Escorç
L'escorç és un recurs del dibuix, la pintura i la fotografia que s'utilitza per donar la impressió de profunditat.[1] En l'escorç, la figura o alguna de les seves parts es dibuixa com si en la realitat estigués disposada perpendicularment o obliquament al pla del quadre, és a dir, per exemple, un braç que es dirigeix vers l'espectador, o una persona estirada en direcció a l'espectador i que, per tant, les seves dimensions es reprodueixen de manera distorsionada per donar sensació de realitat.
Un dels pintors que més i millor va utilitzar l'escorç com a recurs pictòric, fou Miquel Àngel, per exemple al sostre de la capella sixtina. També trobem un exagerat escorç a "Lamentació davant la mort de Crist" de Mantegna, que es troba a la Pinacoteca de Brera de Milà, o al "Crist de Sant Joan de la Creu" de Dalí.
Referències[modifica]
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.204. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
Bibliografia[modifica]
- Cabezas, L., Ortega de Uhler, L. F. Anàlisi gràfica i representació geomètrica Barcelona: UB, 1999
