Fluoresceïna
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 332,068 Da |
| Rol | fluorocrom i agent de contrast |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂₀H₁₂O₅ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietats | |
| Punt de fusió | 320 ℃ |
| Punt de descomposició | 290 ℃ |
La fluoresceïna és una molècula orgànica fluorescent (fluoròfor) utilitzada habitualment en microscòpia, en un tipus de làser de colorant com a medi actiu i en serologia i medicina forense per detectar taques de sang. La fluoresceïna té un màxim d'aborció de llum a la longitud d'ona de 490 nm i un màxim d'emissió a 514 nm (en aigua).
La seva sal sòdica s'anomena uranina; és un sòlid cristal·lí, groc, soluble en alcohol i aigua. És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda.[1]
Referències
[modifica]- ↑ «Fluoresceïna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
Enllaços externs
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluoresceïna
- «Fluoresceïna». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.