Offret

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Offret
Fitxa tècnica
Direcció Andrei Tarkovsky
Protagonistes Erland Josephson
Susan Fleetwood
Allan Edwall
Guðrún S. Gísladóttir
Sven Wollter
Valérie Mairesse
Filippa Franzen
Tommy Kjellqvist
Producció Anna-Lena Wibom
Disseny de producció Andrei Tarkovski
Guió Andrei Tarkovsky
Música Johann Sebastian Bach
Watazumido-Shuso
Fotografia Sven Nykvist
Muntatge Andrei Tarkovsky
Michał Leszczyłowski
Distribuïdora Sandrew
Dades i xifres
País Suècia
Regne Unit
França
Data d'estrena 1986
Durada 142 minuts[1]
Idioma original Suec
Anglès
Francès
Temàtica
Gènere drama
Palmarès
Premis Gran Premi
Més informació
IMDB Fitxa 8.2/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Offret (literalment en català: sacrifici) és la darrera pel·lícula del director rus Andrei Tarkovski, el qual va morir poc després de finalitzar-la, el 1986. La producció, sueco-britànico-francesa, pretén ser una reflexió sobre la importància i les conseqüències que comporta fer una promesa.

Argument[modifica | modifica el codi]

Alexander ha deixat enrere la seva carrera d'actor i viu isolat amb la seva família en una illa escandinava.

Pel seu aniversari, Alexander acompanya el seu fill a la ribera. Mentre planten junts un arbre, el fill -que no parla després d'haver sigut sotmès a una operació al coll- escolta amb atenció el conte que li explica el seu pare, sobre un monjo que planta un arbre mort i el rega amb persistència cada dia fins que finalment acaba florint.

De cop, el carter Otto arriba per tal d'entregar un telegrama a Alexander, i aprofita l'ocasió per posar-se a filosofar sobre el nan de Zarathustra de Nietzsche. Més tard, mestre els convidats van entrant a la casa, és Alexander qui es posa a reflexionar i es qüestiona l'estat de la civilització, el progrés científic i la impotència dels ésser humans.

Mentre els preparatius de la festa progressen, el carter Otto regala un mapa antic d'Europa a Alexander, a qui li agrada col·leccionar fenòmens inexplicables o estranys, dels quals es documenta rigorosament.

De cop, el cel s'ennuvoleix i el sòl comença a tremolar fent vibrar els mobles i la casa mateixa. Els estupefactes hostes no se'n saben avenir i el metge fins i tot ha de posar una injecció a Adelaide, presa d'un atac d'histèria. Abans que la televisió es talli de cop, s'escolta una veu que anuncia "ordre! Cadascú ha de restar on és perquè no hi ha cap lloc a Europa que sigui més segur que el lloc on ens trobem".

Desconcertat, Alexander es posa finalment a resar i promet sacrificar tot el que estima i no pronunciar cap més mot si tot retorna a la situació del matí. Otto, per altra banda, reapareix per convèncer a Aleksander d’anar-se'n al llit amb Maria, per tal de salvar el món.

Ja a la casa on habita ella, Alexander li confessa a Maria l'absurditat de la seva existència i, amb xantatge emocional, la seduiex fins que la jove accedeix als propósits d'Alexander.

Quan l'endemà Aleksander es lleva a casa, tot sembla haver tornat a la situació normal. Després d'haver esmorsat, Alexander aprofita l'absència de la seva esposa i hostes per tal de complir la promesa del dia anterior, tot calant foc a casa seva.

Abans que les darreres flames deixen completament carbonitzada la mansió, un cotxe de l'hospital psiquiàtric apareix per emportar-se'n a Aleksandre.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Sacrifice (1986)». [Consulta: 19 desembre 2013].
  2. «Offret». svensk-filmdatabas.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]