Vés al contingut

Partit Liberal del Canadà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Liberal del Canadà
(en) Liberal Party of Canada
(fr) Parti libéral du Canada Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomGrits Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasocioliberalisme
liberalisme al Canadà Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme
centreesquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaClear Grits
Partit Roig Modifica el valor a Wikidata
Creació1861
FundadorGeorge Brown Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deInternacional Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membres300.000 (2014) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMark Carney (2025–) Modifica el valor a Wikidata
Líder Modifica el valor a WikidataMark Carney Modifica el valor a Wikidata
JoventutsJoves Liberals del Canadà Modifica el valor a Wikidata
Filial
Senat del Canadà
0 / 105
Cambra dels Comuns del Canadà
156 / 338 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webliberal.ca Modifica el valor a Wikidata

Facebook: LiberalCA X: liberal_party Bluesky: liberalca.bsky.social Instagram: liberalca Youtube (canal): UCaQoN-NrzI_7rS_3s33PUVA Modifica el valor a Wikidata

El Partit Liberal del Canadà[1] (en anglès: Liberal Party of Canada; en francès: Parti libéral du Canada) és un partit federal al Canadà. Ha estat en el poder gran part del temps en el passat segle.

Història

[modifica]

El NPD va aconseguir un rècord de 43 diputats a les eleccions federals del Canadà de 1988 però el Partit Liberal del Canadà va recollir la majoria dels beneficis d'oposar-se al Tractat de Lliure Comerç del Canadà i els Estats Units i emergir com l'alternativa al govern. La pluja d'atacs dels conservadors contra els liberals, així com la divisió de vots entre el Nou Partit Democràtic (NDP) i els liberals, els va ajudar a guanyar una segona majoria consecutiva.

En 1990 Jean Chrétien va convertir-se en el líder del partit,[2] i nomenat primer ministre després de les eleccions federals del Canadà de 1993, quan derrotà amb el 49% del vot popular[3] la conservadora Kim Campbell, i revalidà el càrrec per majoria absoluta als comicis de 1997 i el 2000. Durant el seu mandat es va constituir la nova província de Nunavut (1999), primera amb majoria de població indígena, i se celebrà un segon referèndum al Quebec (1995), que guanyaren els contraris al sobiranisme per un escàs marge de vots.

Paul Martin va succeir el 14 de novembre de 2003 a Jean Chrétien com a líder del Partit Liberal i esdevingué en primer ministre el 12 de desembre d'aquell mateix any.[4] Després de les eleccions federals del Canadà de 2004, Martin va mantenir el poder tot i que passà a liderar un govern en minoria amb el suport extern del Nou Partit Democràtic (NPD) de Jack Layton.[5] Sota el lideratge de Martin, el govern federal va arribar a l'Acord de Kelowna de 2006, un consens amb els pobles indígenes, nacions métis i líders inuits del Canadà per eliminar els dèficits de les Primeres Nacions en finançament, salut, educació i habitatge.[6]

Forçat per una moció de confiança de Partit Conservador del Canadà (PCC), Bloc Québécois i NPD el 28 de novembre de 2005,[7] convocà eleccions anticipades el 2006, que van ser guanyades amb un estret marge pels conservadors de Stephen Harper, que formà govern en minoria.[8] Els mals resultats a les eleccions van provocar que Martin refusés convertir-se en líder opositor, continuant com a líder del partit liberal fins una nova convenció del partit lliurant les seves funcions parlamentàries al líder provisional Bill Graham.[9] i el 18 de març de 2006 dimití com a líder del partit, deixant el càrrec en mans de Graham.

Michael Ignatieff es va proposar per a líder del Partit Liberal, sent vençut per Stéphane Dion, però va renunciar pels mals resultats a les eleccions federals de Canadà de 2008.

Ignatieff va ser líder interí des de novembre fins que finalment va ser elegit líder el maig de 2009,[10] però també va dimitir pels mals resultats a les eleccions federals del Canadà de 2011,[11] en què va el partit va quedar tercer i l'oposició va quedar en mans del NDP.[12] Bob Rae va agafar el relleu de manera provisional[13]

Justin Trudeau

[modifica]

L'abril de 2013 Justin Trudeau va ser escollit nou líder amb el 80,1% dels 104.000 vots emesos[14] competint amb cinc altres candidatures, Martin Cauchon, Deborah Coyne, Martha Hall Findlay, Joyce Murray i Karen McCrimmon.

