosa permet un esmolada molt fina i un tall molt eficaç.

Aspectes legals[modifica | modifica el codi]

Des de temps molt antics, en molts països i sota règims diferents hi ha hagut restriccions legals per a portar navalles, en la mesura que aquestes eines poden usar-se com a arma. Les normes són molt diferents i no sempre clares.[21] A Itàlia és il·legal qualsevol navalla o ganivet amb fulla de més de 4 cm (!!).[22] Les restriccions en aeroports i avions encara són més rigoroses.

Referències literàries[modifica | modifica el codi]

  • A "La punyalada" de Marià Vayreda es parla d'un venedor de ganivets de Ripoll i de ganivets de molla. ("... aviat si tenia ganivets de molla qu'en aquell país són prohibits. L'home, després de dirigir mirades ..." pàg. 105).[23]
  • Un ganivet de butxaca Barlow citat per Mark Twain.[24]
  • El personatge Carmaux, un pirata basc d'algunes obres de Salgari, declara que sap fer servir una "navaja".[25]
  • El Conde de Montecristo; Alexandre Dumas[26]
  • Tartarin de Tarascon; Alphonse Daudet[27]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Patent Opinel (anglès)
  2. Patent d'un sistema de fiador. (anglès)
  3. [enllaç sense format] Company of Cutlers in Hallamshire (anglès)
  4. [enllaç sense format] http://www.couteau-corse.com/couteaux.htm (francès)
  5. [enllaç sense format] http://likeparsley.blogspot.com/2006/06/sardinian-knives.html (anglès)
  6. [enllaç sense format] http://www.google.com/patents?id=ybQpAAAAEBAJ&printsec=drawing&zoom=4#v=onepage&q&f=false (anglès)
  7. [enllaç sense format] http://www.google.com/patents?id=7HgmAAAAEBAJ&printsec=abstract&zoom=4#v=onepage&q&f=false (anglès)
  8. [enllaç sense format] http://www.google.com/patents?id=BRg6AAAAEBAJ&printsec=abstract&zoom=4#v=onepage&q&f=false (anglès)
  9. [enllaç sense format] http://www.google.com/patents?id=fywAAAAAEBAJ&printsec=abstract&zoom=4#v=onepage&q&f=false (anglès)
  10. [enllaç sense format] http://www.google.com/patents?id=ftPSAAAAEBAJ&printsec=abstract&zoom=4#v=onepage&q&f=false (anglès)
  11. [enllaç sense format] http://www.google.com/patents?id=72pxAAAAEBAJ&printsec=drawing&zoom=4#v=onepage&q&f=false (anglès)
  12. [enllaç sense format] http://www.google.com/patents?id=CpEeAAAAEBAJ&printsec=drawing&zoom=4#v=onepage&q&f=false (anglès)
  13. [enllaç sense format] http://www.google.com/patents?id=rgXTAAAAEBAJ&printsec=drawing&zoom=4#v=onepage&q&f=false (anglès)
  14. [enllaç sense format] http://www.google.com/patents?id=MUF8AAAAEBAJ&printsec=drawing&zoom=4#v=onepage&q&f=false (anglès)
  15. Rafael Martínez del Peral Fortón. La navaja española antigua. SIETEFAM, 1995. ISBN 9788489035065 [Consulta: 24 octubre 2010]. 
  16. La navaja española antigua; Rafael Martínez del Peral Fortón (Resum extens). (castellà) (anglès)
  17. Yvan de Riaz. Le livre des couteaux. Edita, 1978. ISBN 9782880010621 [Consulta: 24 octubre 2010]. 
  18. Jaime Costa Devall. Nuevo método de gramática castellana: seguida de un prontuario de las voces más usuales en catalán y castellano. Impr. de la Viuda de D. Agustin Roca, 1830, p. 184– [Consulta: 25 octubre 2010]. 
  19. Catalunya. Ordinacions y cridas fetas per lo illustrissim y fidelissim consistori dels senyors deputats y oydors de comptes del General del principat de Cathalunya y sos comtats ... per la bona exacció dels drets en lo trienni de 1704 .... estampades per manament del dit ... consistori en casa de Rafel Figueró, 1704, p. 1– [Consulta: 23 octubre 2010].  Tarifa de totes sorts de ferro 1704
  20. Decret de Nova Planta (català)
  21. Cabos de la Guardia Civil. Temario. Volumen Ii Ebook. MAD-Eduforma, p. 128–. ISBN 9788466534529 [Consulta: 23 octubre 2010]. 
  22. Itàlia :fulla < 4 cm. (anglès)
  23. Marià Vayreda. La Punyalada: novela montanyenca. Ilustració Catalana, 1904 [Consulta: 25 octubre 2010]. 
  24. Mark Twain; Barry Moser. Adventures of Huckleberry Finn. University of California Press, 27 febrer 1985, p. 71–. ISBN 9780520053380 [Consulta: 25 octubre 2010]. 
  25. Emilio Salgari; (. Corsario Negro, El. Libresa, p. 38–. ISBN 9789978808870 [Consulta: 25 octubre 2010]. 
  26. El Conde de Montecristo. Ediciones AKAL, p. 112–. ISBN 9788446031291 [Consulta: 23 octubre 2010]. 
  27. Alphonse Daudet. Tartarin de Tarascon. BiblioBazaar, LLC, 2009, p. 2–. ISBN 9781103388424 [Consulta: 25 octubre 2010]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]