La llegenda de l'indomable
La llegenda de l'indomable (títol original en anglès Cool Hand Luke)[1] és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Stuart Rosenberg, estrenada el 1967. Aquesta pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de Donn Pearce.
Argument[modifica]
Per haver destruït parquímetres, Luke (Paul Newman) és condemnat a dos anys de presó en un camp de presoners de Florida. Però refractari a l'autoritat dels guardians, no pot sotmetre’s a la disciplina d'un camp on les humiliacions i els maltractaments són moneda corrent. Aviat, assabentant-se de la mort de la seva mare, després d'haver estat tancat al calabós, intenta evadir-se.[2]
Repartiment[modifica]
- Paul Newman: Lucas 'Luke' Jackson
- George Kennedy: Dragline
- Robert Drivas: Loudmouth Steve
- Strother Martin: Capità
- J.D. Cannon: Society Red
- Lou Antonio: Koko
- Jo Van Fleet: Arletta
- Clifton James: Carr
- Morgan Woodward: Boss Godfrey
- Luke Askew: Boss Paul
- Marc Cavell: Rabbitt
- Richard Davalos: Blind Dick
- Robert Donner: Boss Shorty
- Warren Finnerty: Tattoo
- Dennis Hopper: Babalugats
- Joy Harmon: la dona
- Harry Dean Stanton: Tramp
- Anthony Zerbe: Dog Boy
Comentaris[modifica]
La pel·lícula és una paràbola sobre l'autoritat i la rebel·lió amb aquests papers típics de totes les pel·lícules de reclusos: el carceller sàdic, el caid de gran cor, etc. Es tracta d'un dels papers més importants de la carrera de Paul Newman.
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- El número de presoner de Luke (37) és una referència a la Bíblia:
« | Car res no és impossible a Déu | » |
(Evangeli segons Lluc, capítol 1,verset 37).
- El rodatge ha tingut lloc a Lodi i a Stockton així com a la vall de San Joaquin a Califòrnia.
- El paper de la mare de Luke havia estat ofert a Bette Davis però el va refusar finalment.
- Una presó com la que es podia veure en el Deep South americà en aquell temps ha estat construïda per a la pel·lícula al nord de Stockton a Califòrnia. Una dotzena d'edificis han estat erigits incloent-hi una caserna, un menjador, el barri dels guardians, la casa del director i la canera.
- La música que se sent mentre Luke anima els altres presoners a treballar més de pressa a la carretera ha estat utilitzada més tard per la cadena de televisió ABC per la seva emissió Eyewitness News .
- Es tracta de la primera pel·lícula on treballa Anthony Zerbe.
- Una escena de la pel·lícula ha estat represa en la introducció de la cançó Civil War del grup americà Guns 'n' Roses.
Premis i nominacions[modifica]
Premis[modifica]
- 1968: Oscar al millor actor secundari per George Kennedy
Nominacions[modifica]
- 1968: Oscar al millor actor per Paul Newman
- 1968: Oscar al millor guió adaptat per Donn Pearce i Frank Pierson
- 1968: Oscar a la millor banda sonora per Lalo Schifrin
- 1968: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Paul Newman
- 1968: Globus d'Or al millor actor secundari per George Kennedy
Referències[modifica]
- ↑ Títol en català a Ésadir.cat
- ↑ «Cool hand luke». The New York Times.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La llegenda de l'indomable |