Adolf Cabané i Pibernat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAdolf Cabané i Pibernat
Biografia
Naixement 4 gener 1911
Sabadell
Mort 1r setembre 1993 (82 anys)
Residència Sabadell
Activitat
Ocupació Compositor
Modifica les dades a Wikidata

Adolf Cabané i Pibernat (Sabadell, 4 de gener del 1911[1] - Barcelona, 1 de setembre del 1993)[2] va ser un pianista, professor, director d'orquestra i compositor català[3] que compongué l'himne del Centre d'Esports Sabadell (1977 - actualitat) i el del Futbol Club Barcelona (oficial en el període 1957-1974).

Biografia[modifica]

Fill d'un músic sabadellenc distingit, Cebrià Cabané i Bril, estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona[4] amb mestres com Benvingut Socias, Joaquim Zamacois o Joan Lamote de Grignon, i n'obtingué el títol de professor de música[5] el 1932. Complementà la seva formació estudiant orgue amb Josep Muset.

Durant la República[6] va ser professor de música a l'Institut-Escola Manuel Bartolomé Cossío. Molt vinculat a l'Escola de Música de Sabadell (n'era professor el 1939 i en va ser director[7] a partir del 1950 i fins al 1981), també fou professor del Conservatori de Música de Barcelona (ho era el 1966). Tingué com a alumne el futur compositor Josep Maria Damunt.

Va ser subdirector de l'Orfeó Català (del 1967[8] al 1973) i portà corals sabadellenques, com l'Orfeó de Sabadell entre el 1948 i el 1975[nts 1] i l'Orfeó La Faràndula, entre altres. Igualment, dirigí[7] l'Agrupación Musical de Música de Sabadell, successora de la Banda Municipal que havia dirigit el seu pare Cebrià Cabané i, després de Josep Masllovet i Sanmiquel, fou el músic que més temps en portà la batuta: 26 anys (1955-1981). Finalment, Adolf Cabané cofundà les Joventuts Musicals[1] de Sabadell.

Compongué sardanes[9] i un gran nombre[4] de peces vocals, entre les quals música per a l'escena i més de cinquanta cançons. Segurament per la vinculació familiar al club, seva va ser la composició el 1977[nts 2] de l'himne del Centre d'Esports Sabadell, amb lletra de Lluís Papell. Cabané ja havia compost un Himne a l'estadi del Futbol Club Barcelona[nts 3] que, estrenat el 1957 en ocasió de la inauguració del Camp Nou, va ser l'oficial del club fins al 1974; amb lletra de Josep Badia, el qual va ser el primer que usava la paraula Barça al text.

Redactà un estudi sobre Narcisa Freixas[10] i un altre sobre la vida artística sabadellenca.[11]

El 1955 va ser homenatjat[12] per l'orfeó sabadellenc i, en ocasió de la seva jubilació el 1980, rebé[13] un nou homenatge coral. L'ajuntament de la ciutat vallesana li atorgà la Medalla de Plata de Sabadell el 1978[14] i el 30 d'abril del 2000 posà el seu nom a una plaça.[1]

Obres[modifica]

  • Cançons amb lletra de Joan Sallarès: Ganing, ganang, ja som Nadal; Lliris al Montseny, enregistrada[discos 1];[discos 2] Lloança de la música; El rabadà i el rossinyol; Trilogia de l'amor i el mar (1950, per a cor i orquestra)
  • A la lluna d'anada i tornada (1951), fantasia en tres actes i quinze quadres amb lletra de Jaume Truyols Prat
  • Alegria de Nadal (1973), premiada al concurs de nadales organitzat per S'Agaró i Ràdio Barcelona
  • Cantarina al país de Tsen-Tse-Khan (1953), comèdia en tres actes amb lletra de Josep Torrella
  • El clavell de pastor (1931), amb lletra de Carles Sindreu
  • Les dotze toquen (1961), nadala
  • Himne a l'Estadi (1957), amb lletra de Josep Badia i Moret, enregistrat[discos 3]
  • Himne del cinema amateur, amb lletra de Josep Badia
  • Honor al Sabadell (1977), himne del Centre d'Esports Sabadell amb lletra de Lluís Papell i Comas, enregistrat[discos 4]
  • La llevantina, balada, enregistrada[discos 1]
  • Nit al Montseny[discos 1]
  • Piensa en Jesús, cançó
  • La promesa (1960), nadala
  • Romeo y Julieta (1933), obra lírica en tres actes amb lletra de P. Griera Plans
  • Rura, descripció camperola per a veus mixtes (1957), sobre un poema de Joan Sallarès, per a cor i orquestra
  • El somni d'una nit[discos 1]

Sardanes[modifica]

