Ludolf Backhuysen
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 desembre 1630  Emden | ||
| Mort | 7 novembre 1708 (77 anys) Amsterdam | ||
| Religió | Calvinisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura | ||
| Ocupació | pintor (1658–1708), gravador a la manera negra, pintor de miniatures, cal·lígraf, gravador, aiguafortista, dibuixant | ||
| Activitat | 1649 - 1707 | ||
| Gènere | Marina, paisatge, pintura d'història i retrat | ||
| Catàleg raonat | Ludolf Bakhuyzen catalog raisonné, 1923 (1923) Ludolph Backhuyzen catalogue raisonné, 1835 (en)  (1835) | ||
| Professors | Allaert van Everdingen i Hendrick Jacobsz. Dubbels | ||
| Alumnes | Michiel Maddersteeg, Jan Claes Rietschoof, Hendrik Rietschoof, Abraham Storck, Aernout Smit, Antoni Rutgers i Pieter Coopse | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Cònjuge | Anna de Hooghe (1680–) Alida Greffet (1664–) | ||
  | |||
Ludolf Backhuysen o Bakhuizen (Emden, Hannover, 28 de desembre de 1630 - Amsterdam, 17 de novembre de 1708) fou un pintor i gravador especialitzat en marines
Bakhuysen va començar la seva carrera com a comptable. Treballant per a un comerciant d'Amsterdam va descobrir una inclinació tan forta cap a la pintura que va abandonar el negoci i es va dedicar a l'art. Va emigrar a Holanda en finalitzar la Guerra dels Trenta Anys. Va estudiar primer amb Allart van Everdingen i després amb Hendrik Dubbels, dos mestres de l'època que aviat van elogiar les seves marines.[1]
Va ser un estudiós de la natura. Les seves composicions, són gairebé totes variacions sobre el mateix tema, el mar, marcat per un intens realisme i una fidel imitació de la natura. En els seus últims anys, Backhuysen va realitzar gravats i es va especialitzar en la cal·ligrafia.
En vida, Backhuysen rebre la visita de Cosme II de Mèdici i Pere el Gran. El 1699 va obrir una galeria d'art a la planta superior de l'ajuntament d'Amsterdam. Després d'una visita a Anglaterra, va morir a Amsterdam el 17 de novembre de 1708.
Referències
[modifica]- ↑ «Ludolf Backhuysen». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
