La meva dona favorita
My Favorite Wife  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Garson Kanin |
| Protagonistes | |
| Producció | Leo McCarey |
| Dissenyador de producció | Van Nest Polglase |
| Guió | Garson Kanin, Samuel Spewack i Bella Spewack |
| Música | Roy Webb |
| Fotografia | Rudolph Maté |
| Muntatge | Robert Wise |
| Vestuari | Howard Greer |
| Productora | RKO Pictures |
| Distribuïdor | RKO Pictures i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1940 |
| Durada | 89 min |
| Idioma original | anglès |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 921.000 $ |
| Recaptació | 2.057.000 $ (mundial) |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia romàntica i comèdia de segones núpcies |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
           | |
La meva dona favorita (original: My Favorite Wife) és una pel·lícula estatunidenca de Garson Kanin, estrenada el 1940 i doblada al català.[1]
Argument[modifica]
Després de set anys, l'advocat Nick Arden (Cary Grant) té la seva dona Ellen (Irene Dunne) declarada morta legalment, desapareguda des que el seu vaixell es va perdre, i així es pot casar amb Bianca (Gail Patrick). Resulta tanmateix que Ellen havia naufragat en una illa deserta, i ha estat rescatada. Quan retorna a casa, s'assabenta que Nick acaba de marxar a la seva lluna de mel amb la seva segona muller. Quan Ellen el persegueix abans de la seva nit de lluna de mel, està desconcertat: com donar-li les notícies a Bianca. Continua posposant el moment desagradable. Mentrestant, Bianca està frustrada pel comportament estrany de Nick (especialment la no-consumació del seu matrimoni) i crida un psiquiatre, el Dr. Kohlmar (Pedro de Cordoba). Apareixen més complicacions quan un perit d'assegurances (Hugh O'Connell) esmenta a Nick un rumor que diu que Ellen no estava sola a l'illa, ja que tenia la companyia de Stephen Burkett (Randolph Scott) i que s'anomenaven entre ells "Adam" i "Eva".
Repartiment[modifica]
- Irene Dunne: Ellen Wagstaff Arden
- Cary Grant: Nick Arden
- Randolph Scott: Stephen Burkett
- Gail Patrick: Bianca Bates
- Ann Shoemaker: Ma
- Scotty Beckett: Tim
- Mary Lou Harrington: Chinch Arden
- Donald MacBride: El director de l'hotel
- Hugh O'Connell: Johnson
- Granville Bates: El jutge Brisson
- Pedro de Cordoba: El doctor Kohlmar
Nominacions[modifica]
- Oscar al millor guió original per Leo McCarey, Bella Spewack i Sam Spewack
- Oscar a la millor cançó original Roy Webb
- Oscar a la millor direcció artística per Van Nest Polglase i Mark-Lee Kirk
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- El 1962, La 20th Century Fox va produir un remake d'aquesta pel·lícula amb Marilyn Monroe, Dean Martin i Cyd Charisse, sota el títol de Something’s Got to Give. La pel·lícula que havia de ser dirigida per George Cukor va quedar inacabada per la defunció de Marilyn Monroe.
- Una nova versió Move Over, Darling va ser dirigida per Michael Gordon el 1963, amb Doris Day i James Garner com a protagonistes.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La meva dona favorita |