  • El balneari de Vallfogona (1953), premi Barcino complementari 1953
  • Cant de joventut (1930)
  • El castell de Savallà (1954), premi "Enric Morera" - Barcino 1953
  • Cavall Bernat (1930)
  • L'encís de Sant Sebastià de Montmajor (1931), premi "Sant Jordi" del Foment de la Sardana de Barcelona, dedicada a Antoni Vila i Arrufat
  • Estiuenca (1950), premi "Josep Serra" - Barcino 1949
  • Gentil Montserrat (1948)
  • La pastoreta (1928), instrumentada per a quartet de corda amb piano
  • Puigverd (1950), premi "Lamote de Grignon" - Barcino, 1949 enregistrada[discos 5] i vídeo a Youtube[nts 4]
  • La sardana de la vida, amb lletra de Leandre Roura i Garriga
  • La vall de Riucorb (1931)

Enregistraments[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Torruella, Montserrat (mezzo-soprano); Peig, Glòria (piano). Cançons. Sabadell: La Mà de Guido, 2003 (Ars Harmònica).  DC que conté les cançons La llevantina, Lliris del Montseny, Nit al Montseny, El somni d'una nit
  2. Antologia de la Música Catalana 1906-1915. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005.  DC que conté Lliris del Montseny
  3. Cobla Caravana. Himne del C. F. Barcelona. Madrid: Sonoplay, 1969.  Single amb versió cantada i versio orquestral
  4. Agrupació coral l'Industrial. Honor al Sabadell. Barcelona: Floc, 1991.  Casset
  5. Sabadell Sardanista 1947-1997. 17 sardanes d'autors sabadellencs. Alternativa, 1997.  DC amb la sardana Puigverd

Bibliografia[modifica]

Notes[modifica]

  1. El mestre Cabané donà una nova empenta a l'Orfeó i hi creà la secció infantil. Dos dels recitals més sonats de l'entitat a la seva època foren al Palau de la Música Catalana i a l'Aplec de les Senyeres, pel 50è aniversari de l'entitat ( «Veus de l'Orfeó de Sabadell al Santuari del Miracle». Celsona, el setmanari informatiu del Solsonès, núm. 529, 10.8.2007 a 16.8.2007, pàg. 20.)
  2. Honor al Sabadell d'en Cabané va ser l'himne oficial del club entre el 1977 i el 1983, del 1984 al 1990 i del 1991 en endavant; en els dos curts períodes intermedis en què no ho fou, l'himne del club va ser Sempre endavant Sabadell, amb lletra i música de Ramon Montlleó i Romàn («Himne, al web del CE Sabadell». [Consulta: 1 gener del 2014].)
  3. L'himne, dedicat al Camp Nou, va esdevenir l'oficial del Barça i va ser el tercer en la història del club, després de l'himne de 1923 amb música d'Enric Morera i lletra de Ramon Folch, i el del 1949 amb música de Joan Dotras i lletra d'Esteve Calzada. El 1974, l'himne de Badia-Cabané va ser ràpidament arraconat per l'èxit del nou Cant del Barça, amb música de Manuel Valls i lletra de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas («Història i reproduccions sonores dels himnes, al web del FC Barcelona». [Consulta: 1 gener del 2014].)
  4. «"Puigverd" interpretada per la Cobla Sabadell, al Youtube». [Consulta: 1 gener del 2014].

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Nomenclàtor. «Plaça d'Adolf Cabané». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 1r juliol 2014].
  2. «Necrològica». La Vanguardia, 02-09-1993, pàg. 23.
  3. «Adolf Cabané i Pibernat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 «Programa de ràdio en el centè aniversari del naixement». Fes ta festa, programa 38, 7 gener del 2011.
  5. «Sabadell». La Vanguardia, 23-07-1932, pàg. 22.
  6. Domènech i Domènech, Salvador. Els alumnes de la Generalitat: els institut-escola republicans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2009 (Biblioteca Abat Oliba). ISBN 9788498831900. 
  7. 7,0 7,1 Alavedra i Subiranas, Joan «La Banda Municipal de Música de Sabadell, una història de la música oficial del municipi (1856-1981)». Arraona, núm. 4, 3a època, Primavera 1989, pàg. 35-54.
  8. «Sabadell: El maestro Adolfo Cabané, nombrado director del "Orfeó Català"». La Vanguardia Española, 28-01-1967, pàg. 23.
  9. «Adolf Cabané, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1 gener del 2014].
  10. Narcisa Freixa i Cruells. manuscrit, 1959. 
  11. Vida musical sabadellenca. Sabadell: manuscrit, 1959. 
  12. «Homenaje al maestro Cabané». Alba, revista de la parroquia de la Purísima Concepción de Sabadell, any VI, núm. 61, Marzo 1955, pàg. 314.
  13. Fernàndez i López, Lluís; Ibars i Botanch, Josep; Segura i Martínez, Manel. «50 anys de Coral (1961-2011), al web de la Unió Escursionista de Sabadell». [Consulta: 1 gener del 2014].
  14. «Sabadell». La Vanguardia Española, 04-07-1978, pàg. 26.