El partit va guanyar amb majoria absoluta a les eleccions federals del Canadà de 2015 i Justin Trudeau va convertir-se en primer ministre.[15] Tant a les eleccions federals del Canadà de 2019[16] com en les del 2021,[17] el partit va ser reelegit fent un govern en minoria encapçalat per Trudeau. A principis de setembre de 2024 el NDP li va retirar el suport, i tot això va suparar una moció de confiança del partit conservador el 25 de setembre,[18] però finalment el 6 de gener de 2025 va dimitir com a primer ministre i com a líder del partit liberal.[19]

Mack Carney

[modifica]

Trudeau fou rellevat per Mark Carney, exgovernador del Banc del Canadà i del Banc d'Anglaterra i que es va imposar a l'exviceprimera ministra de Finances Chrystia Freeland.[20] Carney va guanyar les eleccions federals de Canadà de 2025, instal·lant un nou govern liberal en minoria.[21]

Resultats electorals

[modifica]

House of Commons

[modifica]
Electcció Líder Vots % Escons +/– Posició Govern
1867 George Brown 60,818 22.70
62 / 180
Augment 62 Augment 2n Oposició
1872 Edward Blake 110,556 34.70
95 / 200
Augment 33 = 2n Oposició
1874 Alexander Mackenzie 128,455 39.50
129 / 206
Augment 34 Augment 1r Majoria
1878 180,074 33.10
63 / 206
Disminució 66 Disminució 2n Oposició
1882 Edward Blake 160,547 31.10
73 / 211
Augment 10 = 2n Oposició
1887 312,736 43.10
80 / 215
Augment 7 = 2n Oposició
1891 Wilfrid Laurier 350,512 45.20
90 / 215
Augment 10 = 2n Oposició
1896 401,425 41.40
117 / 213
Augment 27 Augment 1r Majoria
1900 477,758 50.30
128 / 213
Augment 11 = 1r Majoria
1904 521,041 50.90
137 / 214
Augment 9 = 1r Majoria
1908 570,311 48.90
133 / 221
Disminució 4 = 1r Majoria
1911 596,871 45.82
85 / 221
Disminució 48 Disminució 2n Oposició
1917 729,756 38.80
82 / 235
Disminució 3 Disminució 2n Oposició
1921 Mackenzie King 1,285,998 41.15
118 / 235
Augment 36 Augment 1r Majoria
1925 1,252,684 39.74
100 / 245
Disminució 18 Disminució 2n Minoria
Oposició
1926 1,397,031 42.90
116 / 245
Augment 16 Augment 1r Minoria
1930 1,716,798 45.50
89 / 245
Disminució 27 Disminució 2n Oposició
1935 1,967,839 44.68
173 / 245
Augment 84 Augment 1r Majoria
1940 2,365,979 51.32
179 / 245
Augment 6 = 1r Majoria
1945 2,086,545 39.78
118 / 245
Disminució 61 = 1r Minoria
1949 Louis St. Laurent 2,874,813 49.15
191 / 262
Augment 73 = 1r Majoria
1953 2,731,633 48.43
169 / 265
Disminució 22 = 1r Majoria
1957 2,702,573 40.50
105 / 265
Disminució 64 Disminució 2n Oposició
1958 Lester Pearson 2,432,953 33.40
48 / 265
Disminució 57 = 2n Oposició
1962 2,846,589 36.97
99 / 265
Augment 51 = 2n Oposició
1963 3,276,996 41.48
128 / 265
Augment 29 Augment 1r Minoria
1965 3,099,521 40.18
131 / 265
Augment 3 = 1r Minoria
1968 Pierre Trudeau 3,686,801 45.37
154 / 264
Augment 23 = 1r Majoria
1972 3,717,804 38.42
109 / 264
Disminució 45 = 1r Minoria
1974 4,102,853 43.15
141 / 264
Augment 32 = 1r Majoria
1979 4,595,319 40.11
114 / 282
Disminució 27 Disminució 2n Oposició
1980 4,855,425 44.34
147 / 282
Augment 33 Augment 1r Majoria
1984 John Turner 3,516,486 28.02
40 / 282
Disminució 107 Disminució 2n Oposició
1988 4,205,072 31.92
83 / 295
Augment 43 = 2n Oposició
1993 Jean Chrétien 5,647,952 41.24
177 / 295
Augment 94 Augment 1r Majoria
1997 4,994,277 38.46
155 / 301
Disminució 22 = 1r Majoria
2000 5,252,031 40.85
172 / 301
Augment 17 = 1r Majoria
2004 Paul Martin 4,982,220 36.73
135 / 308
Disminució 37 = 1r Minoria
2006 4,479,415 30.23
103 / 308
Disminució 32 Disminució 2n Oposició
2008 Stéphane Dion 3,633,185 26.26
77 / 308
Disminució 26 = 2n Oposició
2011 Michael Ignatieff 2,783,175 18.91
34 / 308
Disminució 43 Disminució 3rd Oposició
2015 Justin Trudeau 6,928,055 39.47
184 / 338
Augment 150 Augment 1r Majoria
2019 6,018,728 33.12
157 / 338
Disminució 27 = 1r Minoria
2021 5,556,629 32.62
160 / 338
Augment 3 = 1r Minoria[a]
2025 Mark Carney 8,595,506 43.76
169 / 343
Augment 9 = 1r Minoria

