Guy Debord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guy Debord
Guy Debord (al centro) nell'aprile 1957 con Michèle Bernstein e Asger Jorn.jpg
Guy Debord (al centre) envoltat per Michèle Bernstein i Asger Jorn l'any 1957.
Naixement 28 de desembre de 1931
París, França
Mort 30 de novembre de 1994(1994-11-30) (als 62 anys)
Bellevue-la-Montagne, França
Ocupació Cineasta, artista, filòsof, director de cinema, dissenyador gràfic, guionista, assagista, escriptor, autobiògraf i traductor
Era Filosofia contemporània
Regió Filosofia occidental
Escola de pensament/tradició Internacional Situacionista
Internacional Lletrista
Signatura
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Guy Ernest Debord (París, 28 de desembre de 1931 - Bellevue-la-Montagne, 30 de novembre de 1994) va ser un filòsof, escriptor i cineasta francès, membre de la Internacional Lletrista, del grup radical de postguerra Socialisme o barbàrie i fundador i principal teòric de la Internacional Situacionista.[1]

Molt influenciat per les lectures del jove Marx, Stirner, Proudhon, Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]] i Clausewitz, així com els clàssics espanyols Baltasar Gracián i Jorge Manrique, assumint una actitud anarquitzant i existencialista, molt crítica amb el liberalisme i la societat consumista i també amb les societats burocràtiques del comunisme real. Visqué uns anys a Itàlia, on participà en la realització de documentals, i on, el 1957, fundà la Internacional Situacionista, un moviment radical basat en el que ell definia, guiat pel seu hedonisme, com la <societat de l'espectacle>, entenent per espectacle no un conjunt d'imatges, sinó <una relació social entre persones mediatitzades per les imatges>.

El moviment situacionista arrelà a França i Alemanya entre cercles de joves universitaris. Debord participà en la rebel·lió del maig francès de 1968, encara que sempre es negà, al contrari de Daniel Cohn-Bendit, Alain Krivine i altres destacats <rebels> de llavors, a desenvolupar un rol protagonista. Però tanmateix, l'eslògan del situacionisme, blasmat en la frase <la imaginació al poder>, fou el símbol d'aquella revolta. També es dedicà a l'assaig, publicant un opuscle en el que definia de manera molt concisa a intel·lectuals contemporanis (Jean-Paul Sartre, d'inqualificable; Martin Heidegger, un pobre nazi), denunciant-los per apropiar-se d'experiències alienes per a promocionar-se. La seva obra més coneguda és La societat de l'espectacle, editada el 1967, i de nou el 1992, una crítica ferotge del <regne irresponsable de la mercaderia i del autoritarisme polític>, tal com ell considerava el món occidental. Debord fou, en el fons, un gran escèptic i un home irònic, i malgrat que van intentar relacionar-lo amb el maoisme, en realitat fou un nihilista de la política, un <anarca> (anarquista), segons la expressió encunyada per Ernst Jünger. Morí per suïcidi.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. «Guy Debord». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guy Debord Modifica l'enllaç a Wikidata