Veredicte final

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
The Verdict
Veredicte final
Verdict2.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Sidney Lumet
Protagonistes Paul Newman
Charlotte Rampling
Jack Warden
James Mason
Milo O'Shea
Producció Richard D. Zanuck
Guió David Mamet
Barry Reed
Música Johnny Mandel
Fotografia Andrzej Bartkowiak
Muntatge Peter C. Frank
Productora Twentieth Century Fox
Distribuïdora 20th Century Fox
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1982
Durada 129 minuts
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Toronto
Temàtica
Basat en Barry Reed
Gènere Drama
Tema principal alcoholisme
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor pel·lícula
Oscar al millor actor secundari
Oscar al millor actor
Oscar al millor director
Oscar al millor guió adaptat
Més informació
IMDB Fitxa 7.7/10 stars
FilmAffinity Fitxa
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Veredicte final (The Verdict) és una pel·lícula de Sidney Lumet, estrenada el 1982. Va aconseguir cinc nominacions a l'Oscar. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Frank Galvin (Paul Newman) és un advocat de certa edat vingut a menys, que passa el temps bevent i fent petites feines. Un antic soci li recorda el cas d'un error mèdic comès en un hospital, que encara no està tancat, i en el qual Galvin havia intervingut. Realitza un gran esforç per treballar de nou de forma professional, i esbrina que aquest cas podria guanyar-se a favor dels familiars de la víctima. A mesura que prepara el cas rep ofertes econòmiques per arreglar l'assumpte sense anar a judici. Però Galvin està disposat a jugar-s'ho tot, per aconseguir una important indemnització per als familiars i per refer-se com a advocat.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Robert Redford havia d'interpretar en principi el paper de Frank Galvin. Quan el guionista David Mamet va presentar el seu argument, Redford no va trobar-se molt còmode per interpretar el paper d'un alcohòlic, i es va buscar un altre guionista per escriure un altre projecte. Tanmateix, Redford ha decidit finalment desistir. El realitzador Sidney Lumet va guardar el projecte inicial i Paul Newman va acceptar interpretar el paper de Galvin.[3]
  • Dustin Hoffman, Roy Scheider, Frank Sinatra i Cary Grant són els noms que els productors van examinar per interpretar la pel·lícula.
  • Julie Christie va estar temptada per interpretar el paper de Laura Fisher, que va ser finalment interpretat per Charlotte Rampling.
  • Dos actors del repartiment Jack Warden i Ed Binns, van interpretar papers a la pel·lícula Dotze homes sense pietat on interpretaven els jurats 6 i 7. Aquella pel·lícula de 1957 també va ser dirigida per Sidney Lumet.
  • La pel·lícula va ser rodada en gran part a Boston.
  • Es pot veure Bruce Willis als seus inicis, en el paper d'un observador durant el procés.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Veredicte final». Esadir.
  2. «The Verdict». The New York Times.
  3. «The Verdikt, trivia». IMDb.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema