MOOC

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Un MOOC (Massive Open Online Course per les seves sigles en anglès) és un curs obert massiu en formació a distància i sovint fa servir recursos educatius oberts.[1] Aquests cursos s'ofereixen gratuïtament i han agafat gran fama, ja que les universitats de més anomenada mundial (com per exemple Harvard, Stanford, Massachusetts Institute of Technology (MIT)) els utilitzen i els seus ensenyaments i professors, abans només a l'abast dels que s'ho podien permetre, ara estan a l'abast de tothom.

D'ençà de la seva aparició a primers de la segona dècada del Segle XXI, diverses plataformes han agrupat els cursos MOOC, amb diferents formes d'avaluació, planificació, seguiment o cost. Entre d'altres, les plataformes Coursera, edX i MiriadaX ofereixen una bona colla de cursos. Algunes universitats han desenvolupat cursos d'aquest tipus, sobretot les més vinculades a l'ensenyament virtual, per exemple la UNED.

Els MOOC tenen dues variants fonamentals: una constructivista, els cMOOC, i una altra més estructural i que segueix un format tradicional, els xMOOC. Els MOOC han tingut variants que modifiquen substancialment les seves característiques origianals, per exemple els SPOC (Small Private Online Course).

Molts dels MOOCs són en anglès, però també n'hi ha en d'altres llengües com el francès o el castellà. Els MOOCs en català es troben agrupats sobretot a la plataforma UCATx.

El primer MOOC va sortir del moviment OER (open educational resources). El mot MOOC es va fer servir per primera vegada el 2008 per en Dave Cormier de la University of Prince Edward Island en resposta a un curs anomenat Connectivism and Connective Knowledge (també conegut com a CCK08).El curs CCK08, liderat per en George Siemens de l'Athabasca University i en Stephen Downes del National Research Council, va tenir 25 estudiants que van pagar matrícula en Extended Education a la University of Manitoba, juntament amb més de 2200 estudiants en línia, públic en general, que no van pagar res.

Crítiques[modifica]

Michael Shea criticà negativament els MOOCs basant-se en la seua pròpia experiència amb un MOOC de Coursera i conclusions d'investigacions prèvies d'altres investigadors. Els punts negatius que hi trobà són:

  • No troba quin avantatge educatiu es desprén del fet de subministrar les lliçons registrades en vídeo accessibles de manera restringida mitjançant la plataforma administradora (Coursera en aquest cas) respecte subministrar-les de manera no restrictiva.
  • Una falta de rigor en el disseny del curs al resultar que els mecanismes per a comprovar si s'està aprenent el contingut són massa fàcils d'aprovar.
  • Les universitats pretenen guanyar quelcom de manera inexplicable deixant de manera gratuïta contingut intel·lectual mitjançant una organització amb ànim de lucre que el monetitza.
  • El fet que la majoria dels cursos no tenen crèdit ni per les universitats que els creen.

Tenint en compte açò M. Shea conclou que els MOOCS supossen un frau.[2]

Amb aquest moviment, algunes universitats tradicionals veuen perillar el seu model.[3]

Referències[modifica]

  1. Kaplan Andreas M., Haenlein Michael (2016) Higher education and the digital revolution: About MOOCs, SPOCs, social media, and the Cookie Monster, Business Horizons, Volume 59.
  2. Shea, Michael «MOOC: A university qualification in 24 hours?». The Skinny, 25-09-2015 [Consulta: 18 juny 2016].
  3. Playà, Josep «Los cursos on line y gratuitos obligan a las universidades a replantear su modelo». La Vanguardia, 05-02-2013 [Consulta: 5 març 2013].