Fluoresceïna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fluoresceïna
Fórmula esquelètica
Model de boles i pals
Mostra de pols de color vermell fosc
Noms
Altres noms
Fluoresceïna, Resorcinolftaleïna, C.I. 45350, solvent yellow 94, D & C yellow no. 7, angiofluor, Japan yellow 201, groc sabó
Identificadors
2321-07-5 Symbol OK.svg1
Codi ATC S01JA01
ChEBI CHEBI:31624 Symbol OK.svg1
ChEMBL ChEMBL177756 N
ChemSpider 15968 Symbol OK.svg1
DrugBank DB00693 Symbol OK.svg1
Número CE 219-031-8
Imatges Jmol-3D Imatge
KEGG D01261 Symbol OK.svg1
MeSH Fluorescein
PubChem 16850
UNII TPY09G7XIR Symbol OK.svg1
Propietats
C20H12O5
Massa molar 332,31 g·mol−1
Densitat 1,602 g/mL
Punt de fusió 314 a 316 °C (597 a 601 °F; 587 a 589 K)
Lleugerament
Perills
Frases S S26 S36
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [77 °F], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

La fluoresceïna és una molècula orgànica fluorescent (fluoròfor) utilitzada habitualment en microscòpia, en un tipus de làser de colorant com a medi actiu i en serologia i medicina forense per detectar taques de sang. La fluoresceïna té un màxim d'aborció de llum a la longitud d'ona de 490 nm i un màxim d'emissió a 514 nm (en aigua).

Fluoresceïna en aigua, il·luminada amb llum ultraviolada.

La seva sal sòdica s'anomena uranina; és un sòlid cristal·lí, groc, soluble en alcohol i aigua. És emprada per a tenyir de groc la llana i la seda.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «uranina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluoresceïna Modifica l'enllaç a Wikidata