Antoni Serra i Bauçà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntoni Serra i Bauçà
Antoni Serra.jpg
Biografia
Naixement 29 gener 1936 (83 anys)
Sóller
Activitat
Ocupació Escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Antoni Serra i Bauçà (Sóller, 29 de gener del 1936) és un escriptor mallorquí. Va estudiar medicina a Barcelona, però a partir del 1960 s'ha dedicat a la literatura de ficció i al periodisme, àmbit en què ha desenvolupat una gran tasca en diversos diaris (Última Hora, principalment, Diario de Mallorca, Tele/Xpres i Avui), revistes i setmanaris (Tele/Estel, El Temps, Segell i Temps Moderns), en què ha publicat articles d'opinió, reportatges i crítiques de teatre i de cinema, i literatura.

Va ser un dels fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual fou vicepresident. Va dirigir durant quasi cinc anys la Llibreria Tous de Palma. També fou el secretari tècnic a les Illes del Segon Congrés de Cultura Catalana. Fou Escriptor del Mes al Principat de Catalunya l'any 1995.

Va començar escrivint en castellà, però l'any 1972 publicava, ja en català, La gloriosa mort de Joan Boira. Seguiren, entre d'altres, El cap dins el cercle (1979), Més enllà del mur (1987), Carrer de l'Argenteria, 36 (1988), Per ben morir (1988), Llibre de família (1991), Panorama interior en gris (1993) o La insostenible levitat dels cossos (1996). És el creador del personatge Celso Mosqueiro, el perdiguer d’El blau pàl·lid de la rosa de paper (1985), L'arqueòloga va somriure abans de morir (1986), Espurnes de sang (1989), RIP, senyor Mosqueiro (1989) o Cita a Belgrad (1992). Ha assajat la novel·la d'intrigues amb L'avinguda de la fosca (1994).

Ha conreat la narrativa curta amb Entrada de fosca (1972) i Tríptic del viatger (1975), i l'assaig amb Gent del carrer (1971), Gràcies, no volem flors (1982) i la biografia Gabriel Alomar: L'honestedat difícil (1984).

En els darrers temps ha publicat el seu diari d'escriptor amb el títol genèric de Diari d'ombres, paisatges i figures i fins a hores d'ara n'han aparegut quatre volums: La mort del vell dictador (2002), L'activisme cultural (2004), La decrepitud del periodisme (2007) i Literatura, passió insubstituïble (2009).

Ha estat traduït al castellà, a l'italià, al francès i a l'alemany. També ha participat en uns quants llibres col·lectius, sobretot als signats pel col·lectiu Ofèlia Dracs.

Obres publicades amb El Gall Editor[modifica]

  • "El professor de literatura"

Enllaços externs[modifica]