Partit Liberal del Canadà
(en) Liberal Party of Canada (fr) Parti libéral du Canada  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Sobrenom | Grits | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socioliberalisme liberalisme al Canadà | ||||
| Alineació política | centrisme centreesquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Clear Grits Partit Roig | ||||
| Creació | 1861 | ||||
| Fundador | George Brown | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Internacional Liberal | ||||
| Membres | 300.000 (2014) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Mark Carney (2025–) | ||||
| Líder | Mark Carney | ||||
| Joventuts | Joves Liberals del Canadà | ||||
| Filial | Partit Liberal de Nova Escòcia Partit Liberal d'Alberta Associació Liberal de Nova Brunsvic Partit Liberal de Saskatchewan Partit Liberal de l'Illa del Príncep Eduard Partit Liberal dels Territoris del Nord-oest Partit Liberal del Quebec Partit Liberal de Terranova i Labrador Partit Liberal de Yukon Partit Llibertat d'Ontàrio Partit Liberal de Manitoba Partit Liberal de la Colúmbia Britànica (–1987) | ||||
| Senat del Canadà | 0 / 105 | ||||
| Cambra dels Comuns del Canadà | 156 / 338 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | liberal.ca | ||||
     | |||||
El Partit Liberal del Canadà[1] (en anglès: Liberal Party of Canada; en francès: Parti libéral du Canada) és un partit federal al Canadà. Ha estat en el poder gran part del temps en el passat segle.
Història
[modifica]El NPD va aconseguir un rècord de 43 diputats a les eleccions federals del Canadà de 1988 però el Partit Liberal del Canadà va recollir la majoria dels beneficis d'oposar-se al Tractat de Lliure Comerç del Canadà i els Estats Units i emergir com l'alternativa al govern. La pluja d'atacs dels conservadors contra els liberals, així com la divisió de vots entre el Nou Partit Democràtic (NDP) i els liberals, els va ajudar a guanyar una segona majoria consecutiva.
En 1990 Jean Chrétien va convertir-se en el líder del partit,[2] i nomenat primer ministre després de les eleccions federals del Canadà de 1993, quan derrotà amb el 49% del vot popular[3] la conservadora Kim Campbell, i revalidà el càrrec per majoria absoluta als comicis de 1997 i el 2000. Durant el seu mandat es va constituir la nova província de Nunavut (1999), primera amb majoria de població indígena, i se celebrà un segon referèndum al Quebec (1995), que guanyaren els contraris al sobiranisme per un escàs marge de vots.
Paul Martin va succeir el 14 de novembre de 2003 a Jean Chrétien com a líder del Partit Liberal i esdevingué en primer ministre el 12 de desembre d'aquell mateix any.[4] Després de les eleccions federals del Canadà de 2004, Martin va mantenir el poder tot i que passà a liderar un govern en minoria amb el suport extern del Nou Partit Democràtic (NPD) de Jack Layton.[5] Sota el lideratge de Martin, el govern federal va arribar a l'Acord de Kelowna de 2006, un consens amb els pobles indígenes, nacions métis i líders inuits del Canadà per eliminar els dèficits de les Primeres Nacions en finançament, salut, educació i habitatge.[6]
Forçat per una moció de confiança de Partit Conservador del Canadà (PCC), Bloc Québécois i NPD el 28 de novembre de 2005,[7] convocà eleccions anticipades el 2006, que van ser guanyades amb un estret marge pels conservadors de Stephen Harper, que formà govern en minoria.[8] Els mals resultats a les eleccions van provocar que Martin refusés convertir-se en líder opositor, continuant com a líder del partit liberal fins una nova convenció del partit lliurant les seves funcions parlamentàries al líder provisional Bill Graham.[9] i el 18 de març de 2006 dimití com a líder del partit, deixant el càrrec en mans de Graham.
Michael Ignatieff es va proposar per a líder del Partit Liberal, sent vençut per Stéphane Dion, però va renunciar pels mals resultats a les eleccions federals de Canadà de 2008.
Ignatieff va ser líder interí des de novembre fins que finalment va ser elegit líder el maig de 2009,[10] però també va dimitir pels mals resultats a les eleccions federals del Canadà de 2011,[11] en què va el partit va quedar tercer i l'oposició va quedar en mans del NDP.[12] Bob Rae va agafar el relleu de manera provisional[13]
Justin Trudeau
[modifica]L'abril de 2013 Justin Trudeau va ser escollit nou líder amb el 80,1% dels 104.000 vots emesos[14] competint amb cinc altres candidatures, Martin Cauchon, Deborah Coyne, Martha Hall Findlay, Joyce Murray i Karen McCrimmon.
