Raspallet de les dents

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Raspall de dents)
Salta a: navegació, cerca
Un raspallet de les dents comú
Raspalls de dents.

Segons l'Associació Dental Nord-americana, el primer raspallet de les dents,[1] espalmadoret (de les dents) o rentadents fou creat el 1498 per un emperador xinès que va posar cordes de porc en un mànec gruixut. Els mercaders que visitaven la Xina van introduir el raspall entre els europeus però no van ser gaire comuns a Occident fins al segle XVII, ja que en aquells temps els europeus preferien raspalls de dents més tous confeccionats amb pèls de cavall. També era comú de rentar-se les dents després d'haver menjat amb una ploma d'ocell o utilitzar escuradents de bronze o argent. Hi va haver, però, un mètode més antic de raspallar-se els queixals amb un tros de tela que s'utilitzava a Europa d'ençà del temps dels romans. De totes maneres, els raspallets no es van popularitzar en el món occidental fins al segle XIX.[2]

Tècniques per a raspallar-se[modifica]

Hi ha diverses tècniques de raspallar-se:

  • Tècnica de Fones (rotació): És la tècnica més coneguda. Els fils del raspall es col·loquen contra la superfície de les dents. Les dents superiors s'han de raspallar fent girar el raspall cap amunt, de manera que els costats dels fils raspallin tant la geniva com les dents en un moviment arquejat. Les premolars i les molars es raspallen mitjançant un moviment de fregament sobre les seves superfícies.
  • Tècnica de Bass: En aquesta tècnica el raspall es col·loca en un angle de 45° contra la unió de la dent amb la geniva, després es realitza un moviment horitzontal per remoure la placa bacteriana. Per les cares internes de les incisives superiors i inferiors, es raspalla verticalment amb el raspall. La superfície de masticació les molars i premolars es raspallen mitjançant moviments de fregament cap endavant i endarrere.
  • Mètode combinat: Combina les dues tècniques descrites anteriorment. Es realitza la tècnica de Bass i després s'escombren les genives i les dents utilitzant la tècnica rotacional.
  • Tècnica de Stillman: Els fils del raspall s'inclinen en un angle de 45° dirigides a l'àpex de la dent; en fer-ho, s'ha de prendre cura que una part d'aquestes descansi en la geniva i una altra part en la dent. D'aquesta manera, es fa una pressió lleugera i es realitzen moviments vibratoris.
  • Tècnica de Charters: El raspallatge amb aquesta tècnica és útil per a netejar les àrees interproximals. Els fils del raspall es col·loquen a la vora de la geniva formant un angle de 45° i apuntant cap a la superfície oclusal. D'aquesta manera es realitzen moviments vibratoris en els espais interproximals. Raspallant les superfícies oclusals es pressionen els fils en els solcs i fissures i s'activa el raspall amb moviments de rotació sense canviar la posició de del cap dels fils. El raspall es col·loca verticalment durant la neteja de la cara lingual de les dents anteriors. Aquesta tècnica s'utilitza també al voltant dels aparells ortodòntics i quan està desapareixent el teixit interproximal, però no és recomanable quan són presents les papil·les.
  • Tècnica de Francesca: El raspallatge amb aquesta tècnica consisteix a netejar les àrees visibles més que les amagades, com que no es noten, fregant-se cuitosament les papil·les. Aquesta és la manera més utilitzada en la neteja de dents, encara que els metges prefereixen utilitzar el mètode combinat.

Recomanacions: Raspalleu la llengua i el paladar, amb cura. Un bon raspallatge dura almenys 2 minuts. 3 vegades al dia és la mesura perfecta.

Hi ha raspallets de dents amb netejadors de llengua amb la finalitat de facilitar aquesta tasca, així com raspalls elèctrics que produeixen l'efecte vibratori per si mateixos.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raspallet de les dents Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Raspallet». Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana, 06-11-2017.
  2. «El raspall de dents» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.135, Octubre 2013, p.20. ISSN: 1695-2014.