Vés al contingut

Dorothea Christiane Erxleben

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDorothea Christiane Erxleben

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Dorothea Christiane Leporin Modifica el valor a Wikidata
13 novembre 1715 Modifica el valor a Wikidata
Quedlinburg Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1762 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Quedlinburg Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCiències de la salut Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetgessa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Halle Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeJohann Christian Erxleben (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJohann Christian Polycarp Erxleben, Johann Heinrich Christian Erxleben Modifica el valor a Wikidata

Dorothea Christiane Erxleben, coneguda també com a Dorothea Erxleben (Quedlinburg, 13 de novembre de 1715 - 13 de juny de 1762), va ser una metgessa alemanya, coneguda per haver estat la primera dona a obtenir un doctorat en medicina a Alemanya, a la Universitat de Halle l'any 1754.[1]

Va ser instruïda en medicina pel seu pare quan encara era molt jove. La científica italiana Laura Bassi (professora universitària) la va inspirar a lluitar pel seu dret a practicar la medicina.[2]

L'any 1742 va publicar un tractat argumentant que la dona hauria de poder accedir a la universitat. Després de ser admesa a estudiar gràcies a una dispensa de Frederic el Gran, Erxleben va rebre el doctorat en medicina de la Universitat de Halle l'any 1754, on va analitzar els obstacles que impedeixen estudiar a la dona, sent mestressa de casa i tenint cura de la família.[2][3]

El seu fill fou el naturalista alemany Johann Christian Erxleben (1744-1777).

Referències[modifica]

  1. «Erxleben, Dorothea Christiane (1715-1762)» (en anglès). History of Women Philosophers and Scientists. Paderborn University. [Consulta: 5 maig 2022].
  2. 2,0 2,1 Sutherland, M. 1985. Mujeres que enseñan en Universidades (Trentham Books) p. 118
  3. Offen, K. 2000. European Feminisms, 1700-1950: A Political History (Stanford University Press) p. 43