El partit va guanyar amb majoria absoluta a les eleccions federals del Canadà de 2015 i Justin Trudeau va convertir-se en primer ministre.[15] Tant a les eleccions federals del Canadà de 2019[16] com en les del 2021,[17] el partit va ser reelegit fent un govern en minoria encapçalat per Trudeau. A principis de setembre de 2024 el NDP li va retirar el suport, i tot això va suparar una moció de confiança del partit conservador el 25 de setembre,[18] però finalment el 6 de gener de 2025 va dimitir com a primer ministre i com a líder del partit liberal.[19]
Mack Carney
[modifica]Trudeau fou rellevat per Mark Carney, exgovernador del Banc del Canadà i del Banc d'Anglaterra i que es va imposar a l'exviceprimera ministra de Finances Chrystia Freeland.[20] Carney va guanyar les eleccions federals de Canadà de 2025, instal·lant un nou govern liberal en minoria.[21]
Resultats electorals
[modifica]House of Commons
[modifica]| Electcció | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Posició | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1867 | George Brown | 60,818 | 22.70 | 62 / 180 |
 62
|
2n
|
Oposició |
| 1872 | Edward Blake | 110,556 | 34.70 | 95 / 200 |
33
|
= 2n | Oposició |
| 1874 | Alexander Mackenzie | 128,455 | 39.50 | 129 / 206 |
34
|
1r
|
Majoria |
| 1878 | 180,074 | 33.10 | 63 / 206 |
 66
|
2n
|
Oposició | |
| 1882 | Edward Blake | 160,547 | 31.10 | 73 / 211 |
10
|
= 2n | Oposició |
| 1887 | 312,736 | 43.10 | 80 / 215 |
7
|
= 2n | Oposició | |
| 1891 | Wilfrid Laurier | 350,512 | 45.20 | 90 / 215 |
10
|
= 2n | Oposició |
| 1896 | 401,425 | 41.40 | 117 / 213 |
27
|
1r
|
Majoria | |
| 1900 | 477,758 | 50.30 | 128 / 213 |
11
|
= 1r | Majoria | |
| 1904 | 521,041 | 50.90 | 137 / 214 |
9
|
= 1r | Majoria | |
| 1908 | 570,311 | 48.90 | 133 / 221 |
4
|
= 1r | Majoria | |
| 1911 | 596,871 | 45.82 | 85 / 221 |
48
|
2n
|
Oposició | |
| 1917 | 729,756 | 38.80 | 82 / 235 |
3
|
2n
|
Oposició | |
| 1921 | Mackenzie King | 1,285,998 | 41.15 | 118 / 235 |
36
|
1r
|
Majoria |
| 1925 | 1,252,684 | 39.74 | 100 / 245 |
18
|
2n
|
Minoria | |
| Oposició | |||||||
| 1926 | 1,397,031 | 42.90 | 116 / 245 |
16
|
1r
|
Minoria | |
| 1930 | 1,716,798 | 45.50 | 89 / 245 |
27
|
2n
|
Oposició | |
| 1935 | 1,967,839 | 44.68 | 173 / 245 |
84
|
1r
|
Majoria | |
| 1940 | 2,365,979 | 51.32 | 179 / 245 |
6
|
= 1r | Majoria | |
| 1945 | 2,086,545 | 39.78 | 118 / 245 |
61
|
= 1r | Minoria | |
| 1949 | Louis St. Laurent | 2,874,813 | 49.15 | 191 / 262 |
73
|
= 1r | Majoria |
| 1953 | 2,731,633 | 48.43 | 169 / 265 |
22
|
= 1r | Majoria | |
| 1957 | 2,702,573 | 40.50 | 105 / 265 |
64
|
2n
|
Oposició | |
| 1958 | Lester Pearson | 2,432,953 | 33.40 | 48 / 265 |
57
|
= 2n | Oposició |
| 1962 | 2,846,589 | 36.97 | 99 / 265 |
51
|
= 2n | Oposició | |
| 1963 | 3,276,996 | 41.48 | 128 / 265 |
29
|
1r
|
Minoria | |
| 1965 | 3,099,521 | 40.18 | 131 / 265 |
3
|
= 1r | Minoria | |
| 1968 | Pierre Trudeau | 3,686,801 | 45.37 | 154 / 264 |
23
|
= 1r | Majoria |
| 1972 | 3,717,804 | 38.42 | 109 / 264 |
45
|
= 1r | Minoria | |
| 1974 | 4,102,853 | 43.15 | 141 / 264 |
32
|
= 1r | Majoria | |
| 1979 | 4,595,319 | 40.11 | 114 / 282 |
27
|
2n
|
Oposició | |
| 1980 | 4,855,425 | 44.34 | 147 / 282 |
33
|
1r
|
Majoria | |
| 1984 | John Turner | 3,516,486 | 28.02 | 40 / 282 |
107
|
2n
|
Oposició |
| 1988 | 4,205,072 | 31.92 | 83 / 295 |
43
|
= 2n | Oposició | |
| 1993 | Jean Chrétien | 5,647,952 | 41.24 | 177 / 295 |
94
|
1r
|
Majoria |
| 1997 | 4,994,277 | 38.46 | 155 / 301 |
22
|
= 1r | Majoria | |
| 2000 | 5,252,031 | 40.85 | 172 / 301 |
17
|
= 1r | Majoria | |
| 2004 | Paul Martin | 4,982,220 | 36.73 | 135 / 308 |
37
|
= 1r | Minoria |
| 2006 | 4,479,415 | 30.23 | 103 / 308 |
32
|
2n
|
Oposició | |
| 2008 | Stéphane Dion | 3,633,185 | 26.26 | 77 / 308 |
26
|
= 2n | Oposició |
| 2011 | Michael Ignatieff | 2,783,175 | 18.91 | 34 / 308 |
43
|
3rd
|
Oposició |
| 2015 | Justin Trudeau | 6,928,055 | 39.47 | 184 / 338 |
150
|
1r
|
Majoria |
| 2019 | 6,018,728 | 33.12 | 157 / 338 |
27
|
= 1r | Minoria | |
| 2021 | 5,556,629 | 32.62 | 160 / 338 |
3
|
= 1r | Minoria[a] | |
| 2025 | Mark Carney | 8,595,506 | 43.76 | 169 / 343 |
9
|
= 1r | Minoria |
Membres destacats
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ L'NDP va prestar suport al PL entre març de 2022 i setembre de 2024, sense signar un pacte de govern explícit.
