Giovanni Battista Morgagni
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 febrer 1682 Forlì (Itàlia) |
| Mort | 5 desembre 1771 (89 anys) Pàdua (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Bolonya |
| Director de tesi | Antonio Maria Valsalva |
| Activitat | |
| Ocupació | metge, patòleg, professor d'universitat, anatomista |
| Ocupador | Universitat de Pàdua |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Antonio Scarpa |
Premis | |
Giovanni Battista Morgagni o Giovan Battista Morgagni o també Giambattista Morgagni (Forlì, 25 de febrer del 1682 - Pàdua, 5 de desembre del 1771)[1] fou un metge, anatomista i patòleg italià. És considerat com el científic que va donar el primer pas per canviar el punt de vista de l'anatomia patològica moderna,[2] ja que les seves idees van adquirir una vital importància per a l'estudi de les malalties.[3]
Biografia[modifica]
Havent mort el seu pare quan encara ell era molt jove, la seva mare va prendre la total responsabilitat de criar-lo i li va aportar una educació profitosa.
Va entrar a la Universitat de Bolonya als setze anys, on va destacar per la seva gran atenció, de manera que van estar interessats alguns professors perquè treballés com a ajudant a la càtedra d'anatomia, en aconseguir el doctorat en medicina i filosofia als vint-i-[Cal aclariment] anys va començar a suplir esporàdicament en les classes aquells professors que es van interessar per ell com ara Valsalva o Albertini.[4] Va arribar a crear un grup d'estudi anomenat "Academia inquietorum" el nom propi de la qual indica que els seus alumnes no en tenien prou amb el que sabien, sinó que volien experimentar i observar d'una forma més directa per tenir clares i innovar les teories científiques.
Va tenir onze fills, dels quals les vuit filles es van fer monges, i un dels fills, que va seguir els seus passos, va morir jove.
Obra[modifica]
Quan tenia vint anys (1706), va arribar a escriure una sèrie de notes anomenades adversaria anatomicaque van arribar a publicar-se i van aconseguir l'interès popular, de manera que el va reclamar la Universitat de Pàdua perquè treballés com a professor durant més de 50 anys, la qual cosa feu amb incessants investigacions que van arribar a afectar-la seva vista, motiu pel qual hagué de tornar a Bolonya per recuperar-se i continuar amb el seu treball com a professor a la Universitat de Bolonya.
Va publicar diversos llibres, entre els quals destaquen De sedibus et causis morborum per anatomen indagatisque va publicar el 1761 i contenia més de 700 històries clíniques amb els seus protocols d'autòpsies; aquesta obra es va traduir a diversos idiomes i va servir de base per a l'anatomia patològica posterior.[5]
Giovanni Battista Morgagni va realitzar autòpsies usant una altra forma de visió i opinió més racionalista, evitant un diagnòstic primari com a principal i indagant més en la patologia de forma més minuciosa. Va dissenyar fins i tot instruments adequats per a la pràctica de les disseccions mèdiques; en l'actualitat, la taula en què es realitzen les autòpsies es coneix com a "taula de Morgagni".
La seva fama i respecte van assolir tal nivell que fins i tot els exèrcits austríacs que van envair Bolonya, van rebre ordres estrictes de no fer-li cap mal.
Determinats estudis van tenir una gran importància, com els que va realitzar sobre aneurismes i malalties pulmonars. Per a ell la tuberculosi era una malaltia contagiosa, i es negà a efectuar autòpsies a les persones que l'havien patida. Va aconseguir modificar les lleis sobre la tuberculosi considerada des de llavors com a malaltia contagiosa i sobre la qual cal prendre mesures de desinfecció i higiene especials. No va estar d'acord amb les sagnies, que eren comuns en aquella època i es pensava que servien com a tractament. També es va interessar per estudiar el pols i els batecs del cor en algunes alteracions cardíaques, la qual cosa ajudà molt en el tractament d'aquestes afeccions. Per a ell, l'única forma de tractar el càncer de forma reeixida era extirpant la regió afectada.
Referències[modifica]
- ↑ Asimov, Isaac. «Morgagni, Giovanni Battista». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 134. ISBN 8429270043.
- ↑ Ventura, HO «Giovanni Battista Morgagni and the foundation of modern medicine» (en anglès). Clin Cardiol, 2000 Oct; 23 (10), pp. 792-4. PMID: 11061062 [Consulta: 9 desembre 2015].
- ↑ Morgagni, GB «Founders of Modern Medicine: Giovanni Battista Morgagni. (1682-1771)» (en anglès). Med Library Hist J, 1903 Oct; 1 (4), pp. 270-7. PMID: 18340813 [Consulta: 9 desembre 2015].
- ↑ Porzionato, A; Macchi, V; et al «The anatomical school of Padua» (en anglès). Anat Rec (Hoboken), 2012 Jun;295(6), pp. 902-16. PMID: 22581496 [Consulta: 9 desembre 2015].
- ↑ Prichard, R «Selected items from the history of pathology: Giovanni Battista Morgagni (1682-1771)» (en anglès). Am J Pathol, 1979 Nov;97(2), pp. 358. PMID: 19971089 [Consulta: 9 desembre 2015].
Bibliografia[modifica]
- Juan L. Carrillo. La medicina en el siglo XVIII. Ediciones Akal, 1993. ISBN 9788476007716.
- Juan José Puigbó. La fragua de la Medicina Clínica y de la Cardiología. CDCH UCV, 2002. ISBN 9789800019641.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Battista Morgagni |
- Giambattista Morgagni. Biografia (italià)