Max Herzberger
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Maximilian Jacob Herzberger 7 març 1899 Berlín (Imperi Alemany) |
| Mort | 9 abril 1982 (83 anys) Nova Orleans (Louisiana) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1917–1923) |
| Tesi acadèmica | Ueber Systeme hyperkomplexer Grössen (1923 ) |
| Director de tesi | Issai Schur i Ludwig Bieberbach |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, física, òptica i òptica geomètrica |
| Ocupació | matemàtic, físic |
| Ocupador | Universitat de Nova Orleans (1968–1978) ETH Zürich (1965–1968) Kodak (1935–1965) Carl Zeiss AG (1927–1934) Leitz (1925–1927) Rathenower Optische Werke (1923–1925) |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Edith Kaufmann |
| Fills | Ursula Bellugi |
| Pares | Leopold Herzberger i Sonja Behrendt |
Premis
| |
Max Herzberger (Charlottenburg, 7 de març de 1899 - Nova Orleans, 9 d'abril de 1982) va ser un matemàtic i físic nord-americana d'origen alemany.
Herzberger va néixer en una família jueva a Charlottenburg (avui un barri de Berlín) i va fer els estudis universitaris a la universitat de Berlín, en la qual va obtenir el doctorat el 1923. Els anys posteriors va treballar a diferents empreses d'òptica com la Rathenower Optische, la Ernst Leitz GmbH i, finalment, la Carl Zeiss AG de Jena (Turíngia).[1] El fet de viure a Turíngia, on els nazis van arribar al poder abans, va impedir que aconseguís l'habilitació docent,[2] tot i que donava algunes classes a la universitat de Jena. El 1934, en aplicar-se les lleis antisemites del govern nazi, va emigrar amb la seva família primer,[3] per breu temps, als Països Baixos i Anglaterra i, finalment, als Estats Units. A partir de 1935 va ser director del departament de recerca de la Kodak a Rochester (Nova York), fins que es va jubilar el 1965. Després de jubilat, encara va fer de professor al ETH Zürich (1965-1968) i a la universitat de Nova Orleans fins al 1978 en que es va retirar definitivament.
Els treballs de Herzberger van ser sempre en òptica, des d'un punt de vista analític i geomètric.[4] El més notable dels seus treballs és la construcció de les lents superacromàtiques, que aconseguien eliminar la totalitat de l'aberració cromàtica.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Röder, 1999, p. 500.
- ↑ Segal, 2003, p. 371.
- ↑ Segal, 2003, p. 107.
- ↑ Synge, 1943, p. 268 i ss.
- ↑ Luneburg, 2021, p. 411 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Luneburg, R.K.. Mathematical Theory of Optics (en anglès). University of California Press, 2021. ISBN 9780520328259.
- Röder, Werner; Strauss, Herbert A. Biographisches Handbuch der deutschsprachigen Emigration nach 1933–1945 (en alemany). K.G. Saur Verlag, 1999. ISBN 3-598-11420-6.
- Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 0-691-00451-X.
- Synge, J.L. «On Herzberger's Direct Method in Geometrical Optics» (en anglès). Quarterly of Applied Mathematics, Vol. 1, Num. 3, 1943, pàg. 268-272. ISSN: 0033-569X.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Herzberger» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.