Branquiòpodes
|
No s'ha de confondre amb Braquiòpodes o Braquiopoïdeus. |
Branchiopoda  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Branchiopoda Latreille, 1817 |
| Subclasse i ordres | |
.svg){kind=icon}
Els branquiòpodes (Branchiopoda, gr. 'brànquies als peus') són una classe de crustacis fonamentalment d'aigua dolça amb una forma semblant a una gamba petita. Són principalment d'aigua dolça, però també existeixen algunes espècies en aigües marines. Es tracta d'un grup bastant heterogeni amb unes 900 espècies descrites i algunes són conegudes perquè s'han comercialitzat com aliment per aquaris, com són exemplars dels gèneres Artemia i Daphnia. De cos petit, conserven caràcters primitius, la presència d'apèndixs toràcics de tipus foliaci amb funció respiratòria (brànquies) és el caràcter comú a totes les formes del grup, i el que els ha donat el nom.[1] Els branquiòpodes, malgrat la similitud fonètica, no s'haurien de confondre amb els braquiòpodes.
Descripció i morfologia
[modifica]Són animals de mida petita a mitjana, en que el cos, que en la majoria dels casos es troba protegit per una closca, és clarament diferenciat entre una part cefàlica o cap, un tòrax i un abdomen.[1] La seva principal característica són els apèndixs posteriors a la regió cefàlica, que acostumen a ser més simplificats que els d'altres grups de crustacis: un parell d'antènules gairebé sempre unisegmentades, un parell d'antenes, mandíbules generalment sense palp, maxil·les reduïdes, vestigials o absents (sense maxil·lòpedes), dos ulls compostos que poden trobar-se més o menys fusionats i un ocel. El tòrax porta un número variable de segments, amb tendència a reduir-se en les espècies més evolucionades. Poden presentar diferents especialitzacions però quasi sempre segueixen el model fil·lopodi, amb l'exopodi respiratori i l'endopodi de tipus filtrador. L'abdomen no presenta cap apèndix i acaba amb una furca amb dos cercs, prop de la qual s'obre l'anus.[1]
Una característica molt particular de molts branquiòpodes és la de nedar amb el dors cap a baix, és a dir, amb el cos invertit. També fan servir els apèndixs movent-los d'enrere cap endavant, per provocar un corrent d'aigua cap a la boca, corrent que conté les partícules microscòpiques que són el seu aliment.
.jpg)
En la major part dels branquiòpodes el desenvolupament s'inicia amb una larva naupli, arribant a la forma adulta a través de diversos canvis. A mesura que van mudant i desenvolupant-se van incorporant segments entre les mandíbules i la regió final del cos, el tèlson. A aquests estadis se'ls sol anomenar metanauplius, als que es pot assignar números romans darrere del terme nauplius, com per exemple, nauplius I, nauplius IV, etc. Tanmateix en el grup dels cladòcers el desenvolupament és directe. Tenen sexes separats i hi ha dimorfisme sexual més o menys accentuat segons l'espècie.[1] Poden alternar la reproducció sexual amb la reproducció partenogenètica, un tipus de reproducció en la qual només intervenen les femelles.
El règim alimentari és poc especialitzat. Molts d'ells són filtradors i retenen les partícules de l'aliment gràcies al moviment batut dels limbes toràcics. La majoria de les espècies són micròfagues, herbívores i detritívores i consumeixen fitoplàncton. Les espècies més grans poden incloure en la seva dieta rotífers o fins i tot crustacis petits. Els macròfags, com els notostracis, solen tenir un règim detritívor o necròfag. Alguns cladòcers presenten adaptacions per a la depredació.[1]
Sistemàtica
[modifica]
La classe dels branquiòpodes es divideix en dues subclasses i tres ordres:[2]
- Subclasse Sarsostraca Tasch, 1969
- Ordre Anostraca Sars, 1867
- Subordre Anostracina Weekers et al., 2002
- Subordre Artemiina Weekers et al., 2002
- Ordre Anostraca Sars, 1867
- Subclasse Phyllopoda Preuss, 1951
- Ordre Notostraca G. O. Sars, 1867
- Superordre Diplostraca Gerstaecker, 1866
- Ordre Anomopoda G.O. Sars, 1865
- Ordre Ctenopoda G.O. Sars, 1865
- Ordre Cyclestherida Sars G.O., 1899
- Ordre Haplopoda G.O. Sars, 1865
- Order Laevicaudata Linder, 1945
- Order Onychopoda G.O. Sars, 1865
- Order Spinicaudata Linder, 1945
En classificacions anteriors el superordre Diplostraca estava format per dos ordres, Conchostraca i Cladocera. Segons dades més recents, aquesta taxonomia sembla en part artificial, com a mínim en el seu estat present, i alguns dels seus membres tenen un origen parafilètic dins del Diplostraca. Per aquesta raó, l'ordre Conchostraca ja no s'utilitza i van ser separats en tres ordres diferents: Cyclestherida, Laevicaudata i Spinicaudata mentre que els Cladocera es consideren un subordre dins l'ordre Diplostraca. El gèrere extingit Lepidocaris es considera que també pertany als branquiòpodes.
