Fluoresceïna
Jump to navigation
Jump to search
| Substància | compost químic i medicament |
|---|---|
| Massa molecular | 332,068 uma |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂₀H₁₂O₅ |
 | |
| SMILES canònic |
Model 2D C1=CC=C2C(=C1)C(=O)OC23C4=C(C=C(C=C4)O)OC5=C3C=CC(=C5)O |
| InChI | Model 3D |
| Perills | |
| Identificadors | |
| CAS | 2321-07-5 |
| InChIKey | GNBHRKFJIUUOQI-UHFFFAOYSA-N |
| PubChem | 16850 |
| AEPQ | 219-031-8 |
| ChEBI | 31624 i 42524 |
| KEGG | D01261 |
| ChemSpider | 15968 |
| ChEMBL | CHEMBL1057 |
| UNII | TPY09G7XIR |
| ZVG | 112303 |
| DrugBank | 00693 |
| Infocard ECHA | 100.017.302 |
| HMDB | HMDB14831 |
| DSSTOX | DTXSID0038887 |
| RxNorm CUI | 25138 |
| NDF-RT | N0000147851 i N0000006902 |
| UMLS CUI | C0060520 |
| Beilstein | 94324 |
| MeSH | D019793 |
| Gmelin | 248626 |
| ATC | S01JA01 |
| CIIC | 45350 |
 | |
La fluoresceïna és una molècula orgànica fluorescent (fluoròfor) utilitzada habitualment en microscòpia, en un tipus de làser de colorant com a medi actiu i en serologia i medicina forense per detectar taques de sang. La fluoresceïna té un màxim d'aborció de llum a la longitud d'ona de 490 nm i un màxim d'emissió a 514 nm (en aigua).
Fluoresceïna en aigua, il·luminada amb llum ultraviolada.
La seva sal sòdica s'anomena uranina; és un sòlid cristal·lí, groc, soluble en alcohol i aigua. És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «uranina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluoresceïna |
- «fluoresceïna». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
