Vés al contingut

Caixmiri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaCaixmiri
کٲشُر, कॉशुर i 𑆑𑆳𑆯𑆶𑆫𑇀 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius6.900.000 Modifica el valor a Wikidata (2011 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deJammu i Caixmir i Azad Kashmir Modifica el valor a Wikidata
EstatÍndia i Pakistan Modifica el valor a Wikidata
Coordenades34° 10′ N, 74° 20′ E / 34.17°N,74.33°E / 34.17; 74.33
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
llengües indoàries del període mitjà i modern
llengües indoàries modernes
llengües dàrdiques i kafirs Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet persa, devanagari i alfabet sharada Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1ks Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2kas Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3kas Modifica el valor a Wikidata
Glottologkash1277 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuekas Modifica el valor a Wikidata
ASCL5215 Modifica el valor a Wikidata
IETFks Modifica el valor a Wikidata

El caixmiri[1] és una llengua indoària, la principal del subgrup dàrdic, la llengua pròpia dels caixmiris.[2] Es creu que la parlen uns 6.797.587 persones[3] principalment a Jammu i Caixmir. És una de les 22 llengües reconegudes oficialment a l'Índia.[4] S'escriu en caràcters araboperses i compta amb literatura escrita des del segle xii.

Característiques

[modifica]

El caixmiri té vuit parelles de vocals (llargues i breus) amb caràcter de fonema. Té la particularitat d'escriure-les totes, a diferència d'altres idiomes que empren el seu sistema d'escriptura. Pel que fa a les consonants, conté sons bilabials, dentals, alveolars, retroflexes, palatals, velars i glotals, amb predomini de les oclusives.

Els substantius es declinen en els casos nominatiu, genitiu, ergatiu i datiu[5] i tendeix a col·locar el verb en segona posició, de manera similar a l'alemany.

Vocabulari

[modifica]

La major part del vocabulari ve de l'evolució patrimonial i presenta arrels sànscrites però s'han incorporat nombrosos manlleus perses i àrabs fruit de la islamització. Presenta una tendència arcaitzant respecte altres llengües veïnes, amb trets de l'època vèdica.

Malgrat que el caixmiri té milers de paraules de préstec (principalment del persa i l'àrab) a causa de l'arribada de l'islam a la Vall, no obstant això, roman bàsicament una llengua indoanià propera al sànscrit vèdic. Hi ha una petita diferència entre el caixmiri parlat per un hindú i un musulmà. Per a 'foc', un hindú tradicional usarà la paraula agun mentre que un musulmà usarà més sovint la paraula àrab nar.[6][7] Shashishekhar Toshkhani, erudit en el patrimoni del caixmiri,[8] proporciona una anàlisi detallada on mostra una àmplia relació lingüística entre la llengua sànscrita i la llengua caixmiri, i presenta arguments detallats que qüestionen la classificació de la llengua kashmiri de George Grierson com a membre del subgrup Dardic (del grup indo-ari d'idiomes). El caixmiri té forts vincles amb el sànscrit vèdic. Per exemple, 'núvol' és obur, 'pluja' és ruud.

Referències

[modifica]
  1. «Entrada de caixmiri al DIEC». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 maig 2012].
  2. «Kashmiri language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 26 octubre 2017].
  3. [enllaç sense format] http://censusindia.gov.in/2011Census/Language-2011/Statement-1.pdf
  4. Bhat, 2017, p. 58.
  5. Koul,Omkar N & Kashi Wali Modern Kashmiri Grammar Hyattsville, Dunwoody Press, 2006
  6. Ogilvie, coordinating editor, Keith Brown ; co-editor, Sarah. Concise encyclopedia of languages of the world. 1st ed.. Amsterdam: Elsevier, 2009. ISBN 978-0-08-087774-7.
  7. Hillman, Gopi Krishna ; with a psychological commentary by James. Kundalini: the evolutionary energy in man. Revised edition. Boston [u.a.]: Shambhala, 1997. ISBN 978-1-57062-280-9.
  8. Toshkhani, S.S.. Kashmiri Language: Roots, Evolution and Affinity. Kashmiri Overseas Association, Inc. (KOA)..

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]