Ghost

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaGhost
GhostA2.jpg
Fitxa
DireccióJerry Zucker
Protagonistes
Director artísticJane Musky
ProduccióSteven-Charles Jaffe
Bruce Joel Rubin
Lauren Ray
GuióBruce Joel Rubin
MúsicaMaurice Jarre
Dissenyador de soJeff Wexler
FotografiaAdam Greenberg
MuntatgeWalter Murch
VestuariRuth Morley
Efectes especialsBruce Nicholson, John T. Van Vliet, Katherine Kean i Richard Edlund
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1990
Durada128 minuts
Idioma originalanglès
Doblada al catalàSí
RodatgeNova York modifica
Coloren color modifica
Pressupost22 milions de dòlars
Recaptació506.000.000 $ modifica
Descripció
GènereComèdia dramàtica
Fantasia
Romàntica
Temavenjança i espiritisme modifica
Lloc de la narracióNova York modifica
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0099653 Filmaffinity: 893272 Allocine: 6122 Rottentomatoes: m/1031086-ghost Mojo: ghost Allmovie: v19626 TCM: 76186 Metacritic: movie/ghost TV.com: movies/ghost Modifica els identificadors a Wikidata

Ghost és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Jerry Zucker, estrenada el 1990 i doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Vivint l'amor perfecte, Sam Wheat i Molly Jensen es traslladen a un gran apartament a Nova York. Una nit, en un sinistre carreró, Sam és mort davant de la seva companya. A continuació, es converteix en un fantasma, enganxat a la terra. Arriba a comunicar-se amb una falsa mèdium, Oda May Brown, que descobreix alhora, els seus poders de vident. Sam va aleshores a investigar la seva pròpia mort i tractar de comunicar-se amb Molly per trobar el seu assassí.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Primer reticent, Jerry Zucker va acabar donat el paper principal a Patrick Swayze

Bruce Joel Rubin decideix escriure una història de fantasmes, des del punt de vista del fantasma, sense saber com agafar-ho. Veient una versió de Hamlet, especialment l'escena en la qual el fantasma del pare de Hamlet demana que la seva mort sigui venjada, és com el guionista s'imagina la història dels fantasmes que es vengen.[2]

Una vegada acabat el guió, Rubin es pregunta que passarà amb la pel·lícula que la Paramount ha confiat a Jerry Zucker[2] que és conegut per dirigir comèdies com Hi ha un pilot a l’avió? o Top Secret !. Zucker va començar a criticar el guió que tothom troba bo. D’entrada preocupat, Rubin es va adonar que Zucker està perfectament identificat amb el tema i que no s’ha pres la pel·lícula a la lleugera. " Els dos homes després agafarien el guió per millorar-l’ho.[2]

Els artistes[modifica]

Whoopi Goldberg interpreta l’extravagant vident Oda Mae Brown.

Per al paper de Sam Wheat, la primera opció de Bruce Joel Rubin és Patrick Swayze. Elecció motivada per una entrevista de la protagonista amb Barbara Walters, on li va parlar amb emoció del seu pare.[2] La proposta és sotmesa a Jerry Zucker que no veu Swayze l'actor ideal pel personatge. El paper va ser ofert a diversos actors entre ells Harrison Ford, Tom Hanks o Tom Cruise que refusen perquè ningú vol interpretar un mort.[2]
Després de llegir el guió i conscient que podria ser el paper de la seva vida, Patrick Swayze aconsegueix passar un càsting. Segons l'actor, les paraules de Zucker van ser: "Hauran de passar per sobre el meu cadàver perquè tingui aquest paper! "[2] però el convenç per deixar-lo actuar en una escena. És en l'escena d’adéu a Molly que Swayze confirma Rubin en la seva elecció i finalment convenç al director per donar-li al paper.[2]

Nicole Kidman i Madonna van ser triades, entre altres actrius pel personatge de Molly. Molly Ringwald rep el paper, però es nega a interpretar la pel·lícula, decisió que lamentarà més tard. És finalment Demi Moore qui és triada després que Zucker hagi vist la pel·lículaLa Setena Profecía .[2]

