The Jazz Singer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgThe Jazz Singer
The Jazz Singer.gif
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Alan Crosland
Protagonistes Al Jolson
Producció Darryl F. Zanuck
Guió Adaptat per Alfred A. Cohn
A partir de l’obra de Samson Raphaelson The Day of Atonement
Música Louis Silvers
Fotografia Hal Mohr
Muntatge Harold McLord
Productora Warner Bros. Pictures
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1927
Durada 90 min
Idioma original anglès
Color blanc i negre
Format 4:3
Temàtica
Gènere Drama
Lloc de la narració Nova York
Palmarès
Nominacions Oscar al millor guió adaptat
Premis National Film Registry
Més informació
IMDB Fitxa 6.8/10 stars
FilmAffinity 6.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

The Jazz Singer és una pel·lícula musical estatunidenca d'Alan Crosland estrenada el 1927. És considerada majoritàriament el primer llargmetratge sonor.

Argument[modifica | modifica el codi]

El xantre Rabinowitz està furiós per haver trobat el seu fill Jackie cantant en un bar, i l'ha fet fora de la llar familiar.

Alguns anys més tard, Jackie és cantant de jazz en un night club i es fa dir Jack Robin. L'actriu Mary Dale es proposa ajudar-lo a fer carrera.

I en efecte, Jackie és propulsat a les escenes de Broadway per fer-hi un nou espectacle, un espectacle que el convertiria de segur en la nova estrella de la cançó. Però el concert cau el dia del Yom Kippur, i el pare de Jackie, molt malalt, és incapaç de cantar. La seva mare i un veí intenten convèncer Jackie de renunciar al seu show i participar en la celebració. Incapaç de resistir, es precipita a la sinagoga per cantar-hi el Kol Nidre, l'oració tradicional. El seu pare mor alegre. Alguns anys més tard, Jackie és novament als escenaris i obté un immens èxit, sota la mirada de la seva mare.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Aquesta versió cinematogràfica de l'obra de Samson Raphaelson és la primera pel·lícula parlada amb un total de 281 mots. Mostra també la relació que va existir entre Broadway i Hollywood durant diversos decennis, fins i tot en el gènere de la comèdia musical.

La veu d'Al Jolson era la primera que es va sentir en un llargmetratge; va provocar un tro d'aplaudiments. En principi, Al Jolson no havia de cantar més que cinc cançons i entonar alguns temes religiosos. Pels productors, calia evitar absolutament el llenguatge parlat enmig dels cants. Per això la història encara és explicada amb l'ajuda de cartrons i de subtítols.

Tanmateix, en la cançó Blue Skies, l'actor es va llançar a una verdadera improvisació no prevista en el guió: un diàleg amb la seva mare (Eugénie Besserer). Aquesta intervenció de la part d'Al Jolson va tenir com a efecte descongelar el mite de la pel·lícula sonora i va permetre als altres llançar-se a «parlar».

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Cançons de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  1. Toot, Toot, Tootsie Goodbye (Gus Kahn, Ernie Erdman, Dans Russo)[1]
  2. Blue Skies (Irving Berlin)[1]
  3. Dirty Hands, Dirty Face (Edgar Leslie, Grant Clarke, Jolson, James V. Monaco)[1]
  4. Mother, I still have you (Jolson, Louis Silvers)[1]
  5. My mammy (Sam Lewis, Joe Young, Walter Donaldson)[1]
  6. My mammy (Sam Lewis, Joe Young, Walter Donaldson)[1]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 La Warner Bros, p.145

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Jazz Singer Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema