Lotte Lehmann
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Charlotte Sophie Pauline Lehmann 27 febrer 1888 Perleberg (Alemanya) |
| Mort | 26 agost 1976 (88 anys) Santa Barbara (Califòrnia) |
| Causa de mort | Malaltia |
| Sepultura | cementiri central de Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera, professora de música |
| Activitat | 1910 – |
| Ocupador | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Gènere | Música clàssica i òpera |
| Alumnes | Grace Bumbry, Jeannine Altmeyer i Gérard Souzay |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
Premis | |
     | |
Lotte Lehmann (Perleberg, Brandenburg, Alemanya, 27 de febrer de 1888 - Santa Bàrbara, Califòrnia, 26 d'agost de 1976) va ser una cantant d'òpera i lieder alemanya, que s'associa especialment amb el repertori alemany. Memorable intèrpret de les òperes de Richard Wagner i Richard Strauss, la Mariscala de Der Rosenkavalier és apreciat com el seu millor paper.[1][2][3]
Lehmann és considerada una les cantants dramàtiques més notables de tots els temps i, juntament amb Elisabeth Schwarzkopf, Elisabeth Grümmer, Elisabeth Schumann, Frida Leider i Martha Mödl, de les sopranos alemanyes més destacades del segle xx.
Històricament, igual que Arturo Toscanini i Bruno Walter, Lehmann va refusar les temptacions de la política nazi, s'hi va oposar i el 1937 va emigrar als Estats Units.
Malgrat compartir-hi el cognom, no està emparentada amb la cèlebre prima donna alemanya del segle xix Lilli Lehmann.[1]
Cantant operística[modifica]
Després d'estudiar a Berlín, va debutar en l'Òpera d'Hamburg el 1910 com un patge en l'obra de Wagner Lohengrin. El 1914 va cantar per primera vegada per a l'Òpera de l'Estat de Viena, a la qual es va unir el 1916, on va cantar les estrenes de diverses òperes de Strauss: Ariadne auf Naxos (1916), Die Frau ohne Schatten (1919), Intermezzo (1924) i Arabella (1933), que Strauss escrigué per a ella, així com les estrenes vieneses de diverses òperes de Puccini. Lehmann va debutar a Londres el 1914, i des de 1924 fins a 1935 es va presentar amb regularitat a la Royal Opera House.[1][2][4]
També va sovintejar al Festival de Salzburg (1926-1937), actuant amb Arturo Toscanini, entre altres directors. També va fer recitals acompanyada al piano pel director Bruno Walter.[2]
El 1930, Lehmann va debutar als Estats Units, a Chicago, com a Sieglinde, a l'òpera de Wagner La Valquiria. Altres rols wagnerians de Lehmann van ser Eva, d'Els mestres cantaires de Nuremberg, Elsa, a Lohengrin, i Elisabeth, a Tannhäuser; també era famosa la seva interpretació de Leonora a l'òpera de Beethoven Fidelio.[1][2]
Just abans que Alemanya s'annexionés Àustria el 1938, (Anschluss) Lehmann va emigrar als Estats Units, on va cantar a l'Òpera de San Francisco, i a la Metropolitan Opera fins al 1945.[5]
Cantant de lieder[modifica]
A més del seu treball escènic, Lehmann va ser una insigne cantant de lieder, i va fer molts recitals fins que es va retirar, al cap de catorze anys. Va fer la seva primera gira a Austràlia el 1937 i Paul Ulanowsky va ser l'acompanyant de concerts i classes magistrals més habitual en aquestes actuacions. Durant la seva llarga carrera, Lehmann també va fer més de cinc-cents enregistraments.[2]
Professora de cant[modifica]
En deixar els escenaris el 1951, Lehmann va impartir classes magistrals a Santa Bàrbara, Califòrnia, a l'Acadèmia de Música de l'Oest, que va ajudar a fundar, on tingué entre les seves alumnes Grace Bumbry, Marilyn Horne, Benita Valente o Mildred Miller. També va fer classes magistrals a Chicago, Londres, Viena, etc. Per la seva contribució a la indústria de l'enregistrament, Lehmann va obtenir una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood, en el 1735 de Hollywood Boulevard, tot i que el seu primer nom hi va ser escrit, incorrectament, com a "Lottie".[3][6][1]
Obra literària i artística[modifica]
Va ser també una escriptora prolífica. Publicà un llibre de poemes, Verse in Prosa, a principis dels anys vint, una novel·la, Orplid, mein Land (1937), traduïda a l'anglès com a Eternal Flight (1937) i un llibre de memòries, Anfang und Aufstieg (1937), traduït a l'anglès com On Wings of Song (al Regne Unit, 1938) i com Midway in My Song (els Estats Units, 1938); un llibre sobre la interpretació de cançons, More Than Singing (1945); My Many Lives (1948), un llibre sobre la interpretació de papers operístics. Obres posteriors inclouen Five Operes and Richard Strauss, també titulat Singing with Richard Strauss al Regne Unit (1964); un segon llibre de poemes Gedichte (1969) i Eighteen Song Cycles (1971).[1][2]
També va conrear la pintura, especialment després de deixar els escenaris. I, així, elaborà una sèrie de vint-i-quatre il·lustracions al tremp per a cada cançó de la Winterreise de Schubert.[2]
Cinema[modifica]
També va treballar en el cinema, interpretant la mare de Danny Thomas a Big City (1948), una pel·lícula dirigida per Norman Taurog on també treballaven Robert Preston, George Murphy, Margaret O'Brien i Betty Garrett.[2]
Obra sobre Lehmann[modifica]
Entre les biografies sobre Lehmann, s'inclouen: Lotte Lehmann: Mehr als eine Sängerin, de Berndt W. Wessling (Salzburg, 1969); Lotte Lehmann: A Life in Opera and Song de Glass (1988); Lotte Lehmann: 1888-1976 A Centenary Biography de Jefferson (1988), traduïda a l'alemany com a Lotte Lehmann: Eine Biographie (1991); 'Lotte Lehmann & Her Legacy Volume I-III' de Hickling (2015-2017) (iBook).
