Michael Smith

Per a altres significats, vegeu «Michael John Smith».

Michael Smith

Biografia
Naixement	26 abril 1932 Blackpool (Anglaterra)
Mort	4 octubre 2000 (68 anys) Vancouver (Canadà)
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Manchester Arnold School
Tesi acadèmica	Studies in the stereochemistry of diols and their derivatives (en)  (1956 )
Activitat
Camp de treball	Biologia molecular i bioquímica
Ocupació	químic, professor d'universitat, bioquímic, genetista
Ocupador	Universitat de la Colúmbia Britànica
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1996–) Organització Europea de Biologia Molecular Royal Society
Premis
(1995)  Saló de la Fama de la medicina canadenca (1995)  doctor honoris causa per la Universitat Laval (1993)  Premi Nobel de Química (1992)  Flavelle Medal (en) (1986)  Premi Gairdner  Company de l'Orde del Canadà  Membre de la Royal Society

Michael Smith (Blackpool, 26 d'abril de 1932 - Vancouver, 4 d'octubre de 2000) fou un químic, bioquímic i professor universitari canadenc, d'origen britànic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1993.

Biografia

Va estudiar química a la Universitat de Manchester, on es doctorà el 1956. Aquell mateix any es traslladà al Laboratori de Har Gobind Khorana de la Universitat de la Colúmbia Britànica, i posteriorment es dedicà a la docència a la Universitat de Wisconsin, situada als Estats Units, i finalment a la Universitat de la Colúmbia Britànica, d'on fou nomenat director del Laboratori de Biotecnologia. Smith morí l'any 2000 a la ciutat de Vancouver, ciutat situada a la província de Colúmbia Britànica.

Recerca científica

Interessat en la recerca científica sobre l'ADN, va buscar mètodes per poder recodificar l'àcid desoxiribonucleic en punts concrets, el que es conegué com a mutagènesi dirigida, per poder variar així la composició, forma i propietats de les proteïnes.

L'any 1993 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Química «pel desenvolupament d'un mètode per la mutació, mutagen, de l'Àcid Desoxiribonucleic». L'altra meitat del premi recaigué en Kary Banks Mullis pel desenvolupament de la reacció en cadena de la polimerasa.