Fluoresceïna
![]() | |
Substància química | compost químic i tipus d'entitat química ![]() |
---|---|
Massa molecular | 332,068 Da ![]() |
Rol | fluorocrom i agent de contrast ![]() |
Estructura química | |
Fórmula química | C₂₀H₁₂O₅ ![]() |
![]() | |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D ![]() |
Propietat | |
Punt de fusió | 320 °C ![]() |
Punt de descomposició | 290 °C ![]() |
La fluoresceïna és una molècula orgànica fluorescent (fluoròfor) utilitzada habitualment en microscòpia, en un tipus de làser de colorant com a medi actiu i en serologia i medicina forense per detectar taques de sang. La fluoresceïna té un màxim d'aborció de llum a la longitud d'ona de 490 nm i un màxim d'emissió a 514 nm (en aigua).

La seva sal sòdica s'anomena uranina; és un sòlid cristal·lí, groc, soluble en alcohol i aigua. És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «uranina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluoresceïna |
- «fluoresceïna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.