Hàbitats i distribució
[modifica]
Els Branchiopoda estan àmpliament distribuïts en regions temperades, tropicals i àrides. Són particularment comuns en àrees amb cossos d'aigua temporals, com ara deserts i regions d'estepa. Són coneguts per les seves adaptacions a entorns extrems i efímers, com basses temporals i planes salines. La seva àmplia distribució es veu afavorida pel fet que els ous són resistents a la dessecació i de fet, el desenvolupament i eclosió d'aquests ous requereix períodes previs de dessecació.[1] Aquests ous poden ser dispersats per diferents mecanismes com el vent, les aus aquàtiques i altres animals, que els transporten entre diferents zones. Els ous poden romandre inactius durant anys, cosa que permet a les espècies colonitzar nous hàbitats quan les condicions són favorables.
Entre els ecosistemes que colonitzen destaca els d'aigua dolça. La majoria dels Branchiopoda prosperen en basses temporals, llacs i pantans, on sovint no tenen peixos depredadors, cosa que els fa ideals per a aquests petits crustacis. Estan altament adaptats a hàbitats efímers i que els cicles de vida solen coincidir amb els períodes d'inundació i sequera. Els ous sobreviuen en condicions extremes fins que l'aigua torna.[3] Els aiguamolls temporals són hàbitats clau per a Branchiopoda com els Triops o els Laevicaudata.[4]
Algunes espècies, particularment tolerants a l'alta salinitat, com les del gènere Artemia, habiten en entorns hipersalins com planes salines i pous d'aigua salada. Altres, particularment tolerants a temperatures extremes, com certes espècies del gènere Daphnia, es troben en climes freds, incloses les regions àrtiques i antàrtiques.[5] Allà sobreviuen en basses estacionals formades durant el desglaç. Alguns Branchiopoda poden sobreviure en aigües altament àcides o bàsiques.
Evolució
[modifica]El registre fòssil de branquiòpodes es remunta almenys al Cambrià Superior i possiblement més enllà. Es creu que el grup és monofilètic, i Anostraca va ser el primer grup a ramificar-se.[6] Es creu que el grup va evolucionar als oceans, però es va veure obligat a quedar-se en bassals temporals i llacs hipersalins per l'evolució dels peixos ossis.[7] Encara que anteriorment es consideraven el grup germà de la resta de crustacis, ara s'accepta àmpliament que els crustacis formen un grup parafilètic, i es creu que Branchiopoda és germà d'un clade que comprèn Xenocarida (Remipèdia i Cephalocarida) i Hexapoda (insectes i els seus parents).[8]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Història natural dels Països Catalans. Artròpodes I (volum 9). 3a. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1990, p. 231-248. ISBN 84-85194-84-5.
- ↑ «WoRMS - World Register of Marine Species - Branchiopoda». [Consulta: 21 agost 2021].
- ↑ Freshwater Animal Diversity Assessment (en anglès). Springer, 2008, p. 167-176. ISBN 978-1-4020-8258-0.
- ↑ Williams, D. D.. The Biology of Temporary Waters (en anglès). Oxford University Press, 2006, p. 348. ISBN 978-0-19-852812-8.
- ↑ Biodiversity and Conservation Vol. 6 (en anglès). Springer, 1997, p. 1343-1365. ISBN 978-0-7923-4726-5.
- ↑ Martin, J.W.; Davis, G.E.. An Updated Classification of the Recent Crustacea (en anglès). Natural History Museum of Los Angeles County, 2001, p. 132.
- ↑ Light, Sol Felty. The Light and Smith Manual: Intertidal Invertebrates from Central California to Oregon (en anglès). University of California Press, 2007, p. 414. ISBN 978-0-520-23939-5.
- ↑ Andrew, David R. «A new view of insect-crustacean relationships II. Inferences from expressed sequence tags and comparisons with neural cladistics». Arthropod Structure & Development, 40, 3, 5-2011, pàg. 289–302. DOI: 10.1016/j.asd.2011.02.001. ISSN: 1873-5495. PMID: 21315832.
