Artèmia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Artemia)
Infotaula d'ésser viuArtèmia
Artemia Modifica el valor a Wikidata

Artemia salina
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
SubfílumCrustacea
ClasseBranchiopoda
SubclasseSarsostraca
OrdreAnostraca
FamíliaArtemiidae
GènereArtemia Modifica el valor a Wikidata
Leach, 1819
Espècies[1]
Partenogenetic population (s)

Artemia és un gènere de crustacis branquiòpodes de l'ordre Anostraca, coneguts popularment com a artèmies.

El gènere és l'únic de la família Artimiidae, que han evolucionat ben poc d'ençà del Triàsic. Foren descobertes per Lymington, a Anglaterra, el 1755.[2] Les artèmies es troben arreu del món en llacs salats terra endins, però no als oceans.[3]

Del gènere n'és ben coneguda una varietat, una subespècie d'Artemia salina que es cultiva profusament i es ven com a mascota amb el nom comercial de Sea-Monkey.

Cicle vital[modifica]

Els ous de les artèmies són metabòlicament inactius i poden romandre en estasi total durant anys en condicions anaeròbiques (sense oxigen), fins i tot a temperatures sota zero. Aquesta característica es coneix com a criptobiosi, que vol dir vida oculta (també coneguda amb el nom de diapausa). Un cop es col·loquen a l'aigua, els ous es desclouen en unes poques hores i apareixen unes petites larves (anomenades nauplis) de menys de 0,5 mm de llargada. Les artèmies tenen un cicle vital d'un any, durant el qual creixen a una mida d'1 cm com a mitjana, en estat madur. Aquesta curta esperança de vida, a part d'altres característiques, com ara romandre en estat latent per llargs períodes, les han fet de gran interès en la recerca científica; per exemple, en experiments a l'espai exterior.

Dieta[modifica]

Les artèmies salvatges mengen algues plactòniques. Les cultivades poden alimentar-se també de menjar particulat com ara llevat, farina de blat, polsim de soja o rovell d'ou.[4]

Tolerància a la salinitat[modifica]

Les artèmies poden tolerar diferents nivells de salinitat. Un experiment de biologia habitual a les escoles és investigar l'efecte dels nivells de salinitat en el creixement d'aquestes criatures.

Beneficis nutricionals[modifica]

Les propietats nutricionals dels nauplis acabats de descloure's els fan molt adequats per a ser venuts com a aliment d'aquari, atès que són rics en lípdis i àcids grassos insaturats (però pobres en calci). Aquests beneficis nutricionals són possiblement un motiu pel qual les artèmies només es troben en aigües de gran salinitat amb temperatures considerablement elevades, i per tant, en un entorn poc adient per a potencials depredadors.

Referències[modifica]

  1. Alireza Asem, Nasrullah Rastegar-Pouyani, Patricio De Los Rios «The genus Artemia Leach, 1819 (Crustacea: Branchiopoda): true and false taxonomical descriptions». Latin American Journal of Aquatic Research, 38, 2010, pàg. 501-506. Arxivat de l'original el 2012-04-25 [Consulta: 10 novembre 2010]. Arxivat 2012-04-25 a Wayback Machine.
  2. Eads, Brian D. «SALTY SURVIVORS: Artemia: Basic and Applied Biology». J Exp Biol, 207, 11, 2004, pàg. 1757–8. DOI: 10.1242/jeb.01005 [Consulta: 20 març 2008].
  3. Brunie, 2000, p. 7.
  4. Schumann, Kai. «Artemia (Brine Shrimp) FAQ 1.1». Portland State University, 10-08-1997. Arxivat de l'original el 2007-08-14. [Consulta: 20 març 2008].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]