Sant Privat d'en Bas
| ||||
| Tipus | entitat singular de població i ens local històric de Catalunya | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Girona | |||
| Comarca | Garrotxa | |||
| Municipi | la Vall d'en Bas | |||
| Població humana | ||||
| Població | 384 (2025) | |||
| Idioma oficial | català | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 535 m | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Codi postal | 17176 | |||
| Codi INE | 17207040300 | |||
| Codi IDESCAT | 1720760403400 | |||
Sant Privat d'en Bas és un poble i ens local històric del municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa). Des del punt de vista estadístic poblacional, també és una entitat singular de població.
Era la capital de l'antic municipi homònim conformat el Segle XIX que incloia el Mallol (que havia estat la capital històrica del Vescomtat de Bas). Aquest antic municipi, el 1968, va ser integrat dins de l'actual municipi de la Vall d'en Bas en ajuntar-se amb La Pinya, Sant Esteve d'en Bas i Joanetes.[1][2].
Història
[modifica]El lloc de Sant Privat d'en Bas apareix per primera vegada l'any 898 en un precepte del rei carolingi Carles el Simple. L'església es documenta l'any 1017, en la carta de dotació del bisbat de Besalú. A partir del segle xii el lloc de Sant Privat d'en Bas passà a mans dels vescomtes de Bas.[3]
Patrimoni
[modifica]El principal element patrimonial de Sant Privat d'en Bas és l'església d'origen romànic de Sant Privat.
Personatges cèlebres
[modifica]El 1811 hi nasqué Josep Estartús i Aiguabella, mariscal de camp carlí que participà en les tres guerres carlines.
El 2024 la població del poble era de 376 habitants.
Educació
[modifica]Llar d'Infants (3-6 anys)
- Escola Verntallat
Primària
- Escola Verntallat
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ «Església de Sant Privat d'en Bas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 novembre 2016].
