Dōgen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDōgen
Dogen.jpg
Nom original (ja) 道元
Biografia
Naixement 19 gener 1200
Otokuni District Tradueix
Mort 22 setembre 1253 (53 anys)
Kyoto
Religió Soto zen
Activitat
Ocupació Monjo budista, filòsof i professor
Professors Myōzen Tradueix i Rujing Tradueix
Alumnes Koun Ejō Tradueix
Obra
Obres destacables
Família
Família Koga family Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Eihei Dōgen (永平道元) també Dōgen Zenji (道元禅師) o Dōgen Kigen (道元希玄) o Koso Joyo Daishi (literalment Gran Mestre) (Kyoto, 19 de gener de 1200 – Ib., 22 setembre de 1253) va ser un mestre budista japonès fundador de l'escola Sōtō zen al Japó.

Biografia[modifica]

Nascut a Kyoto en el si d'una família noble, va quedar orfe de pare i mare a molt primerenca edat,[1] sent adoptat per un dels seus oncles. Als 13 anys, va entrar com a novici en l'Escola Budista del Tiantai, al Mont Hiei.[1]

En la primavera de 1223 va partir cap a la Xina, tornant al Japó en 1227 després d'haver estat reconegut pel mestre Rujing com a mestre de l'escola Cáodòng (曹洞宗, pronunciat Sōtō-shū en japonès).[1]

Després del seu retorn, va desenvolupar la seva activitat religiosa en temples propers a Kyoto,[1] reunint al seu al voltant una comunitat de seguidors de la nova escola del Budisme Zen.[2] El 1243, es va traslladar amb ells a la província d'Echizen, una antiga província que pertany a l'actual Prefectura de Fukui. En aquesta regió, va fundar el temple Eihei-ji (永平寺), que es manté fins a l'actualitat com un dels dos temples principals de l'escola Sōtō.

El Zen de Dōgen[modifica]

En el cor de la varietat de Zen que va ensenyar Dōgen hi ha una sèrie de conceptes clau, els quals són recalcats de forma repetida en els seus escrits. Tots aquests conceptes estan íntimament interrelacionats uns amb uns altres en el grau en el qual tots estan directament connectats amb el zazen, o la meditació asseguda, la qual considerava Dōgen que és idèntica al Zen, com s'expressa clarament en la primera frase del manual d'ensenyament de l'any 1243, Zazen-gi (坐禪儀 o "Principis de Zazen"):

« "Estudiar el Zen... es zazen".[3] »

Quan fa referència al zazen, Dōgen sovint es refereix específicament a shikantaza, traduïble lliurement com "res més que asseure's" o "només asseure's", que és un tipus de meditació asseguda en la qual:

« "el meditador s'asseu en un intens estat d'atenció concentrada que està lliure de pensaments, no dirigida sobre cap objecte, ni unida a cap contingut en particular"[4] »

Llegat[modifica]

La seva obra mestra, Shōbōgenzō (正法眼蔵), és una dels cims de la literatura Zen. Escrita al llarg de més de vint anys, es compon en les seves edicions canòniques de 92 llibres o fascicles.

Dōgen va tractar en ells una gran varietat de temes, des d'indicacions pràctiques per a l'organització de la vida monacal o la correcta pràctica del zazen, a records del seu viatge a la Xina o reflexions filosòfiques, entre les quals destaca la seva concepció del temps.

En la cultura popular[modifica]

  • En 2009 es va estrenar al Japó una pel·lícula biogràfica sobre la vida de Dōgen titulada Zen (禅) dirigida per Banmei Takahashi i amb Nakamura Kankurō VI en el paper de Dōgen.
  • En la sèrie nord-americana Lost, un personatge japonès, capdavanter d'una tribu nativa, es diu Dogen.

Obres[modifica]

  • Eiheikoroku (Crònica extensa d'Eihei); una recopilació de les conferències de Dogen. Està dividida en deu volums.[5]
  • Eiheishingi (Purs criteris d'Eihei); inclou altres textos com el Bendoho (Mètodes de la recerca de la veritat), Fushukuhanho (Mètode de prendre els menjars), Tenzokyokun (Instruccions per al cuiner). Es tracten de textos orientats a l'ordre comunitari de la vida monacal.
  • Fukanzazengi (Guia universal per al mètode estàndard de zazen); instruccions per a la correcta pràctica del zazen.
  • Gakudoyojinshu (Col·lecció de temes sobre l'aprenentatge de la veritat); un conjunt de textos independents, probablement recopilats per Dogen. Aborden temes relatius a la pràctica del budisme.
  • Hogyoki (Crònica de l'era Hogyo); preguntes i respostes entre Dogen i el seu mestre Tendo Nyojo.
  • Shinji-shobogenzo (Tresor del veritable ull del dharma, en caràcters xinesos originals); recopilació de Dogen de 300 koans, sense comentaris.[6]
  • Shobogenzo (Tresor del veritable ull del dharma); és l'obra més reconeguda de Dogen que en edicions modernes compta amb 95 capítols. Tracta sobre una àmplia quantitat de temes, ressaltant com a punts principals la no dualitat de la realitat i el zazen com a via principal per aconseguir el coneixement de la realitat.
  • Shobogenzo Zuimonki (Tesoro del veritable ull del dharma fàcil d'entendre per a les oïdes); col·lecció de xerrades informals de Dogen, esdevingudes entre 1235 i 1237.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Bodiford, William M. Soto Zen in Medieval Japan (Studies in East Asian Buddhism). University of Hawaii Press, 2008. ISBN 978-0-8248-3303-9. 
  2. Tanahashi 39
  3. "Principles of Zazen Arxivat 2015-desembre-16 en la Wayback Machine."; tr. Bielefeldt, Carl.
  4. Kohn, Michael H. The Shambhala Dictionary of Buddhism and Zen. Boston, MA: Shambhala Publications, 1991. ISBN 978-0-87773-520-5.  p. 196–197
  5. Kim, Hee-jin. Eihei Dogen, Mystical Realist. Wisdom Publications, 2004. ISBN 978-0-86171-376-9. 
  6. Nishijima, Gudo. Master Dōgen's Shinji Shobogenzo, 301 Koan Stories. Windbell, 2003. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dōgen Modifica l'enllaç a Wikidata