Veredicte final

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaVeredicte final
The Verdict
Verdict2.jpg
Fitxa
DireccióSidney Lumet
Protagonistes
ProduccióRichard D. Zanuck
GuióDavid Mamet
Barry Reed
MúsicaJohnny Mandel
FotografiaAndrzej Bartkowiak
MuntatgePeter C. Frank
ProductoraTwentieth Century Fox
Distribuïdor20th Century Fox modifica
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1982
Durada129 minuts
Idioma originalAnglès
Doblada al catalàSí
RodatgeToronto modifica
Coloren color modifica
Descripció
GènereDrama
Temaalcoholisme modifica
Lloc de la narracióNova York modifica
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0084855 Filmaffinity: 793661 Allocine: 1620 Rottentomatoes: m/verdict Mojo: verdict Allmovie: v52313 TCM: 18651 TV.com: movies/the-verdict Modifica els identificadors a Wikidata

Veredicte final (títol original: The Verdict) és una pel·lícula de Sidney Lumet, estrenada el 1982. Va aconseguir cinc nominacions a l'Oscar. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Frank Galvin (Paul Newman) és un advocat de certa edat vingut a menys, que passa el temps bevent i fent petites feines. Un antic soci li recorda el cas d'un error mèdic comès en un hospital, que encara no està tancat, i en el qual Galvin havia intervingut. Realitza un gran esforç per treballar de nou de forma professional, i esbrina que aquest cas podria guanyar-se a favor dels familiars de la víctima. A mesura que prepara el cas rep ofertes econòmiques per arreglar l'assumpte sense anar a judici. Però Galvin està disposat a jugar-s'ho tot, per aconseguir una important indemnització per als familiars i per refer-se com a advocat.[2]

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Robert Redford havia d'interpretar en principi el paper de Frank Galvin. Quan el guionista David Mamet va presentar el seu argument, Redford no va trobar-se molt còmode per interpretar el paper d'un alcohòlic, i es va buscar un altre guionista per escriure un altre projecte. Tanmateix, Redford, finalment, va desistir. El realitzador Sidney Lumet va guardar el projecte inicial i Paul Newman va acceptar interpretar el paper de Galvin.[3]
  • Dustin Hoffman, Roy Scheider, Frank Sinatra i Cary Grant són els noms que els productors van examinar per interpretar la pel·lícula.
  • Julie Christie va estar temptada per interpretar el paper de Laura Fisher, que va ser finalment interpretat per Charlotte Rampling.
  • Dos actors del repartiment Jack Warden i Ed Binns, van interpretar papers a la pel·lícula Dotze homes sense pietat on interpretaven els jurats 6 i 7. Aquella pel·lícula de 1957 també va ser dirigida per Sidney Lumet.
  • La pel·lícula va ser rodada en gran part a Boston.
  • Es pot veure Bruce Willis als seus inicis, en el paper d'un observador durant el procés.

Referències[modifica]

  1. «Veredicte final». Esadir.
  2. «The Verdict». The New York Times.
  3. «The Verdikt, trivia». IMDb.