In the Border States

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaIn the Border States
Fitxa
DireccióDavid Wark Griffith Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióStanner E. V. Taylor Modifica el valor a Wikidata
FotografiaG. W. Bitzer Modifica el valor a Wikidata
ProductoraBiograph Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1910 Modifica el valor a Wikidata
Durada17 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès i cap valor Modifica el valor a Wikidata
RodatgeNova Jersey Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0001265 Filmaffinity: 156028 Modifica el valor a Wikidata

In the Border States és una pel·lícula muda de la Biograph digirida per D. W. Griffith i protagonitzada per Charles West, Gladys Egan i Henry B. Walthall.[1] Es tracta de la quarta pel·lícula sobre la guerra civil nord-americana de Griffith i els exteriors van ser filmat en una vall de Delaware.[2] La pel·lícula, d’una bobina, es va estrenar el 13 de juny de 1910.[3]

Argument[modifica]

Un jove pare s’acomiada de la seva família per marxar a la guerra amb el bàndol dels de la Unió. Uns dies més tard, un grup de confederats és sorprès per les forces de la Unió mentre cerca menjar per a la tropa i és perseguit. Un dels confederats arriba a la casa del jove pare i es troba amb la filla petita mentre està pouant aigua. El confederat li prega que l’amagui i ella decideix amagar-lo dins el pou i despistar els seus perseguidors. El confederat marxa realment agraït i es reuneix amb els seus companys.

Pel·lícula completa

Mentrestant al quarter general de la Unió, el jove pare rep unes ordres segellades que ja d’entregar que l’obliguen a passar a través de les línies confederades. A mig camí és perseguit pels confederats que el fereixen. Caminant el mig del bosc espès a la nit aconsegueix eludir-los i l’endemà al matí aconsegueix arribar a casa seva on cau esgotat i ferit en un sofà. Només hi ha els dos fills, un dels quals s’afanya a buscar ajuda, deixant la nena petita amb el pare. Poc després arriben els confederats perseguidors. El pare, adonant-se que tot està perdut crema el missatge que li ha estat confiat. El confederat que s’havia refugiat al pou és qui comanda el destacament i entra sol a l’habitació on es troba el pare ferit. Furiós en descobrir els papers destruïts està a punt d’acabar amb el soldat indefens quan apareix la seva petita salvadora d’uns dies abans. Aleshores quan entren els altres confederats, aquest fa veure que el pare és mort i ordena que és hora de marxar. Més tard arriben les forces de la Unió amb un metge de l'exèrcit i la noieta és l’heroïna del dia.

Repartiment[modifica]

  • Charles West (pare jove)
  • Gladys Egan (filla petita)
  • Henry B. Walthall (caporal confederat)
  • William J. Butler (soldat confederat)
  • Verner Clarges (oficial de la Unió)
  • Edward Dillon (soldat confederat)
  • John T. Dillon (soldat de la Unió)
  • Frank Evans (soldat confederat)
  • Francis J. Grandon (soldat confederat)
  • Guy Hedlund (soldat confederat)
  • Dell Henderson (oficial de la Unió)
  • Henry Lehrman (soldat de la Unió)
  • W. Chrystie Miller (avi a la despedida)
  • Owen Moore
  • Alfred Paget (soldat de la Unió)
  • Mack Sennett (soldat de la Unió)
  • Dorothy West (noia a la despedida soldats unió)
  • Charles Arling

Referències[modifica]

  1. Gallen, Ira H. D.W. Griffith: Master of Cinema (en anglès). FriesenPress, 2015-12-15. ISBN 978-1-4602-6099-9. 
  2. Usai, Paolo Cherchi. The Griffith Project, Volume 4: Films Produced in 1910 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2019-07-25, p. 95. ISBN 978-1-83902-010-0. 
  3. «In the Border States» (en anglès). American Film Institute Catalog. [Consulta: 4 juny 2021].

Enllaços externs[modifica]