The Jazz Singer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Jazz Singer
The Jazz Singer.gif
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Alan Crosland
Protagonistes Al Jolson
Producció Darryl F. Zanuck
Guió Adaptat per Alfred A. Cohn
A partir de l’obra de Samson Raphaelson The Day of Atonement
Música Louis Silvers
Fotografia Hal Mohr
Muntatge Harold McLord
Productora Warner Bros. Pictures
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1927
Durada 90 min
Idioma original anglès
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere Drama
Lloc de la narració Nova York
Palmarès
Nominacions Oscar al millor guió adaptat
Premis National Film Registry
Més informació
IMDB Fitxa 6.8/10 stars
FilmAffinity 6.3/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

The Jazz Singer és una pel·lícula musical estatunidenca d'Alan Crosland estrenada el 1927. És considerada majoritàriament el primer llargmetratge sonor.

Argument[modifica | modifica el codi]

El xantre Rabinowitz està furiós per haver trobat el seu fill Jackie cantant en un bar, i l'ha fet fora de la llar familiar.

Alguns anys més tard, Jackie és cantant de jazz en un night club i es fa dir Jack Robin. L'actriu Mary Dale es proposa ajudar-lo a fer carrera.

I en efecte, Jackie és propulsat a les escenes de Broadway per fer-hi un nou espectacle, un espectacle que el convertiria de segur en la nova estrella de la cançó. Però el concert cau el dia del Yom Kippur, i el pare de Jackie, molt malalt, és incapaç de cantar. La seva mare i un veí intenten convèncer Jackie de renunciar al seu show i participar en la celebració. Incapaç de resistir, es precipita a la sinagoga per cantar-hi el Kol Nidre, l'oració tradicional. El seu pare mor alegre. Alguns anys més tard, Jackie és novament als escenaris i obté un immens èxit, sota la mirada de la seva mare.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Aquesta versió cinematogràfica de l'obra de Samson Raphaelson és la primera pel·lícula parlada amb un total de 281 mots. Mostra també la relació que va existir entre Broadway i Hollywood durant diversos decennis, fins i tot en el gènere de la comèdia musical.

La veu d'Al Jolson era la primera que es va sentir en un llargmetratge; va provocar un tro d'aplaudiments. En principi, Al Jolson no havia de cantar més que cinc cançons i entonar alguns temes religiosos. Pels productors, calia evitar absolutament el llenguatge parlat enmig dels cants. Per això la història encara és explicada amb l'ajuda de cartrons i de subtítols.

Tanmateix, en la cançó Blue Skies, l'actor es va llançar a una verdadera improvisació no prevista en el guió: un diàleg amb la seva mare (Eugénie Besserer). Aquesta intervenció de la part d'Al Jolson va tenir com a efecte descongelar el mite de la pel·lícula sonora i va permetre als altres llançar-se a «parlar».

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Cançons de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  1. Toot, Toot, Tootsie Goodbye (Gus Kahn, Ernie Erdman, Dans Russo)[1]
  2. Blue Skies (Irving Berlin)[1]
  3. Dirty Hands, Dirty Face (Edgar Leslie, Grant Clarke, Jolson, James V. Monaco)[1]
  4. Mother, I still have you (Jolson, Louis Silvers)[1]
  5. My mammy (Sam Lewis, Joe Young, Walter Donaldson)[1]
  6. My mammy (Sam Lewis, Joe Young, Walter Donaldson)[1]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Destacar que The Jazz Singer és mencionat moltes vegades a la pel·lícula Cantant sota la pluja, que explica els començaments del cinema sonor.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 La Warner Bros, p.145

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: The Jazz Singer Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema