Giovanni Battista Morgagni

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGiovanni Battista Morgagni
Morgagni portrait.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 25 de febrer de 1682
Forlì
Mort 6 de desembre de 1771 (89 anys)
Pàdua
Activitat professional
Ocupació Metge, catedràtic d'universitat, patòleg i anatomista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Giovanni Battista Morgagni o Giovan Battista Morgagni o també Giambattista Morgagni (Forlì, 25 de febrer del 1682 - Pàdua, 5 de desembre del 1771) fou un metge, anatomista i patòleg italià. És considerat com el científic que va donar el primer pas per canviar el punt de vista de l'anatomia patològica moderna,[1] ja que les seves idees van adquirir una vital importància per a l'estudi de les malalties.[2]

Biografia[modifica]

Havent mort el seu pare quan encara ell era molt jove, la seva mare va prendre la total responsabilitat de criar-lo i li va aportar una educació profitosa.

Va entrar a la Universitat de Bolonya als setze anys, on va destacar per la seva gran atenció, de manera que van estar interessats alguns professors perquè treballés com a ajudant a la càtedra d'anatomia, en aconseguir el doctorat en medicina i filosofia als vint-i-[Cal aclariment] anys va començar a suplir esporàdicament en les classes aquells professors que es van interessar per ell com ara Valsalva o Albertini.[3] Va arribar a crear un grup d'estudi anomenat "Academia inquietorum" el nom propi de la qual indica que els seus alumnes no en tenien prou amb el que sabien, sinó que volien experimentar i observar d'una forma més directa per tenir clares i innovar les teories científiques.

Va tenir onze fills, dels quals les vuit filles es van fer monges, i un dels fills, que va seguir els seus passos, va morir jove.

Obra[modifica]

De sedibus, 1765

Quan tenia vint anys (1706), va arribar a escriure una sèrie de notes anomenades adversaria anatomicaque van arribar a publicar-se i van aconseguir l'interès popular, de manera que el va reclamar la Universitat de Pàdua perquè treballés com a professor durant més de 50 anys, la qual cosa féu amb incessants investigacions que van arribar a afectar-la seva vista, motiu pel qual hagué de tornar a Bolonya per recuperar-se i continuar amb el seu treball com a professor a la Universitat de Bolonya.

Va publicar diversos llibres, entre els quals destaquen De sedibus et causis morborum per anatomen indagatisque va publicar el 1761 i contenia més de 700 històries clíniques amb els seus protocols d'autòpsies; aquesta obra es va traduir a diversos idiomes i va servir de base per a l'anatomia patològica posterior.[4]

Giovanni Battista Morgagni va realitzar autòpsies usant una altra forma de visió i opinió més racionalista, evitant un diagnòstic primari com a principal i indagant més en la patologia de forma més minuciosa. Va dissenyar fins i tot instruments adequats per a la pràctica de les disseccions mèdiques; en l'actualitat, la taula en què es realitzen les autòpsies es coneix com a "taula de Morgagni".

La seva fama i respecte van assolir tal nivell que fins i tot els exèrcits austríacs que van envair Bolonya, van rebre ordres estrictes de no fer-li cap mal.

Determinats estudis van tenir una gran importància, com els que va realitzar sobre aneurismes i malalties pulmonars. Per a ell la tuberculosi era una malaltia contagiosa, i es negà a efectuar autòpsies a les persones que l'havien patida. Va aconseguir modificar les lleis sobre la tuberculosi considerada des de llavors com a malaltia contagiosa i sobre la qual cal prendre mesures de desinfecció i higiene especials. No va estar d'acord amb les sagnies, que eren comuns en aquella època i es pensava que servien com a tractament. També es va interessar per estudiar el pols i els batecs del cor en algunes alteracions cardíaques, la qual cosa ajudà molt en el tractament d'aquestes afeccions. Per a ell, l'única forma de tractar el càncer de forma reeixida era extirpant la regió afectada.

Referències[modifica]

  1. Ventura, HO «Giovanni Battista Morgagni and the foundation of modern medicine» (en anglès). Clin Cardiol, 2000 Oct; 23 (10), pp. 792-4. PMID: 11061062 [Consulta: 9 desembre 2015].
  2. Morgagni, GB «Founders of Modern Medicine: Giovanni Battista Morgagni. (1682-1771)» (en anglès). Med Library Hist J, 1903 Oct; 1 (4), pp. 270-7. PMID: 18340813 [Consulta: 9 desembre 2015].
  3. Porzionato, A; Macchi, V; et al «The anatomical school of Padua» (en anglès). Anat Rec (Hoboken), 2012 Jun;295(6), pp. 902-16. PMID: 22581496 [Consulta: 9 desembre 2015].
  4. Prichard, R «Selected items from the history of pathology: Giovanni Battista Morgagni (1682-1771)» (en anglès). Am J Pathol, 1979 Nov;97(2), pp. 358. PMID: 19971089 [Consulta: 9 desembre 2015].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Morgagni Modifica l'enllaç a Wikidata