Membres destacats

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. L'NDP va prestar suport al PL entre març de 2022 i setembre de 2024, sense signar un pacte de govern explícit.

Referències

[modifica]
  1. «Partit Liberal del Quebec». ésAdir. [Consulta: 15 març 2025].
  2. Simpson, Jeffrey. «Are we witnessing the strange death of Liberal Canada?» (en anglès). The Globe and Mail, 27-06-2015. [Consulta: 19 febrer 2025].
  3. Turnbull, Lori. «The Bloc and the Beau Rêve of 1993» (en anglès). Policy, 30-09-2024. [Consulta: 27 gener 2025].
  4. «Paul Martin sucede a Chrétien al frente del gobierno de Canadá» (en castellà). La Nacion, 13-12-2003. [Consulta: 26 novembre 2024].
  5. «Layton surprises locals: Supporters 'blown away' by win over Blaikie, Nystrom». Star-Phoenix, 27-01-2003, p. A1.
  6. «Charest calls on Harper to honour Kelowna aboriginal accord» (en anglès). Canada.com, 04-03-2007. [Consulta: 21 abril 2025].
  7. «The vote that toppled Paul Martin's minority government» (en anglès). CBC, 28-11-2018. [Consulta: 20 novembre 2024].
  8. Harrison, Trevor W. «Conservative Party» (en anglès). The Canadian Encyclopedia, 16-11-2011. [Consulta: 20 novembre 2024].
  9. «Martin to split duties with interim leader Bill Graham» (en anglès). CBC, 01-02-2006. [Consulta: 24 març 2025].
  10. «Ignatieff named interim Liberal leader». CBC News, 10-12-2008 [Consulta: 22 agost 2011].
  11. «After crushing loss, Ignatieff resigns as Liberal leader» (en anglès). Canoe News, 03-05-2011. [Consulta: 22 agost 2011].
  12. Vulliamy, Ed. «The New Democratic Party: the rag-tag alliance that became Canada's official opposition» (en anglès). The Guardian, 08-05-2011. [Consulta: 20 juny 2025].
  13. «Bob Rae chosen as Canada Liberal Party interim leader» (en anglès). BBC, 25-05-2011. [Consulta: 11 novembre 2024].
  14. «Justin Trudeau se convierte en el nuevo líder del Partido Liberal de Canadá» (en castellà). Noticias Mont-real, 14-04-2013 [Consulta: 18 octubre 2015].
  15. Zurcher, Anthony «Trudeau brings Liberals back on top». BBC News, 20-10-2015.
  16. «Trudeau descarta un gobierno de coalición tras su victoria en Canadá» (en castellà). AFP, 23-10-2019. [Consulta: 25 octubre 2019].
  17. «« Ça ne vous tente plus qu’on parle de politique ou d’élections », constate Trudeau» (en francès canadenc). Radio Canada. [Consulta: 21 setembre 2021].
  18. «Justin Trudeau survives confidence vote but other problems still loom» (en anglès). The Guardian, 25-09-2024. [Consulta: 25 setembre 2024].
  19. Ramajo, Malena. «Justin Trudeau dimiteix com a primer ministre del Canadà després de 9 anys al poder». El Nacional, 06-01-2025. [Consulta: 6 gener 2025].
  20. Sánchez Iranzo, Marta. «Mark Carney rellevarà Justin Trudeau com a líder del partit liberal i primer ministre del Canadà». El Nacional, 10-03-2025. [Consulta: 10 març 2025].
  21. Murphy, Jessica. «Canada's Carney unveils cabinet of familiar and fresh faces amid US trade war» (en anglès). BBC, 14-05-2025. [Consulta: 21 maig 2025].