John le Carré

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDavid John Moore Cornwell
John le Carre.jpg
John le Carré, en una fotografia presa a Hamburg el 2008.
Dades biogràfiques
Naixement David John Moore Cornwell
19 d'octubre de 1931 (1931-10-19) (86 anys)
Poole, Dorset
Residència St Buryan
Ètnia Anglesos
Alma mater Universitat de Berna (1948–1949)
St Andrew's School, Pangbourne
Lincoln College
Sherborne School
Universitat d'Oxford
Activitat professional
Ocupació Novel·lista
Ocupador MI5
MI6
Gènere Novel·la d'espies
Nom de ploma John le Carré
Arma/servei Exèrcit britànic i Intelligence Corps
Batalles/guerres Guerra Freda
Obra
Obres destacades The Spy Who Came in from the Cold
Our Kind of Traitor
The Night Manager
A Most Wanted Man
A Delicate Truth
Single & Single
The Tailor of Panama
Absolute Friends
The Looking Glass War
The Mission Song
A Small Town in Germany
The Honourable Schoolboy
Tinker, Tailor, Soldier, Spy
The Little Drummer Girl
Smiley's People
Call for the Dead
The Constant Gardener
Our Game
Dades familiars
Fills Nick Harkaway
Germans
Premis i reconeixements
Signatura

Lloc web johnlecarre.com
IMDB: nm0494170
Modifica dades a Wikidata

John le Carré (Poole, 19 d'octubre de 1931) és el pseudònim amb el qual signa l'escriptor de novel·les anglès David John Moore Cornwell. Bona part dels seus llibres s'han traduït a força llengües, d'entre aquestes sovint el català. Alguns han estat adaptats al cinema, com per exemple El sastre de Panamà (El sastre de Panamà) o La casa Rússia (La casa Rússia).

Va estudiar a Berna i a la Universitat d'Oxford. Va ser professor a Eton College, que apareix en alguna de les seves novel·les com a lloc on es cerquen el que seran futurs espies, de 1956 a 1958. El 1960 va entrar al cos diplomàtic del Regne Unit, al qual va ser durant quatre anys.

Va començar la seva carrera literària escrivint novel·les d'espionatge ambientades en la guerra freda, i algunes biografies seves insinuen que ell mateix havia estat espia. D'aquesta època, hi ha diverses novel·les protagonitzades per l'agent Smiley. Amb la fi de la guerra freda, els temes, sempre amb un contingut de denúncia política, s'han estès a altres conflictes d'actualitat mundial.[1] Tot i que els seus protagonistes solen ser anglesos i tenir alguna cosa a veure, o pretendre-ho, amb l'espionatge, també solen ser romàntics, idealistes, complexos i de vida avorrida, moltes vegades molt ingenus, i gairebé sempre sense cap aptitud física extraordinària ni suport de tecnologia puntera, com ho serien els protagonistes de, per exemple, Missió impossible o l'agent 007 de Ian Fleming.

El 2011 va rebre la Medalla Goethe.[2]

El setembre del 2016 va publicar The Pigeon Tunnel: Stories from My Life (Volar en cercles: Històries de la meva vida), llibre de memòries.[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Ha escrit desenes de novel·les:[4]

  • Call for the Dead (1961) (Trucada per al mort)
  • A Murder of Quality (1962) (Un crim de qualitat)
  • The Spy Who Came in from the Cold (1963) (L'espia que tornava del fred)
  • The Looking Glass War (1965) (El mirall dels espies)
  • A Small Town in Germany (1968)
  • The Naïve and Sentimental Lover (1971)
  • Tinker, Tailor, Soldier, Spy (1974) (El talp: Calderer, sastre, soldat, espia)
  • The Honourable Schoolboy (1977)
  • Smiley's People (1979) (La gent de Smiley)
  • The Little Drummer Girl (1983)
  • A Perfect Spy (1986) (Un espia perfecte)
  • The Russia House (1989) (La Casa Rússia)
  • The Secret Pilgrim (1990) (El pelegrí secret)
  • The Unbearable Peace (1991)
  • The Night Manager (1993) (L'infiltrat)
  • Our Game (1995) (El nostre joc)
  • The Tailor of Panama (1996) (El sastre de Panamà)
  • Single & Single (1999) (Single & Single)
  • The Constant Gardener (2001) (El jardiner constant)
  • Absolute Friends (2003) (Amics absoluts)
  • The Mission Song (2006) (La cançó dels missioners)
  • A Most Wanted Man (2008) (L'home més buscat)
  • Our Kind of Traitor (2010) (Un traïdor com els nostres)
  • A Delicate Truth (2013) (Una veritat delicada)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La barbarie es fruto de la mediocridad» (en castellà). El País, 27-09-2010. [Consulta: 12 maig 2010].
  2. «La medalla Goethe, per a Le Carré, Mnouchkine i Michnik». Diari ARA, 28-08-2011 [Consulta: 2 juliol 2016].
  3. «Le Carré i més». Diari ARA, suplement «Llegim», 08-10-2016 [Consulta: 30 novembre 2016].
  4. Títols de les novel·les en català a l'Enciclopèdia i a Grup 62

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John le Carré Modifica l'enllaç a Wikidata