Va morir el 1976 als vuitanta-vuit anys a Santa Bàrbara (Califòrnia).[7] Va ser enterrada al Zentralfriedhof de Viena, Àustria.
Llegat i memòria[modifica]
Des de 2008, l'Acadèmia Lotte Lehmann, a la població natal de la cantant, ofereix formació per als joves professionals de l'òpera.[8]
El Lotte Lehmann Concert Hall, al campus de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, va rebre aquest nom en honor seu. La Lehmann Hall, a la Music Academy of the West, a Montecito, Califòrnia –que ella va contribuir a fundar–, també porta el seu nom.[9][3][2]
La Fundació Lotte Lehmann va començar el 1995 per a preservar i perpetuar el llegat de la cantant, i per a aconseguir el seu somni de portar l'art del cant a les vides de la major quantitat de gent possible. Està en pausa des de 2016.
Des de 1996, un carrer del districte 22 de Viena porta el seu nom.
Obra[modifica]
- Anfang und Aufstieg. Lebenserinnerungen. Reichner Verlag, Viena, 1937.
- Midway in my songs. Autobiography. Greenwood Press, Westport, Conn. 1970.
- More than singing. The interpretation of songs. Boose & Hawkes, Londres, 1945.
- My many lives. Boose & Hawkes, Nova York, 1948.
- Orplid, mein Land. Roman Reichner Verlag, Viena, 1937.
- Singing with Richard Strauss. Hamilton Books, Londres, 1964.
- Veure's in Prosa. Verlag Hugo Heller-Bukum-A.G., Viena, 1923.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Lotte Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Lotte Lehmann (1888-1976)». Mahler Foundation. Arxivat de l'original el 2023-05-17. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Music History Monday: Lotte Lehmann» (en anglès americà). Robert Greenberg. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Una mirada al passat i reclinatori: Lotte Lehmann». In Fernem Land, 07-06-2008. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Monday Morning Musicales : Programa de concierto del pianista Arthur Rubinstein y la soprano Lotte Lehmann» (en castellà). Waldorf-Astoria Hotel, Nueva York, Estados Unidos de América, 1941-11-17, 1941 [Consulta: 17 maig 2023].
- ↑ «Madame Lotte Lehmann discusses teaching» (en anglès). Arxiu de ràdio Studs Terkel. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ EFE «Murió la soprano Lotte Lehmann» (en castellà). , 27-08-1976 [Consulta: 17 maig 2023].
- ↑ «Lotte Lehmann Akademie, Perleberg» (en alemany). [Consulta: 2 agost 2023].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Sala: UCSB: Lotte Lehmann Concert Hall, Santa Barbara» (en castellà). [Consulta: 2 agost 2023].[Enllaç no actiu]
Biografies[modifica]
- Beaumont Glass: Lotte Lehmann. A life in opera and song. Capra Press, Santa Barbara, Qualif. 1988, ISBN 0-88496-277-6.
- Alan Jefferson: Lotte Lehmann. Eine Biografie. Schweizer Verlagshaus, Zürich 1991, ISBN 3-7263-6632-6.
- Michael H. Kater: Never sang for Hitler. The life and times of Lotte Lehmann, 1888-1976. Cambridge University Press, Cambridge 2008, ISBN 978-0-521-87392-5.
- Kathy H. Brown, "Lotte Lehmann in America: Her Legacy as Artist Teacher" (Missoula, Montana: The College Music Society, 2012)
- Gary Hickling: "Lotte Lehmann & Her Legacy Volume I-VII" [Apple iBook], 2015-2019