Grattage

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Grattage (veu francesa equivalent a rascar) és una tècnica de la pintura surrealista en la que (en general una vegada seca) la pintura es desprèn de la tela mitjançant esquinçades, creant un efecte de relleu. Aquest efecte de relleu produït per la variació del gruix de la pintura produeix simultàniamient efectes de color, llum i ombres. S'atribueix el seu invent a Max Ernst[1] tot i que també fou utilitzada per Joan Miró i més tard pels pintors de l'informalisme, especialment per Antoni Tàpies. Per realitzar-la, es fan servir eines com punxons o paper de vidre. Es diu que Marx Ernst va desenvolupar el frottage i posteriorment el gratagge. Ambdúes van ser intents del pintor d'avantguarda d'equiparar a nivell pictòric l'escriptura automàtica dels surrealistes. Més endavant d'altres artistes evolucionarien aquest concepte creant sistemes com el dripping, molt característic de Pollock.[2]

Referències[modifica]

  1. Web educativa del Museu Thyssen
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.270. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].