Fluoresceïna
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| Substància química | compost químic i medicament |
|---|---|
| Massa molecular | 332,068 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂₀H₁₂O₅ |
 | |
| SMILES canònic |
Model 2D C1=CC=C2C(=C1)C(=O)OC23C4=C(C=C(C=C4)O)OC5=C3C=CC(=C5)O |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 320 °C |
 | |
La fluoresceïna és una molècula orgànica fluorescent (fluoròfor) utilitzada habitualment en microscòpia, en un tipus de làser de colorant com a medi actiu i en serologia i medicina forense per detectar taques de sang. La fluoresceïna té un màxim d'aborció de llum a la longitud d'ona de 490 nm i un màxim d'emissió a 514 nm (en aigua).
Fluoresceïna en aigua, il·luminada amb llum ultraviolada.
La seva sal sòdica s'anomena uranina; és un sòlid cristal·lí, groc, soluble en alcohol i aigua. És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «uranina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluoresceïna |
- «fluoresceïna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