Referències
[modifica]
- ↑ «Partit Liberal del Quebec». ésAdir. [Consulta: 15 març 2025].
- ↑ Simpson, Jeffrey. «Are we witnessing the strange death of Liberal Canada?» (en anglès). The Globe and Mail, 27-06-2015. [Consulta: 19 febrer 2025].
- ↑ Turnbull, Lori. «The Bloc and the Beau Rêve of 1993» (en anglès). Policy, 30-09-2024. [Consulta: 27 gener 2025].
- ↑ «Paul Martin sucede a Chrétien al frente del gobierno de Canadá» (en castellà). La Nacion, 13-12-2003. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «Layton surprises locals: Supporters 'blown away' by win over Blaikie, Nystrom». Star-Phoenix, 27-01-2003, p. A1.
- ↑ «Charest calls on Harper to honour Kelowna aboriginal accord» (en anglès). Canada.com, 04-03-2007. [Consulta: 21 abril 2025].
- ↑ «The vote that toppled Paul Martin's minority government» (en anglès). CBC, 28-11-2018. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ Harrison, Trevor W. «Conservative Party» (en anglès). The Canadian Encyclopedia, 16-11-2011. [Consulta: 20 novembre 2024].
- ↑ «Martin to split duties with interim leader Bill Graham» (en anglès). CBC, 01-02-2006. [Consulta: 24 març 2025].
- ↑ «Ignatieff named interim Liberal leader». CBC News, 10-12-2008 [Consulta: 22 agost 2011].
- ↑ «After crushing loss, Ignatieff resigns as Liberal leader» (en anglès). Canoe News, 03-05-2011. [Consulta: 22 agost 2011].
- ↑ Vulliamy, Ed. «The New Democratic Party: the rag-tag alliance that became Canada's official opposition» (en anglès). The Guardian, 08-05-2011. [Consulta: 20 juny 2025].
- ↑ «Bob Rae chosen as Canada Liberal Party interim leader» (en anglès). BBC, 25-05-2011. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «Justin Trudeau se convierte en el nuevo líder del Partido Liberal de Canadá» (en castellà). Noticias Mont-real, 14-04-2013 [Consulta: 18 octubre 2015].
- ↑ Zurcher, Anthony «Trudeau brings Liberals back on top». BBC News, 20-10-2015.
- ↑ «Trudeau descarta un gobierno de coalición tras su victoria en Canadá» (en castellà). AFP, 23-10-2019. [Consulta: 25 octubre 2019].
- ↑ «« Ça ne vous tente plus qu’on parle de politique ou d’élections », constate Trudeau» (en francès canadenc). Radio Canada. [Consulta: 21 setembre 2021].
- ↑ «Justin Trudeau survives confidence vote but other problems still loom» (en anglès). The Guardian, 25-09-2024. [Consulta: 25 setembre 2024].
- ↑ Ramajo, Malena. «Justin Trudeau dimiteix com a primer ministre del Canadà després de 9 anys al poder». El Nacional, 06-01-2025. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ Sánchez Iranzo, Marta. «Mark Carney rellevarà Justin Trudeau com a líder del partit liberal i primer ministre del Canadà». El Nacional, 10-03-2025. [Consulta: 10 març 2025].
- ↑ Murphy, Jessica. «Canada's Carney unveils cabinet of familiar and fresh faces amid US trade war» (en anglès). BBC, 14-05-2025. [Consulta: 21 maig 2025].