Per interpretar Oda Mae Brown, l'elecció és més complicada. Diverses actrius i cantants són entrevistats, incloent-hi Tina Turner,[2] però cap respon la trucada de Rubin o de Zucker. Whoopi Goldberg és proposada en diverses ocasions als dos homes però ells no estan convençuts i s’hi neguen cada vegada.[2] Després de diverses proves en va, Zucker i Swayze van al rodatge de The Long Walk Home per trobar Goldberg i llegir una escena. La interpretació no és extraordinària, però el seu humor fa que li donin el paper.[2]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Any Cerimònia Premis i nominacions Premiat
1990 Nikkan Sports Film Awards Millor film estranger[3]
1991 American Society of Composers, Authors, and Publishers « Top Box Office Films » Maurice Jarre[3]
Oscar Oscar a la millor actriu secundària Whoopi Goldberg[4]
Oscar al millor guió original Bruce Joel Rubin[4]
Premis Saturn Millor film fantàstic[5]
Millor actriu Demi Moore[6]
Millor actriu en un paper secundari Whoopi Goldberg[7]
American Comedy Awards Actriu en el paper secundari més divertit Whoopi Goldberg[3]
BAFTA Millor actriu secundària Whoopi Goldberg[8]
Globus d'Or Millor actriu secundària Whoopi Goldberg[3]
Goldene Leinwand[3]
Kansas City Film Critics Circle Awards Millor actriu secundària Whoopi Goldberg[9]
Premi Sant Jordi Millor film estranger[3]

Nominacions[modifica]

Any Cerimònia Premis i nominacions Nominat(s)
1991 Oscar Oscar a la millor pel·lícula Lisa Weinstein[4]
Oscar al millor muntatge Walter Murch[4]
Oscar a la millor música Maurice Jarre[4]
Premi Saturn Millor actor Patrick Swayze[3]
Millor actor secundari Tony Goldwyn[3]
Millor director Jerry Zucker[3]
Millor guionista Bruce Joel Rubin[3]
Millors efectes especials Bruce Nicholson
John T. Van Vliet
Richard Edlund
Laura Buff[3]
Millor música Maurice Jarre[3]
Eddie Awards Millor muntatge Walter Murch[3]
ASC Awards Millor fotografia Adam Greenberg[10]
BAFTA Millor maquillador Ben Nye Jr.[8]
Millor guió original Bruce Joel Rubin[8]
Millors efectes especials[8]
Globus d’Or Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica[3]
Globus d'Or al millor actor musical o còmic Patrick Swayze[3]
Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Demi Moore[3]
Prix Hugo Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica[3]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

L'escena on el "fantasma del metro", interpretat per Vincent Schiavelli, ensenya Sam com moure objectes amb els seus "poders de fantasma" va ser filmada en una plataforma inferior abandonada a l'estació del carrer 42 del Metro de Nova York.

Recaptació[modifica]

  • Mundial: 505.702.588 $
  • Als Estats Units: 217.631.306 $

Banda original de la pel·lícula[modifica]

L'àlbum, parcialment compost per Maurice Jarre, va ser premiat amb l'Oscar a la millor banda sonora

  1. The Righteous Brothers - Unchained Melody - 3:37
  2. Ghost - 7:24
  3. Sam - 5:33
  4. Ditto - 3:19
  5. Carl - 4:06
  6. Molly - 6:17
  7. Unchained Melody (instrumental) - 3:59
  8. End Credits - 4:17
  9. Fire Escape (bonus) - 3:12
  10. Oda Mae & Carl (bonus) - 3:58
  11. Maurice Jarre Interview (bonus) - 9:51

Referències[modifica]

  1. «Ghost» (en català). esadir.cat.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Retrospectiva Ghost: La màgia torna, disponible en DVD de la pel·lícula.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 (anglès) Llista de Premis i nominacions del film a IMDb.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 (anglès) Ghost
  5. (anglès) Les millors pel·lícules fantàstiques per l'Academia de pel·lícules de ciència-ficció, fantàstic i d’horror.
  6. (anglès) Les millors actrius per l' Academia de pel·lícules de ciència-ficció, fantàstic i d’horror.
  7. (anglès) Les millors actrius secundàries per l' Academia de pel·lícules de ciència-ficció, fantàstic i d’horror.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 (anglès) BAFTA Awards 1990 al lloc del British Academy of Film and Television Arts.
  9. (anglès) Lauréats des KCFCC Award (1990-1999) per le Kansas City Film Critics Circle.
  10. (anglès) Premis ASC 1990.

Enllaços externs[modifica]