Reduplicació (lingüística)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ocurrència de reduplicació en les llengües del món [1]

La reduplicació és un procediment morfològic utilitzat en moltes llengües, especialment en la flexió, consistent en què una paraula completa o una part de la mateixa es repeteixi creant una nova forma amb un significat lleugerament diferent.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La reduplicació pot ser total o parcial:

  • La reduplicació total consisteix a repetir íntegrament una unitat lèxica. Com a recurs expressiu existeix en totes les llengües. En castellà es pot dir menja-te'l tot tot per significar 'cómelo completament' o en espanyol d'Espanya i d'altres països hispanoparlants estic molt molt cansat (= 'realment cansat' , espanyol de Mèxic: estic molt molt cansat sense reduplicació) A més un bon nombre de llengües poden usar-lo com a mecanisme gramatical normal per a la formació del plural en substantius, d'intensius a adjectius i verbs, de freqüentss en verbs, etc.
  • La reduplicació parcial consisteix en la repetició d'un segment de la paraula o una part d'aquesta, normalment la primera síl·laba o la part inicial de la paraula.

Reduplicació total i parcial[modifica | modifica el codi]

La repuplicación total consisteix a prendre una paraula o forma lèxica i repetir íntegrament dues vegades. Encara que aquest tipus de reduplicació és conceptualment senzill i es fan servir en certes llengües, especialment per a formar el plural, no és el més freqüent. En moltes llengües es dóna l ' reduplicació parcial consistent en repetir només una seqüència inicial de la paraula i deixar-la com "prefixada" a la vella arrel (encara que parlar de prefix aquí, seria conceptualment incorrecte). Aquest tipus de reduplicació és tan freqüent en les llengües del món, que es dóna per exemple en el llatí.

Significats[modifica | modifica el codi]

En els substantiu s la reduplicació total o parcial està associada a la formació del plural.

  • En indonesi la duplicació total és una manera regular de formar el plural Orang 'persona'> Orange-Orang 'persones, gent' (encara que en presència de numeral és no hi ha duplicació seribu Orang 'mil persones').
  • En pápago, llengua utoazteca de Mèxic, la reduplicació parcial de primera síl·laba és la forma regular de formar el plural: [2] baan 'coiot'> babaana 'coiots'. També en guarijío i Tarahumara fan servir regularment la reduplicació per a la formació del plural,[3] fins i tot altres llengües utoaztecas que formen el plural normalment mitjançant sufixos, com el nàhuatl, conserven restes de l'antiga reduplicació parical com a marca de plural: coyōtl 'coiot'> cōcoyoh 'coiots' i conētl 'nen'> cōconēh 'nens'.[4]

En els verb s la reduplicació pot referir-se a una acció repetida o habitual (freqüents) o pot indicar una major intensitat en l'acció (intensiu). En algunes llengües la reduplicació parcial en els verbs serveix per marcar alguns temps verbals.

Llengües amb reduplicació[modifica | modifica el codi]

  • Algunes llengües malai-polinèsies com el tagalog o l'indonesi hi ha reduplicació total per formar el plural.
  • La majoria de llengües utoaztecas conserven senyals de reduplicació parcial en la formació del plural.
  • El llatí, reté alguns en alguns verbs de la segona i tercera conjugació, formes amb reduplicació parcial en la formació del passat: mossegarà 'clavar la dent'> momordisse 'haver clavat la dent'.
  • El grec té la reduplicació en el verb perfecte com regular: graphetai s'escriu > gegraptai (s'ha escrit).
  • Les llengües tai-kadai malgrat el seu caràcter aïllant usen la reduplicació total com a marcador d'intensiu: DII 'bo'/ DII-DII 'molt bo' o com acció repetida: sànuk-sanâan (gaudir un mateix)/sanuk (divertir).[5]
  • El xinès mandarí fa servir la reduplicació també com a marcador d'intensiu: hong (vermell)/hong hong (vermell intens) i pang' (gros)/pang pang (molt grossa).[6]

Referència[modifica | modifica el codi]

  1. M. S. Dryer (2005): The World Atlas of Languages Structures , ISBN 0-19-925591-1
  2. Zarina Estrada Fernández, Pima baix de Yepachi, Chihuahua , fitxer de llengües indígenes de Mèxic, Colegio de México, ISBN 968-12-0817-X
  3. Wick R. Miller, Guarijío de Arechyvo, Chihuahua , fitxer de llengües indígenes de Mèxic, Colegio de México, ISBN 968-12-0520-0
  4. David Charles Wright Carr, Lectura del nàhuatl , inalienabilitat, impres, ISBN 978-970-54-0033-9, p. 78.
  5. David Strecker (1987): "Tailandès Languages" a The Major Languages of East and South-East Asia , ed. B. Comrie, Routledge, London. ISBN 0-415-04739-0., Pp. 24
  6. Ll. Gràcia (2002): El Xinès: Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del xinès , ed. Generalitat de Catalunya, ISBN 84-393-6954-9., P. 36