La llegenda de l'indomable

La llegenda de l'indomable
Cool Hand Luke
	;
Fitxa
Direcció	Stuart Rosenberg
Protagonistes	Paul Newman; George Kennedy; Strother Martin; Robert Drivas; Dennis Hopper; Luke Askew; Morgan Woodward; J. D. Cannon; Harry Dean Stanton; Ralph Waite; Wayne Rogers; Robert Donner; Lou Antonio; Anthony Zerbe; Clifton James; Jo Van Fleet; Marc Cavell; Richard Davalos; Warren Finnerty; Joe Don Baker; James Gammon; Rance Howard; Charles Tyner; John McLiam
Producció	Gordon Carroll
Dissenyador de producció	Cary Odell
Guió	Donn Pearce i Frank Pierson
Música	Lalo Schifrin
Fotografia	Conrad L. Hall
Muntatge	Sam O'Steen
Productora	Warner Bros.
Distribuïdor	Warner Bros.-Seven Arts, Inc.
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1r novembre 1967
Durada	123 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	3.200.000 $
Recaptació	16.217.773 $ (Estats Units d'Amèrica); 16.218.161 $ (mundial)
Descripció
Basat en	Cool Hand Luke (en)
Gènere	drama, cinema de presons i pel·lícula basada en una novel·la
Qualificació MPAA	GP
Lloc de la narració	Florida
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar al millor actor secundari (1968); Oscar al millor actor (1968); Oscar al millor guió adaptat (1968); Oscar a la millor banda sonora (1968) ;
Premis	Oscar al millor actor secundari (1966) ;

La llegenda de l'indomable (títol original en anglès Cool Hand Luke)^[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Stuart Rosenberg, estrenada el 1967. Aquesta pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de Donn Pearce.

Argument[modifica]

Per haver destruït parquímetres, Luke (Paul Newman) és condemnat a dos anys de presó en un camp de presoners de Florida. Però refractari a l'autoritat dels guardians, no pot sotmetre’s a la disciplina d'un camp on les humiliacions i els maltractaments són moneda corrent. Aviat, assabentant-se de la mort de la seva mare, després d'haver estat tancat al calabós, intenta evadir-se.^[2]

Repartiment[modifica]

Paul Newman: Lucas 'Luke' Jackson
George Kennedy: Dragline
Robert Drivas: Loudmouth Steve
Strother Martin: Capità
J.D. Cannon: Society Red
Lou Antonio: Koko
Jo Van Fleet: Arletta
Clifton James: Carr
Morgan Woodward: Boss Godfrey
Luke Askew: Boss Paul
Marc Cavell: Rabbitt
Richard Davalos: Blind Dick
Robert Donner: Boss Shorty
Warren Finnerty: Tattoo
Dennis Hopper: Babalugats
Joy Harmon: la dona
Harry Dean Stanton: Tramp
Anthony Zerbe: Dog Boy

Comentaris[modifica]

La pel·lícula és una paràbola sobre l'autoritat i la rebel·lió amb aquests papers típics de totes les pel·lícules de reclusos: el carceller sàdic, el caid de gran cor, etc. Es tracta d'un dels papers més importants de la carrera de Paul Newman.

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

El número de presoner de Luke (37) és una referència a la Bíblia:

«

Car res no és impossible a Déu

»

(Evangeli segons Lluc, capítol 1,verset 37).

El rodatge ha tingut lloc a Lodi i a Stockton així com a la vall de San Joaquin a Califòrnia.
El paper de la mare de Luke havia estat ofert a Bette Davis però el va refusar finalment.
Una presó com la que es podia veure en el Deep South americà en aquell temps ha estat construïda per a la pel·lícula al nord de Stockton a Califòrnia. Una dotzena d'edificis han estat erigits incloent-hi una caserna, un menjador, el barri dels guardians, la casa del director i la canera.
La música que se sent mentre Luke anima els altres presoners a treballar més de pressa a la carretera ha estat utilitzada més tard per la cadena de televisió ABC per la seva emissió Eyewitness News .
Es tracta de la primera pel·lícula on treballa Anthony Zerbe.
Una escena de la pel·lícula ha estat represa en la introducció de la cançó Civil War del grup americà Guns 'n' Roses.